“Fer gols em continua provocant èxtasi”

És especial. És una sensació d’èxtasi. En els primers segons no sents res, però de seguida ja sents els aficionats a l’estadi i després ja és un sentiment increïble.

No havia marcat mai en una copa del món i va ser un moment emocionant. No es tenen gaires oportunitats de marcar en un mundial per a la teva selecció, cada partit pot ser l’últim i per això va ser tan especial i tan maco per a mi.

Sempre es pot aprendre. Es tracta de buscar la millor manera per evolucionar i no quedar-se, en aquest sentit, fent sempre el mateix gol, marcant en una situació similar. S’han de provar coses noves. Al Barça ho estic veient, puc marcar diferents tipus de gol dels que havia marcat als meus clubs anteriors; per la lliga, pels companys i pels oponents, que son diferents. És un nou repte i soc més flexible en la manera de com puc marcar un gol.

Precisament pel temps. Amb els anys he guanyat força i també he anat aprenent com preparar-me per a la competició. Sé perfectament el que haig de fer perquè un entrenament sigui més efectiu per a mi i també, és clar, tinc més experiència i això ajuda dins del camp.

Sempre intento jugar un millor futbol. Intento trobar coses noves que donin un plus al meu joc, que no només sigui marcar gols, i ajudar els meus companys amb accions més efectives. Treballo en tot això per ser cada dia millor futbolista.

A vegades canvio. Mirin, en la copa del mon, contra Mèxic, vaig utilitzar la fàcil de xutar directament la pilota i vaig fallar. No sempre els xuto així esperant. De vegades intento que el porter pensi que espero fins al final i xuto ràpid. És loteria, però per mi és molt important aprendre dels errors que faig i és un aspecte que practico. Insisteixo, sempre es pot millorar i aprendre. I en un penal el més important és estar concentrat, centrar-se en el llançament, focalitzar-se i estar calmat.

Quan ho has fet malament no s’hi ha de pensar gaire. Sí en com millorar i com arreglar-ho, però no trencar-s’hi el cap. Els anys això ho fan més fàcil perquè ràpidament ja saps què has fet malament i que el millor és centrar-se en el següent partit per guanyar-lo i mostrar que només va ser un mal dia. És normal tenir partits dolents perquè no som màquines, som humans, amb emocions, però quan això passa toca apartar les males sensacions i les males energies i centrar-se en el partit. No pots estar sempre a dalt de tot i marcant gols. És impossible. Es pot tenir una o dues setmanes dolentes, que poden ser quatre o cinc partits, que són molts és veritat, però les dues setmanes següents poden ser espectaculars i cal pensar en això. És futbol.

Sé el que és jugar sota pressió, no és una cosa nova. Però el suport que estic notant a Barcelona ho fa més fàcil. Quan sento el Camp Nou corejant el meu nom, això em dona força extra, més energia per jugar millor, perquè aquest escalf per mi significa molt i em fa donar més sobre el terreny de joc.

Molt bé. Vam aconseguir l’objectiu i, a més, vaig marcar dos gols i vaig fer una assistència. I amb el Barça crec també que el mundial ens pot anar molt bé en un aspecte col·lectiu perquè jugar una competició d’aquest nivell és molt important per a la gent jove. És una vivència diferent i per al que queda de temporada pot anar-nos molt bé. Podrem jugar més des de l’experiència, amb més confiança. Som un equip amb una qualitat i un potencial increïbles i ara ens toca demostrar-ho al camp.

Sí... sí m’ho pregunta ara, doncs sí que hi penso. La sanció és massa dura. Però bé, m’ho miro com una oportunitat per així preparar-me millor. Ara tinc més temps per posar-me a punt per al meu primer partit, perquè això és molt llarg. Comencem ara i no acabarem fins al mes de juny, sis mesos. Utilitzaré aquest temps per entrenar-me, perquè jo no acostumo a tenir-ne tant per fer aquest tipus de treball extra i ara sí que el tindré. El vull aprofitar per estar més en forma i més ben preparat per al que queda de temporada.

Seria fantàstic guanyar aquest primer títol amb el Barça. Primer, però, hem de guanyar el Betis en la semifinal i després la final en el següent partit. Si aconseguim aquest títol estaré molt feliç perquè un títol sempre és un títol.

Des del primer moment vaig intentar utilitzar la meva experiència per adaptar-me a l’equip. No només aprendre la manera de jugar, sinó mostrar als meus companys què podríem fer junts. Al final guanyar ho fem junts, igual que perdre. A l’estiu, quan vaig saber que venia al Barça, no volia perdre el temps adaptant-me a l’equip i a LaLiga, volia estar preparat i acoblat en el primer partit. Vaig arribar amb la mentalitat de fer veure a l’equip que era aquí per ajudar-los i que tots junts podem guanyar.

És un club gegant. I, després de tot el que havia assolit al Bayern, tenia clar que el següent capítol en la meva carrera era venir aquí, jugar a LaLiga i guanyar els pròxims títols del Barça. És un somni per mi jugar aquí.

Segur. Tot i que és dolorós no jugar ara la Champions League. Penso que les lesions que vam tenir en l’aturada internacional de finals de setembre, la majoria defenses, ens van fer perdre el ritme. En la lliga potser no, però en la Champions, quan jugues contra equips com ara el Bayern o l’Inter, aquests petits detalls que vam perdre perquè vam haver de canviar en cada partit, amb un nou sistema i nous jugadors, no ens van permetre tenir aquests partits sota control, i va ser complicat. Tot i això, vam estar molt a prop. En l’últim contra el Bayern ja no teníem possibilitats, però contra l’Inter al Camp Nou, que era el que havíem de guanyar, si haguéssim tingut estabilitat en l’equip probablement no haguéssim encaixat tres gols. Si marques tres gols a casa i n’encaixes tres, hi ha alguna cosa que no rutlla. Les lesions ens van fer perdre estabilitat i si haguessin estat un o dos partits, ho hauríem pogut suportar, però un mes va ser massa. Vam perdre aquesta estabilitat, la confiança en defensa, i és per això que vam encaixar tants gols.

He de dir que en la lliga sí que ho fem, però a Europa hem de fer un pas més. En la lliga ho estem fent molt bé, anem primers, això ho demostra i espero que continuem així, però en la Champions, no, i allà la clau va ser el que els comentava: les lesions i el fet d’encaixar massa gols. En la Champions no vam ser prou forts com a equip.

En la lliga hem de continuar guanyant. Tant és com de fort sigui el rival al qual ens enfrontem, l’hem de guanyar. I en l’Europa League, contra el Manchester United també és un desafiament dur i un oponent complicat, però si volem créixer hem d’estar preparats per guanyar qui tinguem al davant.

Intento donar el millor de mi a l’equip. Ajudo els meus companys, sé que tinc experiència, he après molt de futbol perquè he tingut entrenadors boníssims. A vegades, durant un partit, veig un moviment que fa el rival, que pot ser interessant per aprofitar-ho nosaltres i aleshores vaig amb algun company i, per exemple, li dic: “Mira, aniré cap aquí, això deixarà un espai lliure allà, utilitza’l.” Son detalls que serveixen i que ens poden acostar a guanyar partits.