Barça

Transició i ensurt

Sense revolucions, Vilanova ha portat el Barça a una etapa que continua sent triomfal

El 2012 acaba amb la recaiguda del tècnic empordanès en la seva malaltia

Des del primer dia, Vilanova ha mostrat un tarannà seriós, serè i assenyat
Rosell va sorprendre fent hereu de Guardiola qui havia estat el seu ajudant principal
El tècnic empordanès
ha afrontat la seva recaiguda en el càncer amb “seny, pit i collons”
Després de negociar més del que s'esperava, Tito va signar amb el Barça fins al 30 de juny del 2014

vint minuts abans de les dues de la tarda del dia de la Verge de Montserrat del 2012, Sandro Rosell feia oficial la notícia que cap aficionat al Barça no volia sentir però que tots esperaven: Pep Guardiola havia decidit deixar la banqueta del FC Barcelona el 30 de juny. “Quan m'ho va dir, al mes d'octubre, vaig quedar molt fotut”, va reconèixer el president, abans de manifestar el seu respecte per la decisió de qui, segons ell, havia estat “el millor entrenador de la història del club”. En aquell acte, Rosell es va dirigir a Guardiola per destacar la seva feina i, sobretot, el llegat que deixava. “Per la felicitat que ens has donat (...), per haver perfeccionat un model futbolístic que mai més podrà ser qüestionat, per haver representat la institució d'una manera tan modèlica...”, li va dir, per mostrar-li “l'agraïment etern del barcelonisme”.

Tot seguit, el màxim mandatari del FC Barcelona va anunciar, per a sorpresa de tothom, que el successor de Guardiola seria Tito Vilanova. “El model és innegociable”, va explicar Rosell per justificar l'aposta per qui havia estat l'ajudant principal de Pep en els seus triomfants quatre anys com a entrenador blaugrana. Qui millor que la mà dreta del tècnic de Santpedor per administrar la seva herència? Guardiola no va dubtar a donar-hi públicament la seva benedicció: “Amb Tito, el club l'encerta de ple. Li tinc molta estimació per tot el que m'ha ajudat, és una persona més que capacitada. Els jugadors el coneixen, saben qui és, saben que es tocarà molt poc de tot el que hem fet. Donarà al club i als jugadors el que sento que jo ja no podia donar.”

Aquell 27 d'abril del 2012 també es va fer públic que havia estat Andoni Zubizarreta el primer a pensar en Tito Vilanova i que, després que la junta ratifiqués la tria, es va demanar el parer a Guardiola, que hi va donar la seva aprovació total. “El conec des de fa molts anys i em tindrà per al que necessiti”, “li vaig dir: si ho sents, si te'n veus capaç, tira”, va confessar Pep a preguntes dels mitjans de comunicació. En aquell moment s'encetava un període de transició a la banqueta del Barça que s'intuïa molt més complicat del que, finalment, ha estat.

I això que Tito es va fer pregar fins que va signar el nou contracte. Les negociacions entre el seu representant, Josep Maria Orobitg, el mateix que Guardiola, i el club es van allargar fins al 12 de juny, dia en què el tècnic de Bellcaire d'Empordà es comprometia amb el Barça fins al 30 de juny del 2014.

L'era Vilanova

Tres dies després de la signatura, Tito era presentat en un acte en el qual va començar a ensenyar quin seria el seu tarannà. Sensat, valent i sincer, va manifestar que se sentia preparat per substituir Guardiola –“assumeixo el repte, tinc l'avantatge d'haver format part d'aquest projecte d'èxit”–, va demanar que no se'l comparés amb el seu antecessor –“perdria totes les comparacions”–, i va assegurar que estava plenament recuperat del càncer que l'havia afectat a final del 2011 –“tots els metges em van dir que tirés endavant, que estic perfectament”.

Just un mes més tard, el 16 de juliol, començava, amb un entrenament en família, l'era Vilanova. Després d'una bona pretemporada, el 19 d'agost tenia lloc el primer compromís oficial: l'estrena en la lliga, a casa, contra la Real Sociedad. El Barça va resoldre el partit amb una golejada (5-1), deixant clar que res no havia canviat. A aquell episodi inicial el va seguir, però, la supercopa d'Espanya contra el Real Madrid: 3-2 al Camp Nou i 2-1 al Bernabéu. Un títol perdut, però tot el crèdit del món. Tot seguit, quatre mesos d'efectivitat absoluta. En la lliga, líder a 16 punts del Real Madrid com a conseqüència d'una arrencada de rècord, el millor inici que cap equip havia fet mai. En la Champions, líder també del seu grup i, per tant, classificat per als vuitens de final amb avantatge de camp. En la copa, una eliminatòria passada i l'altra, ben encarrilada. No es poden demanar millors resultats.

Tito Vilanova ha demostrat tenir caràcter de sobres per conduir el millor equip del món i s'ha guanyat el respecte dels pesos pesants del Barça. No li ha tremolat el pols quan ha hagut de prendre una decisió susceptible de ser polèmica i ha sabut dosificar les forces dels seus jugadors, fent-los descansar quan convenia. És cert que la sort l'ha pogut acompanyar en algun moment, però també ho és que, des que és el màxim responsable de la plantilla blaugrana, el seu equip ha jugat sota el mateix patró que en els quatre anys anteriors i, el que és més important, no ha perdut les ganes de seguir guanyant. El Barça de Tito és una versió actualitzada del de Guardiola i, com a tal, mostra alguns canvis. De manera natural, sense revolucions, Vilanova ha deixat la seva empremta en un equip que, d'altra banda, és també seu des de l'estiu del 2008. Els extrems treballant per a Messi, la llibertat de moviment absoluta per al crac argentí, la pressió endarrerida, l'aposta per fer jugar plegats Xavi, Iniesta i Cesc, les jugades a pilota aturada... Probablement l'èxit del Barça de Vilanova rau en aquesta manera de fer, sense pressa i sense pausa, a velocitat de creuer, aprofitant el vent favorable i una plantilla que, probablement, sigui la millor de la història del futbol.

També així, amb serenitat absoluta i de manera natural, Tito ha rebut la notícia de la seva recaiguda en el càncer, que li ha estat donada just abans de les festes de Nadal i que ha trasbalsat tot el barcelonisme. “Seny, pit i collons” va ser el missatge que va enviar a la seva plantilla abans que afrontés, i guanyés, l'últim partit del 2012 sense ell. El 2013 se l'espera, tan sa i assenyat com sempre.

27/04
S'anuncia
l'adéu de Pep i que Vilanova el substituirà.
12/06
Tito
signa un contracte per dues temporades.
16/06
Comença
l'era Vilanova: primer entrenament.
19/08
Primer
partit oficial: Barça, 5 - Real Sociedad, 1.
19/12
Recaiguda.
Tito ha d'operar-se de nou per curar-se del càncer.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)