Barça

El màxim exponent

La intel·ligència futbolística de Xavi Hernández caracteritza el futbol del millor Barça de la història

El tècnic català va donar total llibertat al de Terrassa per dirigir l'equip i així va esdevenir un dels millors migcampistes del món

“Al voltant de Xavi
ha circulat tot el futbol del Barça. Des que va arribar, n'ha estat el fil conductor”, diu Vilà
“Si una cosa téés la seva capacitat de mirar, veure i decidir abans i millor que la majoria de jugadors”
“Els anys amb Pep
han estat els millors de Xavi. Ha arribat al màxim exponent a què podria haver arribat mai”
En quinze temporades amb el primer equip ha guanyat 21 títols i ha jugat 681 partits, amb què ha superat Amor i Migueli

Tanquin els ulls. Pensin en el futbol del Barça. Nomenin un jugador que sigui clau per aconseguir aquest joc. En la gran majoria dels casos, el nom que els vindrà al cap serà el de Xavi Hernández. I és que el migcampista de Terrassa és el motiu pel qual el Barça juga com juga. Xavi és el cervell del Barça, qui dirigeix el joc, qui marca el ritme. És qui fa que l'engranatge funcioni a la perfecció. “Ja des de petit, al voltant de Xavi ha circulat tot el futbol del Barça. Des que va arribar, ha estat el fil conductor d'aquest futbol”, diu Joan Vilà, el seu descobridor. Xavi és el Barça. Sense ell, els blaugrana juguen diferent. No per voluntat, sinó perquè no existeix un altre jugador igual. La qualitat del català sempre ha estat evident, però Xavi no ho ha tingut fàcil. Culer com ningú, sempre ha reconegut que viu un somni. Després de jugar en les categories inferiors del FC Barcelona, el 1998 li va arribar el moment de meravellar amb el primer equip. Gràcies a Louis van Gaal, i contra el Mallorca, Xavi va veure com es complia allò que tant desitjava: debutar amb el Barça. Els primers anys no van ser, ni de bon tros, un passeig triomfal, per diversos motius. La duresa del tècnic holandès i, especialment, la comparació amb Pep Guardiola el van pressionar més del necessari. De fet, amb 19 anys, Xavi va estar a punt de convertir-se en rossonero. El Milan estava molt interessat en ell, i l'oferta esportiva i econòmica que li van fer des d'Itàlia era gairebé irrebutjable. Gairebé, perquè Xavi va dir que no. Ell i la seva mare, la Mercè, van ser els dos grans valedors dins la família Hernández de la decisió de seguir intentant triomfar al Barça. Xavi es va quedar i està triomfant. Es va convertir en un dels millors migcampistes del món i ho va fer aconseguint marcar diferències amb el seu ídol i l'entrenador que l'ha dut a dalt de tot, Pep Guardiola. Poca gent coneix Xavi com Joan Vilà, que veu més semblances entre el vallesà i el bagenc com a símbols que com a futbolistes. “Les característiques que tenen són diferents. El Xavi, en els darrers anys, juga més avançat que no pas ho feia Guardiola. Tot i això, tots dos històricament i de manera successiva han estat referents del futbol del Barça”, diu.

Les temporades passaven i Xavi anava creixent, com a persona i com a futbolista. L'experiència el feia fort i, com que mai ha tingut un físic portentós, Xavi ha de jugar amb el cap, amb el cervell. “És una barreja de físic i cap, però indiscutiblement, si una cosa té per sobre dels altres és la seva capacitat de mirar, veure i decidir abans i millor que la majoria de jugadors. És una capacitat que ha tingut des de petit i l'identifica i el fa diferent dels altres”, explica Vilà. Xavi és intel·ligent, i això li ha permès, any a any, millorar les seves capacitats tècniques, “innates”. “La capacitat de demanar la pilota, ser l'eix al voltant del qual circula tot el joc, l'ha tinguda sempre. Els companys sempre l'han buscat i sempre l'han trobat; i ell sempre ha sabut mantenir la pilota i jugar amb el criteri que el joc del Barça demana”, afirma el descobridor del terrassenc. Aquesta capacitat el va dur a fer-se un lloc en l'equip, un lloc que molt poca gent podia discutir, amb Frank Rijkaard. L'entrenador holandès el va convertir en peça clau de l'engranatge, i Xavi va respondre com més bé sap: amb bon futbol. Havia passat una etapa complicada, sense títols, i a ell, l'afectava: com a jugador i com a culer.

Amb Rijkaard a la banqueta i Ronaldinho al camp, Xavi va descobrir el millor del futbol: la glòria. D'aquella època destaquen dues lligues i una Champions League guanyades amb un gran futbol i l'admiració mundial, però en els quals Xavi no va poder participar tant com hauria volgut. Una greu lesió –trencament del lligament encreuat anterior, la pitjor que pot tenir un futbolista– el matí del 2 de desembre del 2005 el va deixar fora durant mesos, però va arribar a temps per celebrar la lliga i la seva primera Champions al final de la temporada 2005/06. La travessia pel desert que va viure el Barça des de llavors fins a l'estiu del 2008, amb l'arribada de Pep Guardiola, van servir al migcampista de Terrassa per fer-se fort. Havien estat uns anys importants per al futbol de Xavi i el punt d'inflexió per passar a ser un dels millors del món era a punt d'arribar. “La dificultat de la competició és el que realment posa cadascú al seu lloc, i Xavi ha anat millorant any a any. El gran pas endavant, es va produir en l'Eurocopa del 2008, o fins i tot amb Rijkaard, que el fa jugar vint metres més endavant i va millorar el seu joc, a més de fer-lo més productiu per a l'equip –assegura Vilà–, però evidentment amb Guardiola, Xavi va explotar totes les seves qualitats.”

L'aprenent avantatjat

L'estiu del 2008 va ser un dels més importants. A més de proclamar-se campió d'Europa amb la selecció espanyola, Pep Guardiola iniciava l'etapa més gloriosa del Barça i, alhora, de Xavi. Com el mateix vallesà ha reconegut en més d'una ocasió, el tècnic li va donar l'equip perquè se'l fes seu. Ja com a segon capità –després de l'adéu de Ronaldinho i al darrere de Carles Puyol–, Xavi va obeir les ordres i va agafar el rol de director de la magnífica orquestra que s'estava creant. El migcampista va ser l'extensió del tècnic al terreny de joc. Parlen el mateix idioma futbolístic que permet que amb només una mirada, Xavi entengués les peticions del seu entrenador i les apliqués a la perfecció. Tant li era jugar amb un 4-3-3 que amb un 3-4-3: Xavi sempre hi era. Sempre hi és, perquè el futbolista en què Guardiola va convertir Xavi va més enllà d'un entrenador. El preparador va convertir el vallesà en un símbol del futbol del Barça i en un símbol del club.

“Els anys amb Guardiola han estat, indiscutiblement, els millors de Xavi. Hem viscut una excel·lència en l'aspecte col·lectiu que difícilment tornarem a veure. I amb Xavi, també”, sentencia Joan Vilà. Aquesta excel·lència que tot el món ha vist es demostrava en la gran majoria dels partits que dirigia Guardiola, però alguns quedaran gravats especialment en la memòria dels barcelonistes. En la de Xavi, un de molt especial: el 5-0 contra el Madrid al Camp Nou. Aquell 29 de novembre del 2010, el segon capità del millor Barça va marcar el gol que obria la llauna d'una golejada històrica. Un gol i un partit que no oblidarà mai. Aquest matx, entre molts d'altres, van valer a Xavi diverses nominacions al màxim trofeu individual del món del futbol: la Pilota d'Or. El terrassenc va ser tercer tres anys consecutius 2009, 2010 i 2011. Especialment emotiva va ser l'edició del 2010, en què el català va compartir el podi amb dos companys d'equip: Leo Messi –guanyador– i Andrés Iniesta. Per molts és un sacrilegi que no hagi guanyat mai aquest guardó; per Xavi és molt més important haver aixecat, de moment, 21 títols amb el FC Barcelona, 15 dels quals en les últimes cinc temporades. El de Terrassa és el blaugrana que ha assolit més títols, i ha deixat enrere Amor, un altre referent sorgit de la Masia. També ha superat un altre mite blaugrana com Migueli com a jugador que més partits ha jugat amb el Barça. Xavi, amb 33 anys i quinze temporades al primer equip, en suma 681.

Si el físic el respecta, Xavi millora amb els anys. Joan Vilà té una explicació per a aquesta eterna joventut del terrassenc: “La intel·ligència i la capacitat d'anàlisi que té Xavi es multiplica amb la maduresa i el pas dels anys i la competició. L'experiència fa que totes les qualitats aflorin encara més.” Vilà, però, reparteix la responsabilitat de la millora de Xavi en tres parts: “El primer factor que explica l'explosió de Xavi en els darrers anys és la seva qualitat innata per jugar a futbol; la segona, la seva intel·ligència futbolística barrejada amb l'experiència de tants anys en l'elit, i la tercera, els companys excepcionals que ha tingut i té.” Perquè per al seu descobridor, Xavi no hauria estat tan bon futbolista si no hagués vestit la samarreta blaugrana: “Hauria jugat bé a tot arreu, però amb aquest futbol i aquests companys ha arribat al màxim exponent a què podria haver arribat mai.” Amb el joc blaugrana a la sang, i gràcies a la irrupció de Guardiola en la seva vida, Xavi ha esdevingut “el reflex de la filosofia del Barça”. Si un culer tanca els ulls i pensa en el futbol del Barça “a tots ens ve al cap el nom de Xavi, perquè n'és el principal exponent.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)