Barça

Geni a escala humana

Andrés Iniesta s'ha reafirmat com una peça bàsica en el cicle triomfal del Barça gràcies a un talent que encaixa amb l'estil de joc blaugrana

Des de l'etapa de Pep Guardiola, el migcampista manxec s'ha consolidat com un dels millors futbolistes del món

“Té una riquesatàctica que li permet sobresortir en posicions diferents”, assenyala sobre Iniesta Albert Benaiges
“És una personaexcel·lent, i això també
és part del seu èxit”, destaca l'extècnic Quique Costas

“El Barça ha tingut la sort de tenir l'Andrés i ell també d'estar en aquest club. La manera d'entendre el futbol i els recursos que ha tingut han estat els idonis.” Són paraules de Quique Costas, un dels entrenadors que han pogut comprovar en directe el talent d'Andrés Iniesta quan, encara en edat juvenil, ja destacava en el filial blaugrana i començava a sovintejar en les convocatòries del primer equip, llavors dirigit per Louis van Gaal. Una dècada després d'aquests primers passos en el futbol d'elit, el migcampista manxec, de caràcter introvertit i sobri, s'ha erigit en un dels millors jugadors del planeta i, en conseqüència, en un dels grans referents de l'actual cicle triomfal del Barça. El seu talent ha estat bàsic per conformar el que ja es considera el millor equip de la història del club i amb el qual ell s'ha sentit identificat des del primer moment. “Estem treballant d'una manera fonamental i estem obtenint resultats que són fruit d'una feina molt ben feta, intensa i apassionant a la vegada. No només jugar, el fet d'entrenar-se en aquest equip ja és prou gratificant. És un luxe”, comentava en una entrevista publicada a aquest diari el Nadal del 2010. Llavors, la maquinària blaugrana, perfectament engreixada en l'aspecte tècnic per Pep Guardiola, ja acumulava fites mai vistes abans, com ara encadenar sis grans títols (lliga, copa del Rei, Champions, supercopa d'Europa, supercopa d'Espanya i mundial de clubs). I amb Iniesta com un dels actors principals d'aquests èxits sense precedents. De fet, ha estat a partir dels quatre anys de l'etapa Guardiola quan el manxec s'ha reafirmat com un futbolista fora de sèrie, tal com explica l'exdirector del futbol formatiu del Barça i encarregat de portar-lo de Fuentealbilla a la Masia quan aquest tenia dotze anys, Albert Benaiges: “Amb Rijkaard ja començava a ser un jugador destacat dins la plantilla, però l'explosió ha estat amb Guardiola. Aquí s'han ajuntat dues maneres iguals de veure el futbol. I també és lògic que altres jugadors com Sergio Busquets i Xavi hagin despuntat gràcies a en Pep.” En la mateixa línia opina Costas, per a qui Iniesta és un jugador fet “a imatge i semblança de Guardiola”, que li va atorgar els galons dins el camp per fer el “salt definitiu” cap a l'excel·lència. Una condició que s'ha mantingut inalterable
després de l'arribada de Tito
Vilanova a la banqueta el curs passat.

El soci perfecte

No hi ha dubte a l'hora d'incloure Iniesta en l'onze tipus del cicle àlgid que ha viscut el Barça les darreres cinc temporades. Al costat de Xavi i Sergio Busquets, i amb Messi just al davant com a fals 9, ha conformat un mig del camp incomparable. I és aquí d'on sorgeix l'estil de joc blaugrana, tal com coincideixen a observar els analistes. “Acompanyat de Messi i Xavi han format una escola de futbol que és difícil que es repeteixi i ha estat fonamental que hagin coincidit jugadors amb el mateix perfil però diferents”, destaca Benaiges, que actualment treballa amb les joves promeses de Dubai després de molts anys de buscar i seguir l'evolució dels futurs cracs del Barça, com el mateix Iniesta o també Jordi Alba. En aquest sentit, Iniesta ha estat el soci perfecte per combinar amb Xavi, assistir Messi gràcies a una privilegiada visió de joc, o bé desbordar quan pertoca amb el seu gran canvi de ritme, conducció i tècnica exquisida. “Es tracta d'un gran jugador i hauria destacat allà on hagués estat, però al Barça ha encaixat a la perfecció perquè ha trobat la millor combinació per despuntar”, destaca Costas.

Tot i que el seu lloc natural és al mig del camp –com a interior amb gran llibertat de moviments–, la seva polivalència ha propiciat que durant el curs passat Tito Vilanova l'hagi traslladat cap a l'extrem esquerre amb la finalitat de trobar un forat per a Cesc en l'onze. ”Fa set o vuit anys hauria dit que el lloc d'Iniesta és el d'interior, però més a prop de la banda i de l'àrea també pot aprofitar més el seu desequilibri”, opina Benaiges, que remarca la “riquesa tàctica” del jugador. “Aquesta nova funció com a mitja punta per l'esquerra la compleix perfectament perquè disposa de la qualitat per fer-ho”, assevera Costas. Per la seva banda, Iniesta ha reconegut que com a interior se sent “més còmode”, però anteposa el seu esperit d'equip. “La meva obligació és jugar on em posi l'entrenador”, va comentar.

Moments inoblidables

Guiat pel talent, Iniesta ha tingut un paper primordial en les nombroses grans cites que han marcat l'etapa recent del club. De fet, ha participat –i com a titular– en totes les grans finals dels darrers anys amb un parell d'excepcions: la supercopa d'Europa i el mundial de clubs del 2009, a causa del que va ser temps enrere el seu principal maldecap: les lesions musculars. Però més enllà de les finals, per a multitud d'aficionats blaugrana el nom d'Iniesta sempre anirà relacionat amb la data del 6 de maig del 2009. L'escenari, Stamford Bridge; el rival, el Chelsea i el motiu, la tornada de semifinals de la Champions 2008/09. Ben segur que aquestes tres dades són suficients per acotar un dels moments d'èxtasi més recordats de la història blaugrana recent. El gol del manxec, amb un xut des de la frontal de l'àrea de Petr Cech en el temps afegit (93') va permetre superar aquella eliminatòria (0-0 al Camp Nou i 1-1 a Londres) i accedir a la final del màxim trofeu continental. Una acció que va ser la clau per obrir la porta a la posterior successió d'èxits. De fet, 21 dies més tard, a l'Estadi Olímpic de Roma, el Barça aixecava la seva tercera orelluda, amb Iniesta entre els grans destacats d'aquella final contra el Manchester United (2-0). I entre altres accions, va ser l'autor de l'assistència que va propiciar el primer gol blaugrana, obra de Samuel Eto'o. Aquell triomf va permetre jugar –i guanyar– en els mesos posteriors les finals de la supercopa d'Europa contra el Xakhtar (1-0) i el mundial de clubs contra l'Estudiantes argentí. Tot plegat arrodonit per la conquesta de quatre lligues en cinc anys, dues copes del Rei i una altra Champions el 2011.

Aquests èxits han impulsat la maduresa futbolística del migcampista manxec. Si fora del camp destaca pel seu caràcter introvertit, dins la seva preponderància s'ha anat enlairant. Una responsabilitat que s'ha traslladat al combinat espanyol en què, de bracet amb l'estil Barça, també s'ha erigit en un dels seus líders. Va ser l'heroi de la roja en el mundial de Sud-àfrica del 2010, que va arrodonir marcant, en la pròrroga, el gol de la final contra Holanda que va segellar el títol per als de Vicente del Bosque. Dos anys més tard, en l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna, va tornar a ser vital perquè Espanya revalidés el títol continental. De fet, la seva brillant actuació al llarg del torneig li va valer ser escollit el jugador més valuós de la cita.

Reconegut pels mèrits

Els disset grans títols que ha acumulat Iniesta en els últims cinc anys amb el Barça (quatre lligues, dues Champions, dos mundials de clubs, dues copes del Rei, dues supercopes d'Europa i tres supercopes d'Espanya) i el combinat espanyol (un mundial i una Eurocopa) li han proporcionat el reconeixement unànime entre els futbolistes més valorats del planeta. De fet, ha estat usual veure'l entre els principals candidats a la Pilota d'Or de la FIFA, el guardó individual més prestigiós. En l'elecció del 2010 va quedar segon, mentre que en la darrera edició, del 2012, va ser tercer. I si aquest guardó se li ha resistit ha estat per la coincidència amb un jugador tan excepcional com Leo Messi. Tot i això, el setembre de l'any passat finalment va tenir el merescut reconeixement multitudinari en ser escollit per la UEFA com el millor jugador d'Europa del curs 2011/12, al davant de dos cracs amb el ressò mediàtic de Messi i Cristiano Ronaldo. Aquest seguit de premis i homenatges, però, no han influenciat en el seu tarannà. “La moderació és un dels seus èxits. Sempre que ha pogut fer un gest solidari per un company, l'ha fet. L'Andrés és una persona excepcional”, remarca Benaiges. “A banda de ser un gran jugador també és una persona excel·lent, a qui estima tothom. I això també és part del seu èxit”, conclou Costas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)