Barça

25-N, el triomf d'una filosofia

FITA HISTÒRICA · El 25 de novembre del 2012, al Ciutat de València, el barcelonisme va viure un dia únic, ja que va veure per primer cop en la història del club un Barça format íntegrament per futbolistes sorgits del planter

La lesió d'Alvesi l'entrada de Montoya al seu lloc
van permetre veure un
onze cent per cent ADN Masia durant 61 minuts
Tito va fer aquell dia un ‘elogi' de la Masiaal mateix escenari on Rijkaard va guanyar una lliga el 2005 i Guardiola, el 2011
Amor: “El partit contra el Llevantva ser molt important per al club. L'aposta per la gent de la casa no s'ha de perdre mai”
Eusebio: “Tenir ara al primer equiptants jugadors formats al planter dóna sentit a la feina de molta gent des de fa anys”

Diumenge, 25 de novembre del 2012. Tretzena jornada de lliga a primera divisió. Llevant-Barça. Minut 13 de partit, minut per a la història, minut per al triomf d'una filosofia. Dani Alves marxava del terreny de joc lesionat, amb una elongació al bíceps femoral de la cama dreta, i Tito Vilanova feia entrar Martín Montoya per ocupar el carril dret. Relleu natural, però una substitució amb una enorme transcendència al darrere. A la gespa del Ciutat de València, al mateix escenari on el Barça de Frank Rijkaard va guanyar la lliga l'any 2005 i on el Barça de Pep Guardiola repetiria títol l'any 2011, el Barça de Tito feia aquell dia un elogi en majúscules a la Masia. Per primera vegada en tota la història del club, onze futbolistes formats al planter blaugrana coincidien en un terreny de joc. Fita històrica, fita utòpica per a la majoria dels grans clubs del continent.

Mentre el Real Madrid de José Mourinho perdia aquella mateixa jornada per la mínima contra el Betis al Benito Villamarín (1-0), amb Casillas, Arbeloa i Callejón com a únics representants de la fábrica, el Barça golejava 0-4 el Llevant. Victòria sense apel·latius amb doblet de Messi i gols d'Iniesta i Cesc per situar-se a onze punts de l'etern rival i amb onze de la casa. Els herois: Víctor Valdés, Martín Montoya, Gerard Piqué, Carles Puyol, Jordi Alba, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas, Pedro Rodríguez i Leo Messi. L'entrada en escena de Montoya al lloc del brasiler va permetre veure durant 61 minuts –del 13' al 74'– un Barça cent per cent ADN Masia, fins a l'entrada al camp d'Adriano per Alba. Equip de somni, al qual es va sumar Thiago Alcántara en la segona meitat, i que perfectament podria disputar una final de la lliga de campions, tal com havia desitjat ja l'any 1998 Louis van Gaal. Precisament un dels protagonistes d'aquell dia al Ciutat de València es va recordar del tècnic holandès minuts després d'acabar el partit i a l'hora de valorar allò que acabava de presenciar tot el barcelonisme i tot el món del futbol: “El primer que em va parlar d'aquest somni va ser Van Gaal i des d'aquí li envio una forta abraçada perquè ara ja és una realitat. Una cosa així fa sentir-se orgullós del futbol de base i demostra la feina ben feta de molta gent”, va expressar Xavi. “Recordo quan a l'equip només érem Puyol i jo... És extraordinari; un orgull màxim. No tinc paraules per definir-ho”, afegia el de Terrassa. De justícia, però, és recordar que aquest repte ja l'havia visionat quaranta anys abans Laureano Ruiz, l'ideòleg de l'actual model de futbol formatiu del club i per al qual “el somni ja estava gairebé complert perquè diversos cops jan havien coincidit deu jugadors”. “És una alegria i una gran satisfacció perquè quan vaig arribar a Barcelona per encarregar-me del juvenil aquest ja era el meu desig.” Amb Laureano va arribar una nova metodologia de treball en el futbol formatiu i es va obrir la finestra a una nova mentalitat que entrenadors com Johan Cruyff, Van Gaal i més recentment Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Tito Vilanova han sabut cuidar i s'han encarregat de potenciar amb una aposta ferma per la gent de la casa en el primer equip.

Piqué, un dels fruits de major talent que ha donat la Masia en els últims anys, assegurava després d'aquell partit: “És un orgull per a tots els culers això que s'ha vist avui i demostra que les coses es fan bé des de baix. Això d'avui respon a una filosofia de club.” Una veritat com una casa i no aplicable a la majoria dels grans clubs d'Europa. Aquella mateixa jornada, a Anglaterra, per exemple, el Manchester United va utilitzar només cinc jugadors fets al seu planter (Evans, Rafael, Scholes, Fletcher i Wellbeck). El Bayern de Munic, a Alemanya, que també fa una aposta ferma per la base, va utilitzar sis jugadors de casa (Lahm, Schweinsteiger, Kroos, Alaba, Müller i Badstuber). A Itàlia, al Juventus, només en van jugar dos (Marchisio i Giovinco). I a França, Rabiot va ser l'excepció en un PSG dissenyat amb talonari.

Major mèrit té aquesta ferma aposta pel planter si es té en compte que estem parlant del millor Barça de la història; un Barça que ja fa anys que cuida amb cura la base i que ara està disfrutant d'una fornada única de jugadors amb enorme talent, la majoria d'ells considerats els millors del món a la seva posició. El Barça ha sabut trobar l'èxit amb un model i una estructura de club envejable, inculcant uns valors i una mateixa filosofia futbolística a tots els equips de les categories
inferiors. Rere això hi ha la feina
de molts professionals i un segell d'identitat que no s'ha de perdre,
segons el director esportiu del futbol formatiu del FC Barcelona: “El partit contra el Llevant va ser molt important per al club perquè era un objectiu que feia temps que s'intentava aconseguir. És la demostració que durant molts anys s'ha fet molt bona feina. Aquell dia en van jugar onze, però el més destacat és que normalment juguen molts jugadors del planter en l'equip titular i que n'hi ha molts en la plantilla. L'aposta pel planter és una de les coses que no s'ha de perdre mai al Barça”, afirmava Guillermo Amor. Per Eusebio Sacristán, tècnic del filial: “Tenir tants futbolistes sorgits del planter al primer equip és donar sentit a la feina de molta gent. Ara hi ha una base molt important i suposa una gran satisfacció. És la millor notícia per al barcelonisme.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)