Barça

La selecció blau i ‘roja'

El millor Barça de la història ha estat la base de la selecció estatal, campiona d'Europa i del món

Aragonés i Del Bosque han apostat per l'estil i pels jugadors de la Masia que han fet gran el FC Barcelona

Del Bosque va aprofitar els jugadors i l'estil del Barça per construir la selecció campiona del món
“Si fos futbolista m'agradaria semblar-me a Sergio Busquets”, va etzibar Del Bosque
Xavi Hernández: “El meu canvi futbolístic va ser gràcies a Luis Aragonés. Li estaré eternament agraït”
En la final del mundial 2010 set jugadors del FC Barcelona van sortir en l'onze inicial de la selecció campiona
Vuit blaugrana van formar part de la selecció espanyola que va guanyar l'última Eurocopa

El gran Barça que ho va guanyar tot entre el 2008 i el 2012 està directament relacionat amb la millor etapa de la història de la selecció espanyola. Sense l'un no s'entén l'altre. Agradi o no agradi, tant si es vol com si no es vol, el grup de jugadors sorgits de la Masia que van formar la base de l'equip que es va endur les Champions del 2009 i el 2011 va ser també la base de la selecció campiona del món del 2010 i d'Europa, el 2012. Primer, Luis Aragonés i després, tot i el seu passat madridista, Vicente del Bosque, van mirar cap al Camp Nou i la van encertar de ple posant l'ull en uns jugadors que van saber guanyar a través del bon joc també vestits amb la samarreta de la roja.

L'origen de tot plegat, de fet, és a l'Eurocopa del 2008, també guanyada per Espanya. Llavors, amb Aragonés al capdavant, el combinat espanyol va posar la llavor del que, sens dubte, ha acabat sent un dels millors equips de la història del futbol de seleccions. Hi jugaven només tres blaugrana, Carles Puyol, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, que van ser, però, molt importants en aquell primer èxit. Sobretot Xavi, que, amb 28 anys, va fer el gir que necessitava la seva carrera per passar de ser un bon futbolista a ser un futbolista monumental. El de Terrassa, que va ser escollit millor jugador d'aquell torneig, ha manifestat repetidament el seu deute amb Aragonés. “El meu canvi futbolístic va venir gràcies a ell. Li estaré eternament agraït, perquè em va donar molta confiança”, va dir en una entrevista a la Cadena SER. “És qui va clavar l'estil de l'actual Espanya. Una filosofia que no es pot perdre mai”, va manifestar a Canal plus.

En l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa, la selecció espanyola va trencar el gel i es va convertir en un equip guanyador, després de molts anys de voler i no poder anar més enllà dels quarts de final en les grans competicions de seleccions. Aragonés va marcar un camí que el seu successor, Vicente del Bosque, va saber aprofitar per construir un equip majúscul, en bona mesura gràcies al talent de molts jugadors blaugrana. El que va ser entrenador del Real Madrid entre el 1999 i el 2003 va arribar al càrrec de seleccionador espanyol el mes de juliol del 2008, just quan Josep Guardiola es posava al capdavant de la primera plantilla del FC Barcelona. Dos nomenaments indiscutiblement decisius perquè el camí de la selecció espanyola i el del Barça hagin anat, en els últims anys, paral·lels i carregats d'èxits.

Estil Barça

El Barça fascinant de les temporades 2008/09 i 2009/10, capaç de guanyar-ho tot i d'enlluernar tothom, va nodrir l'equip campió del mundial de Sud-àfrica. Ho va fer amb futbolistes però també, i sobretot, amb la seva manera de jugar. L'Espanya que es va coronar el 2010 no va tenir res a veure amb el vell concepte de la furia que havia acompanyat des de sempre el combinat estatal: joc de posició i de possessió, futbolistes petits i hàbils, més tècnica que múscul. L'aposta de Del Bosque va ser clara des d'un primer moment i li va donar, de seguida, bon resultat. Entre el setembre del 2008 i l'octubre del 2009, la selecció espanyola va guanyar tots els partits de la fase de classificació d'un mundial al qual aniria amb set jugadors blaugrana –Gerard Piqué, Carles Puyol, Andrés Iniesta, David Villa, Xavi Hernández, Sergio Busquets i Pedro Rodríguez–, sis d'ells, a més, fets a la Masia.

A Sud-àfrica, Espanya va començar perdent contra Suïssa, en el primer partit de la fase de grups. Després d'allò, la crítica va ser especialment dura amb Sergio Busquets. Què hi feia al costat de Xabi Alonso? Calien dos jugadors del mateix perfil? Va caldre ben poc perquè la premsa de Madrid assenyalés el que, en aquell moment, considerava que era un excedent blaugrana en l'equip titular de la selecció espanyola. Busquets, però, ha estat sempre l'ull dret de Del Bosque. “Si fos futbolista m'agradaria semblar-me a Sergio Busquets”, va dir per tapar de cop les veus contràries al migcampista de Ciutat Badia. El cas és que, amb ell sempre en l'onze, després d'aquella derrota inicial, la roja va encadenar sis victòries consecutives que la van portar a aixecar per primer cop la copa del món.

Les seleccions d'Hondures i Xile, en la fase de grups, i Portugal, el Paraguai, Alemanya i Holanda, en les eliminatòries, van caure una darrera l'altra, totes per la mínima excepte Hondures. A la final, que es va jugar el 3 de juliol del 2010 a Johannesburg, els set jugadors del Barça van ser titulars. Hi havia moltes possibilitats que algun d'ells es convertís en l'heroi del partit, i així va ser. A la segona part de la pròrroga, exactament en el minut 116, Andrés Iniesta va aparèixer a l'àrea per, a passada de Cesc Fàbregas, decidir a favor del combinat estatal. Iniesta, tan gran amb la pilota als peus com petit en carisma, va trobar el camí de la glòria aquell vespre d'estiu, tant com aquella nit de Stamford Bridge en què va obrir la porta de la final de la Champions del 2009 al seu equip.

Eurocopa blaugrana

Dos anys després, l'estiu del 2012, la selecció espanyola va confirmar el seu domini en el campionat europeu que es va jugar Polònia i Ucraïna. Del Bosque va citar vuit futbolistes blaugrana: Gerard Piqué, Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Sergio Busquets, Jordi Alba, Pedro Rodríguez i Víctor Valdés. N'hauria pogut convocar dos més, però David Villa i Carles Puyol es recuperaven de dues importants lesions i no estaven a punt.

De nou, Espanya va caminar amb pas triomfal cap al títol després d'un inici dubtós, en aquest cas empatant a un amb Itàlia en la fase de grups. I, de nou, a la final un golejador blaugrana: Jordi Alba. El de l'Hospitalet, que acabava de fitxar pel FC Barcelona, tot i que s'havia format a la Masia, va marcar l'últim dels quatre gols que la selecció estatal va clavar a la italiana, tancant una exhibició de joc al més pur estil del gran Barça.

El lateral esquerre va ser titular en aquell partit, jugat a Kíev l'1 de juliol del 2012, al costat de cinc jugadors més del Barça: Piqué, Iniesta, Xavi, Cesc i Sergio Busquets. Pedro va entrar quan ja s'havia jugat un quart d'hora de la segona part en el lloc de David Silva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.