El mirall blaugrana

Un cas ben significatiu és el de Josep Gombau, que l'any 2003 va ser contractat pel FC Barcelona per participar en el projecte de creació d'escoles de futbol a tot el món. Una es va situar a Hong Kong, on la carrera de Gombau va canviar per sempre, gràcies als seus coneixements i als èxits assolits pel Barça de Guardiola. “El president del Kitchee és un enamorat del futbol blaugrana, que està de moda pels seus èxits i per la seva filosofia. Ell vol transmetre la idea del joc col·lectiu, del 4-3-3, del futbol d'atac i potenciar el planter”, va afirmar Gombau en una entrevista a El 9 Esportiu l'any 2009, poc dies després de convertir-se en el nou entrenador del Kitchee. L'èxit va ser rotund, ja que en quatre anys Gombau no només va aplicar el model blaugrana, sinó que va aixecar dues lligues, dues copes i una copa de la lliga, mèrits que l'han dut fins a Austràlia, on el curs que ve dirigirà, acompanyat del també exblaugrana Pau Martí, l'Adelaide United. El Kitchee, a més, no ho va dubtar, i a l'hora de buscar-li un substitut es va tornar a fixar en el Barça i va oferir el càrrec a Àlex Gómez, el tècnic de l'aleví C el curs passat.

I què dir d'Albert Benaiges, l'històric excoordinador del futbol de base del Barça, que després de vint anys al club va marxar a Dubai l'any 2011, acompanyat pel també exblaugrana Carlos Bueno, a dirigir el futbol de base de l'Al Wasl “per exportar la filosofia de la Masia”, segons va declarar el mateix Benaiges. Força a prop, a Qatar, hi va anar Josep Colomer, exdirector del futbol de base del Barça i ara director general de l'exitòs projecte Aspire Football Dreams, que busca futures estrelles de futbol per tot el planeta.

Un altre exemple és el de Fran Sánchez, tècnic de les categories inferiors del Barça des del 1997, i que l'estiu passat va fer les maletes i va marxar fins a Bahrain, ja que va acceptar l'oferiment de convertir-se en el responsable de les seleccions nacionals, des de la sub-19 fins a la més baixa. Per les mateixes dates que Sánchez també va canviar d'aires Enric Duran, preparador de diversos alevins durant set temporades consecutives i tècnic a les escoles del Barça de l'Aràbia Saudita i Egipte. En el seu cas, el destí va ser Sud-àfrica, on va passar a ser el responsable de les categories inferiors del Mamelodi Sundowns. El seu president, Patrice Motsepe, una de les fortunes més importants del país, es va declarar admirador del planter del Barça i va decidir contractar un tècnic blaugrana per intentar copiar el model. I l'Àfrica també ha estat el destí de Toni Cortés, vinculat a la FCB Escola, que aquest estiu ha fitxat per a la nova Escola de Futbol d'Angola, un projecte que pretén formar jugadors, entrenadors, preparadors físics i directius. I és clar, en aquesta llista no hi pot faltar Rodolf Borrell, que l'any 2009, i després de catorze temporades assolint èxits al planter blaugrana, va fitxar pel Liverpool, juntament amb Pep Segura, per entrenar en l'acadèmia Frank Mc Parland. El seu espectacular rendiment el va dur, el 2011, a dirigir l'equip de reserves dels reds i, el curs passat, l'equip sub-19, i amb èxits notoris.

I a l'Amèrica del Sud, per completar el globus, hi ha l'argentí Ángel Guillermo Hoyos, exfutbolista, entre d'altres, del Boca Juniors. L'any 2001, quan era el tècnic del Badalona, va rebre una oferta per entrenar el juvenil B del Barça, feina que va fer durant quatre temporades en què va entrenar jugadors com Messi, Piqué, Busquets i Pedro. Com ell mateix va admetre en una entrevista a aquest diari, el Barça li va obrir portes i l'estiu del 2006 va iniciar un periple per Grècia, on va dirigir a l'Aris de Salònica, l'Atromitos, el PAS Giannina i el Panserraikos. Després, va entrenar l'Anorthosis xipriota, des d'on va fer el salt a l'Amèrica del Sud, per fer-se càrrec del Bolívar, el club més llorejat de Bolívia. Després va fitxar per l'Once Caldas colombià i aquest estiu ha estat contractat pel Patriotas, també de Colòmbia. Vagi on vagi, aquest autèntic rodamón ho té ben clar: “La idea és inculcar el respecte per la pilota.”

Marxar del Barça, a més, no és sinònim de dir-li adéu per sempre, i el millor exemple és Àlex Garcia, que l'any 2011, després de deu temporades assolint èxits en les categories inferiors, va decidir provar fortuna, juntament amb Andrés Carrasco i Marc Huguet, al Dinamo de Tbilisi georgià, que volia guanyar la lliga jugant a l'atac i amb un 4-3-3. L'experiència, però, no va ser positiva, i només set mesos després Garcia va ser acomiadat. Aquell mateix estiu, però, qui va ser tècnic de l'històric cadet de Messi, Piqué i Cesc va tornar al Barça, com a membre de l'equip de scouting del primer equip. Carrasco, per la seva part, es va fer càrrec del cadet del Màlaga. Un altre que va fer un viatge d'anada i tornada va ser Juan Carlos Unzué, que després de ser l'entrenador de porters del primer equip durant set temporades, l'estiu del 2010 va rebre una oferta per ser el tècnic del Numància, amb el qual va acabar la lliga en la desena posició. Acabat el curs va tornar al Barça, per substituir Carles Busquets i, un any després va tornar a marxar per ser primer entrenador del Racing de Santander, una experiència que no va iniciar per problemes interns al club cantàbric.

Escola d'especialistes

“L'èxit del model no només repercuteix en els jugadors i els tècnics, sinó en tots els que formen part de l'estructura. Tothom en surt beneficiat.” Aquesta és la reflexió de Pedro Abraham, preparador físic de les categories inferiors del Barça durant set temporades, que l'any 2002 va fitxar per l'Aris de Salònica, des d'on va passar al Vasas de Budapest i després a l'Orduspor turc. “La metodologia del treball físic de la Masia és diferent a la d'altres clubs. No es comença a parlar pròpiament de preparació física fins que els nois no tenen 16 anys, ja que abans aquesta està integrada en la feina tàctica.” Per Pedro Abraham, que ara forma part de l'equip de treball d'Héctor Cúper, l'explosió definitiva de la Masia d'entrenadors es va produir amb l'aterratge de Guardiola al filial blaugrana. “Aquell fet va ser molt positiu per a tots els que estàvem en el futbol formatiu, va ser un xoc i va ajudar que després molts entrenadors i preparadors poguéssim fer el salt a clubs professionals.”

És més que evident, doncs, que a la ciutat esportiva Joan Gamper no només s'hi formen un munt d'excel·lents futbolistes que en el futur triomfaran amb una pilota als peus i una filosofia de joc ben definida. Perquè sense els encarregats de polir aquests diamants en brut res seria possible, preparadors que cada vegada gaudeixen de més oportunitats de fer el salt al futbol professional, en clubs de tot el món que els esperen amb els braços oberts per intentar apropar-se al model blaugrana, el mirall on tots es miren.