Barça

Crònica d'un adéu anunciat

Vol marxar. Tonny Sanabria comunica al Barça que refusa la darrera oferta de renovació presentada per Zubizarreta i demana que li deixin fer les maletes en el mercat d'hivern

El serial Sanabria va viure ahir un dels capítols de màxima audiència en confirmar-se que el paraguaià ja ha comunicat oficialment al FC Barcelona que refusa definitivament la darrera oferta de renovació presentada per Zubizarreta, que ampliava la seva vinculació amb el club blaugrana fins al 30 de juny del 2018, i amb un considerable augment del sou, sempre, però, emmarcat en l'escala salarial fixada pel club. El davanter paraguaià, per la seva banda, manté que té damunt la taula ofertes esportives i sobretot econòmiques molt més llamineres i, davant l'immobilisme del Barça, que en cap cas preveia arribar a les xifres que demanava Sanabria, ha decidit fer les maletes, tot i que perquè això succeeixi haurà de trobar algun club disposat a pagar els tres milions d'euros que consten a la seva clàusula de rescissió, ja que no quedarà lliure fins al 30 de juny del 2015. De res han servit els minuts que li ha donat Eusebio, l'interès personal que ha mostrat Martino i els constants acostaments del club per assolir la seva continuïtat.

Arribats a aquest punt de no retorn, el FC Barcelona optarà per la paciència i pel silenci, ja que qui té pressa per marxar és el jugador, que fins i tot ha demanat sortir en el proper mercat d'hivern. Perquè això sigui possible, però, Sanabria s'haurà de presentar a les oficines del club amb una oferta de tres milions d'euros, o si escau acostar-se a la seu de la LFP i abonar la seva clàusula. I és clar, mentre els clubs interessats no dubten a oferir als jugadors fitxes astronòmiques, a canvi demanen pagar menys de traspàs, una situació que el Barça no pensa consentir.

Roma, Arsenal o Parma

De moment, des d'Itàlia s'assegura que el Roma ja hauria posat damunt la taula dos milions d'euros fixos més un en variables, una oferta amb la qual espera evitar que Sanabria marxi a l'Arsenal, el club que fins fa ben poc semblava més a prop de convèncer al jugador. Wenger, però, no pensa donar el braç a tòrcer i, segons diversos mitjans de comunicació anglesos, ja hauria demanat als executius de l'entitat gunner que augmentessin l'oferta. De fet, en les darreres hores s'ha especulat amb un viatge imminent a Barcelona de Richard Law, el director d'operacions de l'Arsenal, per parlar amb l'entorn de Tonny Sanabria i per iniciar les converses formals amb el Barça. I no s'acaba tot aquí, ja que el Parma també s'ha sumat a la festa, en el seu cas posant-se en contacte amb el Roma per demanar la cessió de Sanabria si els giallorossi acaben aconseguint els seus serveis.

De pretendents, doncs, sembla que no li'n falten ni li'n faltaran, a Sanabria, que ha preferit els diners a una possible carrera d'èxit en el Barça, una actitud que temporada rere temporada es repeteix entre algunes de les perles del futbol de base blaugrana i que, gairebé sempre, s'acaben convertint en cròniques d'adéus anunciats. Ja que si el Barça demana alguna cosa als seus futbolistes en formació és compromís i paciència.

PRETENDENTS

El Roma i l'Arsenal són els clubs que han mostrat més interès en la perla paraguaiana

SENSE PRESSA

El Barça només el deixarà sortir a canvi de tres milions, el que fixa la seva clàusula

La perla que va deixar escapar Florentino Pérez

L'any 2007 Shirley Ayala va decidir emigrar a Catalunya, a la recerca de feina. Al Paraguai hi va deixar els seus quatre fills, que no anirien amb ella fins dos anys després, quan la Shirley va aconseguir certa estabilitat laboral. Ja llavors, el més gran d'ells, Tonny Sanabria, era un virtuós amb una pilota als peus, i només d'aterrar a Catalunya va fitxar pel Blanca Subur de Sitges, on no va trigar a destacar per la seva sorprenent facilitat per marcar gols. El seu rendiment no va passar desapercebut per a clubs com el Barça, l'Espanyol o el Madrid, que es van interessar en ell. De fet, en un primer moment el conjunt blanc va ser qui més a prop va estar de fitxar-lo, un moviment que se'n va anar en orris pel procés electoral posterior a la caiguda de Ramón Calderón, que va anar seguit del retorn de Florentino i d'un refredament de les converses. Tot plegat va acabar amb Sanabria al Barça, on ja en el seu primer curs, amb només 13 anys, va marcar 15 gols en 18 partits. Aquella demostració només va ser l'inici d'una ascensió meteòrica, fins al punt que des de fa força temps s'ha considerat Sanabria com una de les perles amb un futur més esplèndid del futbol de base blaugrana, un somni que ahir es va esvair, després que el jugador hagi optat pel color dels diners.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)