Ja són aquí. Han tornat a la lliga amb ràbia, però sobretot jugant bé a bàsquet. Amb un bon treball mental previ, concentració de sortida, rigor tàctic i assegurant el rebot defensiu, ahir va haver-n'hi més que prou per passar per sobre d'un Zamarat lluitador però justet de talent.

Spanou, que tornava al cinc inicial en la competició, va obrir el festival de triples amb què es va trencar el partit ben aviat, després del 4-0 inicial. Quatre bombes consecutives de l'alera pivot grega, Jordana, Ibekwe i Rodríguez van encapçalar un parcial de 0-13. I és que del 6-5, en el minut 4, es va passar a un 10-32, als tres minuts del segon quart (parcial de 4-27). Quatre punts només va anotar el Quesos El Pastor en gairebé nou minuts.

L'avantatge de 22 punts va ser cuinat gràcies a l'autoritat en el rebot defensiu de Coulibaly i Ibekwe; la intimidació –i ja més coses– d'Alminaite; i la rigorosa lectura i serietat en atac de les gironines –menys Oma, van anotar totes en la primera part–. El 4/21 en tirs de camp local en la primera part també hi va ajudar. Però és que al darrere, les de Surís, apujant línies les exteriors en tota la pista, van estar molt sòlides i van superar les recents decepcions.

I és que en el segon període, el Zamora no va trobar forat per aixecar cap, i més després del tancament del primer acte amb un coast to coast de Rosó Buch. Amb el 10-32 i a punt d'arribar a l'equador del segon acte, Richards va treure una mica de la foscor el conjunt castellà i va trencar la mala ratxa. Però Coulibaly es va aliar amb Spanou per dominar la zona amb solvència com a rèplica als triples de Bogicevic, i l'Uni, que es movia en un 50% d'encert des de 6,75 m, va tancar amb 26-42 una primera meitat notable.

L'intercanvi de cistelles en la represa no va intimidar en absolut el conjunt de Surís, que no en sortia mai malparat, i menys amb una Ibekwe inspirada. Això sí, amb Buch a pista, per les coses bones i per les dolentes, el joc es va accelerar i trencar, amb pèrdues (17 en total del Spar Citylift). Les visitants també feien mal al contraatac davant el mal balanç defensiu local i Leo Rodríguez va liquidar el tercer període amb un triple gairebé al final del temps (42-64). La canària va agafar el timó anotador i va posar seny en un darrer quart amb poca història. Els dos contra un a Rosó cercaven una estèril remuntada que Coulibaly va congelar al pal baix. La pivot i Peters van fer caixa en un final en què les joves Oma, López i Buch compartien línia exterior. Tot un encert per recuperar físicament un equip que no tornarà a entrenar-se fins dimecres. Victòria i descans merescudíssims.