Bàsquet Eurolliga

Quino Colom

Base de l'Unics Kazan

“Encara hi ha jugadors que no depenen del físic”

“Estic molt content a Kazan, al club i a la ciutat. A l'Unics sempre han estat molt atents amb mi, tant des del punt de vista personal com de contracte”, explica el jugador andorrà. “Renovar per dos anys amb ells va ser molt fàcil”

Aquesta setmana haurem fet tres viatges en cinc dies; el més curt, d'onze hores. És complicat, però t'hi acostumes

Sempre havia cregut que tenia prou joc per fer-se un lloc en l'Eurolliga i a Kazan, a 700 quilòmetres de Moscou, Quino Colom (Andorra la Vella, 1988) hi va veure la porta d'entrada. El seu camí ha estat llarg però no s'equivocava: en la millor lliga europea de la història, és un debutant que surt a 11,6 punts, 3,8 rebots, 5,5 assistències i 14,7 de valoració en 27,1 minuts.

Estiu del 2015. Què va pensar la primera vegada que el representant li va dir que tenia una oferta de Kazan?
Vaig veure de seguida que era una oportunitat molt bona. L'estiu avançava, no volia fer esperar el Bilbao i, si bé hi havia coses amb diferents clubs, cap acabava de fer-me una oferta realment bona. I ràpidament li vaig dir que l'agaféssim. Estava esperant una cosa així. Era un risc però ho volia fer.
No era només canviar d'equip, i parlar amb l'entrenador abans de fer el pas sembla aquí obligat.
Sí, vaig fer-ho i tot el que em va explicar em va reforçar una decisió que per part meva estava presa, perquè si m'havien fet aquella oferta entenia que creien molt en mi.
Amb vostè arriba també Parakhouskin, un pivot de la vella escola però molt bo en el joc per parelles, ideal per al seu joc.
Arribem junts, i tant ell com després el Tay [Williams], pivots que continuen molt bé, van ser fitxats pensant molt en el meu tipus de bàsquet, sí.
Aleshores ja sap que Keith Langford és una màquina d'anotar. Sincerament, l'ha sorprès que en aquesta Eurolliga hagi anotat com ho ha fet?
No, gens. L'any passat quan jugàvem contra equips d'Eurolliga i Eurocopa ja va demostrar que podia anotar tant com volgués. És un anotador sense fre. Per mi té el millor un contra un d'Europa. És perillosíssim quan veu mitja escletxa, i òbviament el nostre joc està pensat per buscar-li les situacions que el fan sentir més còmode.
En les primeres deu jornades acrediten un 3-7 i cinc de les derrotes venen en els últims tres o quatre minuts de partit.
Va ser dur. Érem nous en l'Eurolliga, vam començar 0-4 i d'aquestes derrotes vam tenir dos partits a la mà. Ens va fer mal, però vam refer-nos-en prou bé. Vam començar a guanyar partits i al final de la primera volta estàvem a només un del play-off. Tot i això, i les lesions que teníem, en la segona volta competim molt bé. Però ens ha tornat a passar una mica el mateix, i els últims tres o quatre partits els hem perdut en la pròrroga o en els últims segons. O en l'últim, com a la pista del Panathinaikòs. Portar-ho és difícil, però s'ha de continuar.
Esmenta les lesions. Només un jugador ha pogut jugar els 24 partits –cap altre equip ha viscut una situació com aquesta– i, en una plantilla curta com la seva, van perdre Ponkrasov i Clarke de bon inici.
Dos jugadors fonamentals per a nosaltres amb lesió de llarga durada, de mesos. Després jo vaig estar un mes fora i el Langford també ha tingut molèsties. Els viatges que estem fent són molt llargs, com cap altre equip. Fins i tot en la lliga [VTB] ho són. No té res a veure amb l'ACB. Són desplaçaments de moltes hores i amb molt temps d'espera als aeroports. I això passa factura. Sincerament, el nostre és un equip de mitja taula i de lluitar per coses boniques, però els problemes físics, per a una plantilla a la qual no li sobren efectius, han pesat.
Havia estat mai un mes parat en la seva carrera?
Feia set anys que no em perdia un partit i va ser a Fuenlabrada, per un cop al braç. Va ser l'únic que no vaig jugar en quatre anys allà. Aquí vaig tenir una ruptura als isquiotibials i ens va condicionar –ja no hi havia el Ponkrasov i ens vam quedar sense un base pur–. Ara estem millor, hem recuperat els lesionats i el que volem és arribar bé al play-off de la VTB.
Sempre van amb vols regulars?
En el temps que fa que soc aquí només hem agafat un xàrter una vegada, en una tornada molt curta de 45 minuts. Tot ho fem amb vols regulars, amb moltes hores d'espera als aeroports pels enllaços.
Avui són a Barcelona després de sortir dilluns de Kazan i havent jugat dimarts a Tallinn.
Ens vam reunir dilluns a dos quarts d'onze del matí al pavelló, vam volar a Moscou, vam estar quasi cinc hores a l'aeroport i cap a Estònia, on vam arribar passades les nou del vespre. Vam jugar dimarts i ahir vam volar cap a Barcelona; vam fer una escala i vam estar quatre hores més a l'aeroport. Un altre viatge d'onze hores. I demà marxem cap a Kazan per tornar a fer un desplaçament de quasi dotze hores més. En cinc dies haurem fet tres viatges i el més curt haurà estat d'onze hores. El cos ho nota. Treballem molt la recuperació, però no té res a veure amb quan fas viatges de dues hores.
En setmanes com aquesta en què no fan pista, hi ha més vídeo?
No, fem les mateixes sessions. Ens vam entrenar bé diumenge a Kazan i la setmana l'hem passat amb molt de treball de fisioteràpia entre viatges. Des de dimarts fins al dia 24 haurem jugat sis partits en disset dies i només dos a casa [Kalev, Barça, Zenit i Zalgiris a casa, Galatasaray i CSKA]. Jugar, viatjar, recuperar com puguis i tornar a jugar. És complicat, però t'hi has d'acostumar quan ets aquí, perquè hi ha setmanes que no fem altra cosa.
Per primera vegada en la seva carrera treballa dues temporades senceres amb el mateix tècnic.
No m'havia passat mai, és cert. Estic còmode amb el Paixutin i la relació que tinc amb ell és molt bona. Estic jugant molts minuts, que és el que venia a fer aquí: a jugar i a intentar arribar a l'Eurolliga. Alguns jugadors tenim força llibertat i el seu sistema, amb molt joc de pick and roll, m'afavoreix molt. Entrenant amb ell hi estic molt a gust.
En les votacions dels mànagers generals només tres jugadors van obtenir més d'un vot en la pregunta de quin és el que té millor lectura del joc. Teodosic, Spanoulis i vostè.
N'estava al cas. Si ells et posen al costat d'aquests noms sempre és una bona notícia. A tothom li agrada veure's en aquestes llistes. Però té la importància que té, que és poca.
És aquí per negar el dogma vigent que diu que sense físic no es pot jugar al més alt nivell?
Cadascú amb les seves característiques pot jugar. En els últims anys treballo molt el físic a l'estiu, però sé perfectament que el meu joc, a diferència del Tay, per exemple, no té a veure amb el físic. Les meves virtuts són unes altres. Però en qualsevol lliga, i també en l'Eurolliga, encara hi ha jugadors que no depenen tant del físic.
Va debutar en l'Eurolliga a punt de fer 28 anys contra el Barça i aquell és potser el seu pitjor partit...
Sens dubte, és el pitjor partit que he jugat en tota la temporada.
D'alguna manera, estava molt nerviós?
Feia molts anys que buscava un equip que em permetés jugar l'Eurolliga i el primer dia vaig voler fer massa coses. Volia demostrar molt a tot el món, per dir-ho així. Em vaig equivocar. Has de jugar com ho fas sempre, i aquell dia no va ser així. Vaig trigar molt a anotar el primer bàsquet i a fer coses bones per a l'equip.
Només hi ha setze jugadors amb més valoració que vostè i vuit que donen més assistències. Entén que podria jugar l'Eurolliga amb un equip d'ACB?
No ho sé. Segurament seria normal que hi hagués interès, però l'interès de veritat és quan hi ha una oferta. Estic molt content aquí i tinc contracte. A Espanya hi ha equips molt poderosos i que si estan interessats en un jugador l'acaben portant, però a l'Unics sempre han estat molt atents amb mi, tant des del punt de vista personal com de contracte. I si algun altre equip realment em volgués, hauria de fer el mateix. Ho veig molt difícil, perquè a Kazan hi estic molt ben valorat.
De fet, va renovar per dos anys gairebé l'endemà d'acabar la lliga VTB, els primers dies de juny.
Va ser molt fàcil. El meu debut en l'Eurolliga el volia jugar amb un equip que em donés minuts i l'Unics era la millor opció. Estaven molt interessats que continués i la negociació va ser ràpida. Hi havia algun club d'Eurolliga que no tenia bases ni entrenador i em va demanar d'esperar, però l'opció d'aquí era molt bona. Renovar va ser una gran decisió.
Des de la distància, però des del punt de vista d'algú que està dins del negoci, com s'explica la temporada del Barça?
Sorprèn. Té alguns jugadors molt bons i sempre esperes que estigui entre els millors d'Europa. Han tingut lesions, però normalment això no era un problema per al Barça. És bastant sorprenent que un club així a l'estiu només sortís amb un base. I encara, perquè és més anotador que no pas un base pur. Amb els companys ho hem comentat a vegades i és una cosa que es comenta per tot Europa. Però cadascú pren les seves decisions.

El primer pensament

Lucas Victoriano.
Saviesa i ensenyament. Era el meu primer any en dinàmica d'equip professional, a Saragossa, i es va interessar i preocupar molt per mi, per tal que aprengués i per ensenyar-me els trucs de l'ofici. Li tinc molta estima: és el primer gran base que em va ajudar a fer camí.
Hospitalet (07/08).
Una oportunitat perduda. Teníem un equip molt bo (Ibaka, Corbacho, Antelo, etc.), no vam saber anar tots en la mateixa direcció i vam acabar baixant quan teníem un grup per lluitar pel play-off.
Lleida.
Gairebé és casa meva, on viu tota la família. Si em fa escollir entre Lleida i Andorra em fotrà en un problema [riu].
Fuenlabrada.
Un club humil que em va donar la primera gran oportunitat al màxim nivell. Quatre anys de la meva vida dels quals estic molt content. Quan hi penso només em venen bons records.
Gustavo Ayón.
El millor pivot amb qui he jugat i el millor cinc d'Europa en l'actualitat. Vam créixer junts, ell a una altra escala perquè va anar a l'NBA, però coincidir ens va anar molt bé a tots dos.
Sito Alonso.
Canvi de vida, canvi de bàsquet, canvi de tot. L'entrenador que m'ha transformat la vida esportiva i amb el qual vaig créixer i madurar. Amb ell faig el salt de qualitat per poder jugar avui en l'Eurolliga i per ser més valorat a tot Europa.
Raül López.
Una llegenda. S'ha portat molt bé amb mi i em va ensenyar moltíssim. Elegància i classe dins i fora de la pista. Un dels millors bases de la història d'Espanya. Molt afortunat d'haver compartit equip amb ell.
Andorra. Avui, ahir i demà.
On vaig néixer, on juga el meu germà i on estan els meus pares. En clau de futur? Espero que el Guille hi pugui jugar molts anys i que l'equip millori cada any.
La final a quatre i el campió. Mulli's.
El CSKA, el Madrid, el Fenerbahçe i el Panathinaikòs. I un CSKA-Madrid en la final. El campió ja no ho sé: cinquanta a cinquanta. M'he mullat bastant, no? [riu].
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.