El xavalet d'Espanya 86

Era l'any 1982 quan Pepe Laso i Aíto van decidir fer un campus anomenat Espanya 86 –fent referència al mundial–, que tenia el suport de Saporta. Va ser un èxit increïble: 1.000 nens concentrats a la Garriga en tres torns arribats d'arreu de l'Estat espanyol. Si hi havia un grup de nens que venien de la mateixa regió es pagava un entrenador d'allà perquè anés també al campus. L'escollit d'Astúries va ser Juan Llaneza, un paio tímid i humil. Un dels nens d'aquest campus era... Pablo Laso. Va ser en aquestes concentracions on va conèixer, viure i aprendre de la gent del bàsquet i on es va relacionar amb Trifon Poch, Edu Torres, Andreu Casadevall, Miguelito López Abril, Pedro Martínez, Agustí Cuesta... El futur del bàsquet català. Els anys següents, Llaneza era un fix al campus i, el 1987, Trifon Poch, que havia estat campió d'Espanya juvenil amb el Sant Josep dos anys abans, el va recomanar a Josep Maria Guasch, directiu de llavors. Estava entrenant. El flamant scout del Barça deixava la seva Astúries natal per aterrar a Badalona, on també coneixeria Manel Comas i Oleart, de qui després seria ajudant a la banqueta del Barça. Al club parroquial, hi feia de tot: tècnic del primer equip, del cadet, coordinador... Li va marcar tant que va mantenir el pis per tornar-hi als estius, i quan treballava al Barça vivia a Badalona, on tenia relació amb gent del Sant Josep i del Círcol. Després va anar a Huelva, on es va emportar el jugador més destacat del Sant Josep: Joffre Lleal. Es van quedar a les portes de l'ascens contra Mallorca amb picabaralla inclosa. L'any següent, a Bilbao –tenia d'ajudant Txus Vidorreta–, també es va quedar a un pas de l'ascens en perdre contra el Guadalajara. Quan estava a La Casilla va rebre la proposta d'Aíto per anar al Barça i portar el vinculat: el Cornellà. Allà, com a curiositat, va apostar per un jove anomenat Pere Capdevila –amb qui treballarà ara en el bàsquet formatiu–, que va fer eclosió per fer carrera a l'ACB. Després de cinc anys a can Barça, on va viure la progressió de Pau Gasol i Navarro, va tornar a Huelva. El 2000, però, avalat una vegada més per Trifon Poch, va aterrar a Girona per fer-li d'ajudant. Després li agafaria el relleu a la banqueta fins al 2004. Llaneza, però, obria una nova etapa, ara com a director esportiu, i ho feia a Alacant, avalat pel llavors tècnic Trifon Poch. Del club alacantí va passar a Sevilla, on va portar el club a ser referència de formació amb Porzingis i Satoransky com a màxims exponents i Aíto a la banqueta. Té gran feeling amb Diego Ocampo, a qui renova com a ajudant tot i marxar Pedro Martínez. Amb la reestructuració del club andalús i l'entrada de Galilea va fer les maletes i van ser els Spurs els que el van acollir a la seva estructura per controlar els joves talents europeus.

D'Astúries hi guarda una estreta relació amb dos compatriotes seus referents al món del bàsquet, com són Ramon Fernández, exdirector esportiu, i Regino Olivares, un dels representants de referència. I amb l'actual president i vicepresident de l'Oviedo de la LEB Or Fernando Villabella i Luis Tuero eren els tres íntims sorgits del San Ignacio. No és casualitat, doncs, que dos badalonins, Ferran Bassas i Carles Marco, hagin acabat a l'Oviedo.