Bàsquet ACB

ORIOL PAULÍ

ALER DE L’HERBALIFE GRAN CANÀRIA de bàsquet

“L’NBA encara la veig lluny”

“Em centro a treballar en el dia a dia per millorar i fer un altre pas en l’ACB, fer-m’hi un nom”

“És l’hora d’analitzar-ho tot. Apareixeran opcions i no em vull precipitar”

Al Barça hi estàs molt protegit i, quan en surts t’adones de la realitat. T’has de posar les piles, perquè ningú et regalarà res

Avui se’n va cap als Estats Units per tastar una experiència diferent. Oriol Paulí (Girona, 20-05-1994) participarà de l’1 al 6 de juliol en la lliga d’estiu d’Orlando després de rebre una invitació dels Magic. L’aler, que acaba de complir la tercera temporada en l’Herbalife, viatja molt il·lusionat i sense grans pretensions: “Només vull disfrutar i fer el meu joc.”

Com apareix la possibilitat de jugar una lliga d’estiu?
Ho vam parlar amb en Gerard [Darnés, el seu agent]. Crèiem que, després d’un any un pèl irregular a Gran Canària, podia ser una bona opció provar-me allà. Ell creu que el meu tipus de joc pot encaixar en aquestes lligues d’estiu i, per mi, realment és com un somni. Jugaré amb un equip de l’NBA, competint contra altres jugadors de nivell de l’NBA. Quan em van confirmar que hi aniria, em fan faltar segons per trucar als meus pares.
Sap què s’hi trobarà allà?
Ho vaig preguntar als meus companys d’equip, al Royce [O’Neale] i al Pablo Aguilar, que hi han estat. Vulguis o no, t’entra una mica de neguit de saber com serà o què pot passar un cop allà. Però ells em van dir que estigués tranquil, que si estic jugant en la Lliga Endesa no tindré cap problema. Soc conscient que allò és un aparador, en què tothom es vol lluir i costa més jugar en equip, tocar la pilota. Ara bé, jo hi vaig a disfrutar, a fer el meu joc i a viure una experiència que estic convençut que serà inoblidable.
Sense pressió.
Exactament. Sé que allà hi haurà scouts i gent que estarà atenta als partits, però tampoc m’estic buscant cap contracte. No és el meu objectiu. A Treviso, l’any passat, hi vaig anar amb aquesta filosofia, gens pressionat, i vaig treure-hi el meu millor bàsquet. És el que intentaré fer ara.
Fa un any, no va ser ‘draftejat’ quan li tocava per edat. Ara que hi ha tant d’èxode cap a l’NBA, és dels que ho té al cap?
No, per a mi no és cap meta ara mateix. Evidentment, a tots ens agradaria jugar a l’NBA algun dia, però ho veig molt lluny. Em centro a treballar dia a dia per anar millorant i poder fer un pas més en l’ACB, fer-m’hi un nom. Després, ja es veurà què passa.
Quan torni dels Estats Units, encara quedarà bastant per iniciar la pretemporada. Què farà?
Soc dels que pensa que l’estiu és l’època idònia per millorar. La temporada està tan plena de partits i viatges que és difícil tenir temps per tu. I sempre ho aprofito per treballar, com ara estic fent aquí a Fontajau. L’any passat vaig treballar el tir i ara ho continuaré fent, perquè crec que és una de les facetes que em farà ser millor jugador. A més, el fet d’haver jugat aquest any en més posicions m’ha fet obrir la ment i intentaré millorar aspectes com el bot i la passada a dues mans.
Fa uns anys es podia dir que era un tres, però ja pot actuar en totes les posicions llevat del cinc. En quina se sent més a gust?
Ni jo sé què soc realment [riu]. Els dos tècnics que he tingut a Gran Canària m’han fet variar de posicions. Amb l’Aíto vaig jugar més de tres i de quatre, i aquesta temporada amb el Luis [Casimiro] he passat més pel dos i l’u, fent de base, i també m’hi he trobat còmode. En el bàsquet actual, és important poder actuar en diverses posicions.
L’actual és la temporada que ha jugat menys de les tres que fa que és a l’Herbalife. Per què?
Si ho sabés, segur que intentaria fer alguna cosa per canviar-ho. Suposo que hi té a veure el nivell de competitivitat de la Lliga Endesa. L’Herbalife cada cop va més amunt, cada dia hi ha jugadors més bons i més competència, i això dificulta tenir marge de minuts a un jove com jo, encara en creixement. Jo sé que treballo bé, i tant l’Aíto com el Luis sempre han tingut bones paraules parlant de la meva feina i la meva actitud. Això em reconforta.
Acaba contracte, però l’Herbalife té una opció unilateral de pròrroga per un any més. I el club té la intenció d’executar-la. Continuarà, doncs, a Las Palmas?
És el moment d’agafar perspectiva i analitzar-ho tot. No he tingut els minuts que voldria, però crec que m’he fet veure. Segur que apareixeran opcions i vull sospesar-ho tot amb calma, sense precipitar-me. Ara necessito jugar, però també haig de valorar el lloc i el club on estic.
Va estar al Barça del 2006 al 2014. Sempre és difícil sortir-ne, però a vostè li ha anat bé.
Arribar al primer equip del Barça és complicadíssim. No només has de ser molt bo, sinó que has d’estar en el lloc adequat en el moment adequat i fer-ho molt bé. Allà, a més, hi estàs molt protegit. Ho tens tot a mà, molt fàcil. I és quan surts que t’adones de la realitat. Que t’has de posar les piles perquè ningú et regalarà res. Tot i estar en un club magnífic com el Gran Canària, m’he hagut d’espavilar i empènyer fort perquè, si no, no arribava al nivell de la resta. Això m’ha fet créixer en tots els àmbits, com a jugador i també com a persona.
Es veu molt diferent ara de fa tres anys, quan va arribar l’Herbalife?
Bastant. En aquests anys a Gran Canària, tot i no tenir gaire protagonisme en pista, he après moltes coses, sobretot dels tècnics, que em serviran per al futur.
Visualitza el proper curs com un any vital per no estancar-se?
No hi ha anys més importants que d’altres. No em vull posar ara el repte de dir que l’any que ve explotaré o jugaré 25 minuts de mitjana, perquè crec que això ja vindrà sol, i potser quan menys ho esperi. El més important és treballar per anar millorant coses i fer que el meu joc vagi creixent. S’ha de tenir els peus a terra i anar pas a pas.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.