ACB

L’anàlisi

Tenir l’equip agafat

Pesic parla d’apujar el nivell d’exigència en la defensa i en el rebot ofensiu, i en això Martínez és un perfeccionista

No ho dic jo, ho diu el nou entrenador del FC Barcelona Lassa: el Barça és un equip amb molts jugadors i molt bons, i que ja amb Sito Alonso estaven fent moltes coses bé. Dit això, òbviament la pretensió de Svetislav Pesic és que l’equip segueixi creixent per poder arribar a guanyar un títol aquesta mateixa temporada, i aquest cap de setmana li arriba la primera gran oportunitat.

Tres partits de copa. “Tenim tres partits de copa”, deia en la seva presentació quan recordava el nombre de partits que li quedaven al Barça en el que queda de temporada. Pesic és així: ell no es prepara per jugar la copa, es prepara per guanyar-la. Per això crec que probablement el torneig no li arriba massa aviat perquè l’equip l’afronti amb la convicció de poder alçar el títol, però sí que li arriba massa aviat perquè Pesic hagi pogut crear els automatismes tàctics necessaris que li permetin tenir l’equip suficientment “agafat.” Tenir l’equip “agafat” és haver-lo treballat prou per tal que aquest pugui ser regular en els aspectes del joc que han de dotar-lo de consistència competitiva, sobretot en els mals moments dels partits o en els moments en què aquests es decideixen. A això s’hi ha d’afegir el que, per mi, és la pitjor noticia per al Barça: el primer dels tres partits que volen guanyar és contra un equip que és tot el contrari que ells en aquest aspecte que comento. El Baskonia està absolutament “agafat” per l’entrenador: rols definits i acceptats i equip excel·lent en els aspectes bàsics del joc a partir dels quals cal anar creixent i que fan que sempre siguin competitius.

Va dir Pesic que el primer que demanaria als seus jugadors era responsabilitat defensiva: apujar el seu nivell d’exigència en la defensa i en el rebot ofensiu. Quan parla així ens està dient que tot comença pel balanç defensiu. Doncs bé, Pedro Martínez és metòdic i perfeccionista en aquest aspecte del joc –només cal recordar la capacitat de rebot del València de la temporada passada en les dues cistelles–. Martínez és un perfeccionista en això, i el Baskonia és, per ell mateix, un perfil d’equip físic idoni per anar al rebot d’atac, un conjunt que no permet transicions còmodes al rival ni cap cistella fàcil dintre dels primers vuit segons de possessió. Tot això que vol Pesic, el Baskonia ja ho té i des de fa setmanes.

Els rols dels jugadors. En aquest aspecte també penso que el Baskonia porta un cert avantatge respecte al Barça. Sempre he pensat que un equip que té un líder clar a la pista en cadascuna de les tres línies de joc (base-aler-pivot) és un equip més sòlid i ben liderat. El Baskonia està sustentat per la consistència de l’eix que avui conformen Granger-Beaubois-Shengelia. Un base, un aler i un pivot que donen en cada partit personalitat i caràcter, i que defineixen el Baskonia d’aquesta temporada: punts, capacitat atlètica, capacitat defensiva i experiència en cites d’aquest nivell. Per contra, tinc la sensació que la copa servirà a Pesic per veure en mans de quins jugadors pot donar la responsabilitat del lideratge de l’equip, perquè amb el partit de diumenge contra el Bilbao no crec que hi hagi hagut ni temps ni dificultat suficients per treure gaires conclusions en aquest sentit.

Baixes, incerteses. En un apunt més global sobre el que pot passar a partir d’avui, tinc la sensació que l’edició d’enguany a priori té un pronòstic més incert que en anteriors a causa de les nombroses incògnites que presenten a nivell físic jugadors importants de pràcticament tots els equips participants. S’ha de veure la capacitat del València per competir tres partits seguits amb els seus problemes recurrents en la posició de base, o el Madrid amb els problemes en el joc interior –si torna i si és així com ho fa Ayón, per exemple–. Però també hi ha dubtes (o baixes) que poden marcar el rendiment dels seus equips –Kevin Séraphin (Barça), Eulis Báez, Marcus Eriksson i Oriol Paulí (Herbalife), Rodrigo San Miguel i Kostas Vasileadis (Iberostar) i també Jeff Brooks (Unicaja)–. Totes les plantilles amb problemes tenen capacitat per sobreposar-se a aquestes baixes en un o dos partits puntuals, però veurem com poden afectar-los en una dinàmica tan exigent com la de la copa, amb tres partits molt crítics i tensos consecutivament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)