FEB

ROMÁN MONTAÑEZ

DIRECTOR ESPORTIU DE L’ICL MANRESA

“Hem tornat a l’essència Manresa”

“Som més sòlids que al principi, sense tants alts i baixos. L’equip creu en el tècnic i en el que fa”

[Ascens directe]“Ho veig complicat perquè el Breogán s’ha mostrat solvent fins ara, però hem de lluitar fins al final”

[Salt als despatxos] Admeto que el que m’ha costat més és estar fora de l’ambient del vestidor. M’agradava molt i ara no hi entro quasi mai

Després de dues dècades i 541 partits en la Lliga Endesa, Román Montañez (Sant Joan de Vilatorrada, 18-2-1979) va decidir retirar-se al final de la temporada passada. Poques setmanes després, iniciava una nova etapa com a director esportiu a l’ICL Manresa, el club de la seva vida. El repte era nítid: tornar-lo a l’ACB al més aviat possible.

El Nou Congost va vibrar diumenge contra el Breogán. Recuperar aquest ambient és un triomf més d’aquest curs?
És molt important per al club que l’afició s’adoni que, si està al darrere l’equip, som millors. El partit era atractiu perquè venia el líder i un rival que en els dos enfrontaments previs havia estat superiors a nosaltres. Jugadors i tècnics tenien ganes de demostrar que estàvem al nivell del Breogán, i el públic també ens va empènyer molt.
L’afició necessitava coses positives amb tanta derrota els últims anys en la Lliga Endesa?
És normal que hi hagués un cert desencant. Pensa que aquí encara hi ha en el record el TDK, que va jugar l’Eurolliga, va guanyar una lliga i una copa o es ficava en el play-off. Però els temps canvien i estem orgullosos de la gent que s’ha mantingut sempre fidel a l’equip, que s’estima el Manresa i entén aquests canvis, que és difícil fins i tot sobreviure. El que procurem enguany és recuperar la comunió amb l’afició i, entre tots, fer del Congost un altre cop una pista molt difícil.
Assumir el descens va fer mal, però era el que tocava?
Estem on mereixem. No havíem baixat abans perquè ens vam beneficiar del fet que equips de LEB Or no podien fer front al cànon, però aquest estiu no va ser així. Des del principi, la nostra idea ha estat tornar a l’ACB. Sabem que no és fàcil, que la LEB Or torna a tenir un nivell molt alt, però se’ns presentava una oportunitat per fer les coses millor que en els últims anys. El pas enrere ens ha permès tornar a l’essència Manresa, amb un bloc gran de nacionals i gent sobretot compromesa, treballadora, amb il·lusió i que senti orgull de vestir la nostra samarreta.
Enllacen set triomfs, la millor ratxa de la temporada. També estan en el millor moment?
Som molt més sòlids, sense tants alts i baixos com al principi. Els jugadors que no coneixien la lliga ja la coneixen més i l’equip, globalment, està més conjuntat. A més, l’entrada de Nacho Martín ens ha dotat de més recursos en atac i coneixement del joc, a banda de poder ser un líder dins el vestidor. Crec que anem fent passes endavant i el més important, l’equip creu en el tècnic i en el que fa. I això no és gens senzill.
Sense poder recuperar l’‘average’, quines possibilitats veu d’accedir a la primera plaça, que dona l’ascens directe?
Ho veig complicat [la diferència és un triomf i l’average quan falten vuit jornades] perquè el Breogán s’ha mostrat sempre molt solvent i veig complicat que perdi dos partits. A més, nosaltres ho hauríem de guanyar tot. Però hem de lluitar fins al final perquè, en el bàsquet i en l’esport, tot pot passar. Ara, però, ens hem adonat que tenim les mateixes armes que ells i, si estem bé, els podem batre. Aquesta és la línia a seguir.
És la primera plantilla que ha dissenyat com a director esportiu, i la cosa rutlla. Quin debut.
Estic content, la veritat. Hem aconseguit l’equip que volíem i, a més, estem encantats amb el compromís i treball dels jugadors, però també del cos tècnic. Érem conscients que ens costaria adaptar-nos a la lliga. Sabíem el que ens trobaríem i ho respectàvem molt, però amb la feina diària hem anat consolidant el creixement col·lectiu. Però encara queda molt. Esperem assolir al final l’objectiu, que és del que es tracta, ja sigui a través del primer lloc o del play-off.
Personalment, com porta la transició de la pista als despatxos?
Em va costar al principi perquè estava molt centrat en què s’havia de fitxar i això carrega mentalment. T’acabes enduent la feina a casa i dones moltes voltes a les coses. Amb el temps, he anat entenent que s’ha de tenir una mica més de pausa, oblidar-te dels problemes que puguis tenir al cap en el temps lliure. Això després et permet estar més fresc per fer les coses. El que és clar és que no puc demanar més perquè treballo en el que m’agrada i a més a casa. El que intento és fer-ho tan bé com puc i aprendre coses cada dia.
S’ha deixat aconsellar molt des que va agafar el càrrec?
M’he intentat informar amb gent que ocupa el mateix càrrec que jo o que està en el món del bàsquet. Agafar coses d’uns i altres. Però, al final, has de ser tu mateix, crear la teva pròpia manera de fer. Molta gent m’aconsellava mantenir les distàncies amb els jugadors, però cadascú és com és. Intento ser proper quan ho he de ser i allunyar-me’n quan cal. Sí que admeto que el que m’ha costat més és estar fora de l’ambient del vestidor [riu]. M’agradava molt i ara no hi entro quasi mai.
Fa uns anys va fer un màster en direcció esportiva i també cursos d’entrenador. En el seu cas, ja tenia claríssim que el seu futur era el bàsquet.
M’encanta el bàsquet i crec que hi puc aportar. El que no sabia era quina funció hi faria quan em retirés ni si tindria una oportunitat. Tenia clar que no em volia activar en el moment de la retirada, sinó tenir coses ja fetes, que et donen una idea de com treballar. I el Manresa m’ha donat aquesta oportunitat i li estic immensament agraït per això.
És dels que continuen fent esport actiu o ha frenat en sec?
En els primers sis mesos després de deixar-ho no vaig fer res d’esport. Res. Estava dedicat a la fer la feina tan bé com podia. Després, he començat a fer gimnàs i sortir a córrer per desfogar-me i per no agafar més quilos del compte [riu]. M’agrada fer esport i ara ja tinc unes rutines adquirides, tot i que són poc exigents.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)