Des del principi

El 4-2 tot just començar va ser el primer i l’últim avantatge local. L’equip, tenint el control del rebot a la seva anella, buscava la verticalitat sense cap mania i li donava algun rèdit perquè el Zamarat no té un balanç defensiu consistent (4-16, 6’). Èric Surís movia contínuament la banqueta –en aquest tram, va entrar a la pista Colhado– donant minuts a totes, ja pensant en clau de play-off. Va haver-hi uns minuts en què el rival li va pujar a cavall, traient suc d’un seguit de badades –8-0 i 12-16 (8’)–, si bé va ser un moment puntual. Un miratge.

La defensa de l’Spar Citylift va apujar un esglaó la intensitat i va frenar l’atac castellà, que ni localitzava la fluïdesa ni l’encert. De fet el gros d’accions desembocaven en tirs precipitats o errors, fet que va permetre a les gironines jugar a camp obert i distanciar-se (18-37, 18’). I, si no podia minimitzar-li la transició, de res servien al Zamarat les variants defensives com la defensa 2-3. A mitja part, 23-41.

A la tornada dels vestidors, l’equip local va intentar recuperar part del terreny perdut, però li va ser impossible. No tenia clarividència –en atac, acostumava a precipitar-se o a jugar de forma individual– i, a sobre, Romeo aprofitava la seva atonia defensiva per castigar un cop i un altre des del triple. I la diferència va eixamplar-se molt (30-56, 28’). Va fer l’efecte que l’equip s’aturava i les locals van agafar un xic d’aire, però a la mínima que l’Spar Citylift recuperava el to, el marcador s’estirava com un xiclet. I hauria pogut arribar fins i tot més enllà.