Un reforç impactant
L’Spar Citylift fa un cop d’efecte amb la incorporació de Laia Palau per un any amb un segon d’opcional
El seu palmarès, experiència i lideratge poden ajudar l’equip gironí a assaltar els grans títols
L’Spar Citylift va fer oficial ahir al matí el nom del tercer fitxatge per al proper curs. I no és una jugadora qualsevol, per la seva qualitat, palmarès i per tot el que suposa el seu retorn a la lliga femenina. El club gironí ha sabut seduir amb el seu projecte i un contracte d’un any i un segon opcional Laia Palau (1,78 m, 1979), que tornarà a jugar a Catalunya catorze anys després de deixar l’UB Barça. El moviment va tenir molt ressò arreu i, en aquest sentit, està previst que es faci la seva presentació oficial d’aquí a uns dies, un cop hagi acabat la lliga francesa. El Bourges, on hi milita des del gener, s’ha classificat per a la final, que arrencarà el proper 19 de maig, al millor de cinc partits. Se les haurà amb el Tarbes, sisè classificat a la fase regular i amb factor pista favorable.
Direcció, visió de joc
Un element de la dimensió de Palau encaixaria a qualsevol lloc, però la seva arribada arrodoneix molt la línia exterior. En aquest últim exercici –i sobretot en els duels d’alta exigència–, va quedar palès que l’equip necessitava un reforç en la posició de base per donar relleus de qualitat a Núria Martínez. Aquest dèficit obligava Èric Surís a tenir-la molt en pista i no podia arribar tan fresca com seria desitjable als últims minuts. Evidentment, això ja no passarà més ja que Laia Palau és una directora de joc de primeríssim ordre –ha estat primera en assistències en l’eurolliga quatre anys seguits (2013-17), i acreditant-ne 6,8, 7,1, 7,1 i 7,8 de mitjana–, que no necessita anotar per sentir-se còmoda a la pista. El seu valor no es calcula amb els seus registres, sinó que va molt més enllà. En aspectes, com el saber estar o lideratge. Tot això permetrà alliberar de tasques d’organització del joc Rosó Buch i dirigir-la més en la posició de dos on va rendir a tan alt nivell al final de curs, tant ofensivament com en defensa, com en les semifinals contra el Mann frenant Ferrari. El perímetre es completaria amb Helena Oma i Keisha Hampton. Tots els esforços de la parcel·la esportiva estan abocats ara cap al joc interior, on fan falta dues jugadores per acompanyar Bea Sánchez i Nádia Colhado.
Retirada ‘interruptus’
Encara no fa un any, Laia Palau va anunciar que deixava el bàsquet d’alt nivell –en teoria, el comiat va ser en l’europeu de la República Txeca, on Espanya hi va guanyar l’or–, per marxar cap a Austràlia per “disfrutar” del país i d’una manera diferent de viure el bàsquet. Va firmar pel Dandenong Jayco Rangers, però l’experiència no va acabar de ser fructífera, per alguna petita lesió i perquè el seu equip va quedar lluny dels primers llocs.
Aquest regust amarg i la temptació d’ofertes arribades d’Europa van motivar que decidís fer marxa enrere a la seva idea. Aprofitant la baixa per lesió de Cristina Ouviña, va firmar a principis del 2018 per al Bourges, club que ja coneixia. Allà, ha tornat a disputar l’eurolliga i, a falta de la final de lliga, ja hi ha guanyat enguany la copa francesa. I, quan amb prou feines havia debutat, va arribar la crida de la selecció espanyola perquè jugués la segona finestra FIBA de seleccions. Lucas Mondelo i la pròpia FEB l’han convençut perquè disputi, almenys, un altre gran torneig, el mundial d’aquest setembre a Tenerife. Així doncs, i si no apareix cap imponderable físic, arribarà a Girona amb la pretemporada ja començada, tot i que amb un bon to físic i competitiu.
En més de dues dècades com a professional, l’Spar Citylift serà tot just el setè equip de la base barcelonina, el tercer a la lliga femenina. En cadascun dels clubs en què ha estat –excepte ara a Austràlia–, hi ha guanyat algun títol. A Girona, hi arriba amb el repte de trencar l’hegemonia de l’Avenida, que els últims dos anys ho ha guanyat tot a àmbit estatal.
EN XIFRES
El mundial, ara sí, l’últim ball amb Espanya
La selecció espanyola femenina ha guanyat dotze medalles en grans campionats. Laia Palau ha estat present en deu d’aquestes cites. Només amb aquesta dada ja queda palesa la dimensió de la base barcelonina en el bàsquet estatal. Només Pau Gasol (11) n’ha obtingut més a nivell absolut. Al detall, són una plata olímpica (2016), una plata i un bronze mundial (2014 i 2010, respectivament) i dos ors, una plata i quatre bronzes en europeus. A més d’això, també és la jugadora amb més internacionalitats, amb 264 després dels dos partits que va disputar el febrer en la finestra FIBA de seleccions. L’or europeu de l’estiu passat a Praga havia de ser l’epíleg amb Espanya, però el seleccionador i les companyes l’han convençut per ser en el mundial d’aquest setembre, que se celebrarà a Tenerife.
Pere Puig: “Fa més bones les companyes”
Des que el club gironí va emetre el comunicat anunciant el fitxatge, el rebombori mediàtic va ser grandiós. Fins i tot més que en prèvies de copa o final de lliga femenina. “Estem entusiasmats, amb ganes que arribi la nova temporada. El de la Laia Palau és un fitxatge que reforça l’equip, com ho va ser la temporada passada el de Núria Martínez. Es consolida el gir anunciat pel president per nodrir cada cop més de catalanes el primer equip. I catalanes de qualitat”, explicava el director esportiu, Pere Puig, que va desfer-se en lloances cap a la jugadora amb millor palmarès que hagi vestit mai la samarreta de l’Spar Citylift: “És, per sobre de tot, una jugadora d’equip, molt completa en tot. No necessita anotar per dominar la situació en els partits i s’ha caracteritzat per fer més bones les companyes”.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024