Manresa és ACB
L’ICL recupera el seu lloc en la Lliga Endesa un any després desmuntant el Melilla en el cinquè i definitiu partit del ‘play-off’ amb un joc magnífic i demolidor a partir del segon quart
ICL 97 (3) MELILLA 67 (2)
ICL MANRESA:Costa (12), Lundberg (8), Muñoz (14), Martín (10) i Sakho (10) –cinc inicial–; Hamilton (13), Trias (17), Jou (4), Allen (3), García, Mazaira i Gintvainis (6). 28/43 de 2, 10/20 triples (3 Muñoz, 2 Costa i 1 Hamilton, Lundberg, Martín, Allen i Gintvainis), 11/21 tirs lliures, 35 rebots (6 Trias, Lundberg i Sakho), 22 assistències (9 Costa) i 115 de valoració (22 Trias).MELILLA:Rodríguez (7), Duran (13), Almazán (4), Samb (5) i Guerra (9) –cinc inicial–; Kapelan (13), Djuran (6), Servera, Lucas (4) i Fall (6). 15/30 de 2, 8/23 triples (3 Kapelan i Duran i 1 Djuran, Rodríguez i Samb), 11/20 tirs lliures, 27 rebots (8 Samb), 11 assistències (4 Guerra) i 56 de valoració (10 Duran).PARCIALS:18-19, 28-14 (46-33); 30-17 (76-50); 21-17 (97-67).L’ICL Manresa tornarà a jugar la temporada vinent a la Lliga Endesa després de completar ahir el retorn iniciat l’endemà de baixar, fa poc més d’un any. Els bagencs van derrotar el Melilla en el cinquè partit del play-off final amb una superioritat impensable després del que s’havia vist en els quatre primers enfrontaments –2-2 i 307-314 per als nord-africans. Va patir en els primers quinze minuts (32-28), però d’aleshores al trenta va destrossar el rival (44-22) i la festa al Congost va ser fenomenal.
A poc a poc
Malgrat avançar-se 5-0 de sortida, qui va entrar amb bon peu en el partit va ser el Melilla, amb Dani Rodríguez disposant i Edu Durán traient el canell a passeig i anotant tres triples sense errada (13-16, 7’). Més enllà dels tirs oberts i mal seleccionats de Nacho Martín (1/6 en els primers cinc minuts), a l’atac manresà li faltava criteri i no podia descobrir bones posicions. Ocampo no va titubejar, i va ser amb l’entrada de Gintvainis, Hamilton i Trias que l’ICL es va aixecar després de cinc punts del gironí (18-19).
Sense Rodríguez al camp, als nord-africans els costava trobar el lloc, però van localitzar-lo treballant bé sense pilota (21-26, 12’). Moment crític, la decisió de Hamilton va arrossegar els companys (27-26) i l’equip bagenc, que es va expandir en defensa ocupant tot l’ample de pista, va entrar finalment en ritme col·lectiu amb un atac equilibrat i contundent (39-30, 17’), sense perdre la pilota, compartint-la i estabornint el rival (46-33, 20’). De pronòstic inimaginable deu minuts abans, l’ICL havia situat l’ascens rere el punt de mira amb un 25-7 en els últims set minuts del segon quart.
Sense mirar enrere
El Melilla va reprendre l’acció resguardant-se en una defensa zonal, però Costa li va desllorigar l’entramat, i com que portar el joc al pal baix (Guerra) no li era efectiu, a l’equip visitant, el Manresa va anar fent camí. A poc a poc però sense pausa, implacable, noquejant els nord-africans i deixant el partit enllestit a cop de triple (59-36, 25’). I sense mirar enrere –en cap moment va haver-hi ni un polsim de neguit davant d’una possible remuntada del rival–, l’equip va tirar pel dret cap a l’ACB. El segon quart del Manresa havia estat espectacular i el tercer va ser sensacional, però ni l’un ni l’altre van ser res al costat de la nit manresana.
Notícies
Divendres,29 març 2024