D’exhibició es pot qualificar el debut del Bàsquet Girona a Fontajau en la LEB Plata contra el Menorca, un rival que va mostrar mancances en totes les seves línies i que va acabar a mercè dels gironins, que es van permetre el luxe de fer algunes accions de cara a la galeria. L’equip de Quim Costa, que també és un espectacle a la banqueta, va oferir un tast d’allò que pot arribar a oferir. El quartet de corda exterior format per Nil Angelats, els Costa (Xavi i Sergi) i Bolton més el talent balcànic de Cizmic i la potència de Berry fan dels gironins, si fem cas del que es va veure ahir, un equip amb pinta de ser un dels més forts de la categoria.

Els de Costa vam començar amb les idees clares. Pilotes a dins cap a Berry i Cizmic i domini absolut sota els dos cèrcols. El primer triple d’Angelats (11-6) va marcar la primera diferència. Els menorquins van sobreviure per algunes penetracions, faltes i tirs lliures (17-15). En el segon quart, tot i que Quim Costa va introduir la segona unitat en pista, el domini en el rebot va continuar i l’equip, a més, va començar a trobar-se més còmode en atac amb Sergi Costa i Bolton tallant la defensa dels visitants com un formatge artesà. A cinc minuts del descans, l’equip va aconseguir la màxima diferència (27-19) i ja no va deixar que el Menorca, molt erràtic, s’acostés en el marcador amb Berry demostrant que, tot i el seu aspecte de pes pesant, és un pivot destinat a marcar diferències en la categoria (36-28 en el descans).

El tercer quart va començar amb una doble cistella del center menorquí, Orfila. Va ser un miratge. Dues accions brillants de Bolton –la segona completada amb un alley oop estratosfèric de Cizmic– van disparar l’equip. Nil Angelats, a més, continuava fent de les seves des dels 6m75 i la doble B –Bolton i Berry– va enviar un missatge que semblava definitiu (50-35) mentre s’escoltaven ja els primers crits en la història del club de “Girona Girona!” a Fontajau. Just llavors va aparèixer un dels nord-americans del Menorca, White, per clavar tres triples pràcticament seguits –un d’inversemblant a tauler– per mantenir el Menorca amb respiració assistida. A més, Poyatos en va clavar un altre des de mig camp en l’últim segon per mantenir una certa esperança (64-53).

El partit definitivament es va acabar quan, en una altra acció extraordinària, Cizmic va remuntar la línia de fons i va clavar una esmaixada a anella passada que va provocar un gran “oh” d’admiració (68-53). A partir de llavors, minuts per a tots, fins i tot per al rookie del planter Ramos. Dos partits, dues victòries. Que passi el següent.