ACB

Emoció i rialles

ACB. Víctor Sada anuncia la seva retirada del bàsquet professional en un acte distès al Palau Blaugrana, que reuneix família, amics i excompanys

Víctor Sada és tal com raja i així va ser ahir el seu discurs de comiat del bàsquet professional. Un acte diferent, amb dosis d’emotivitat però també de diversió, amb anècdotes que el base badaloní va recordar de la seva carrera durant tretze anys a l’elit. Al Palau Blaugrana –“ho considero casa meva; tinc 34 anys, i n’he passat 17 al Barça; és mitja vida”–, s’hi van trobar familiars, amics, exentrenadors i excompanys per fer-li costat en el que va catalogar com “l’últim salt”.

L’epíleg

Després de tancar l’exercici 2016/17 al Barça B, Sada no va jugar en el darrer. Va entrenar-se amb l’Hospitalet fins al març. Va posar context als dos darrers cursos: “Quan vaig sortir d’Andorra [estiu del 2016] se’m va posar la creu, i no era la de Sant Jordi. Vaig tenir una situació molt dura amb la meva parella i vaig decidir quedar-me al seu costat, i ajudar-la en el que fes falta. La vida és més important que el bàsquet, encara que hi deixem la vida. Vaig tenir dues ofertes importants i vaig refusar-les. Ho tornaria a fer, Helena.” “Vaig decidir aquest estiu que era el moment de retirar-me. Van sortir dues coses, però no em cridaven l’atenció. No tenia motivació i no estava per tirar coets físicament. Tanco la paradeta”, va fer oficial.

El badaloní no es va deixar a ningú en la llista dels agraïments. Des dels seus pares i germans, passant per excompanys i els tècnics que més el van marcar: Pesic –“és com el meu pare del bàsquet”, va explicar–, Pedro Martínez i Xavi Pascual. Va admetre que li hauria agradat acabar de millor forma, si bé va relativitzar-ho: “M’ho he passat molt bé fent el que m’agrada, jugar contra els Lakers, contra Kobe, abraçar Magic Johnson... Paro per l’aspecte mental. El bàsquet és molt bonic, però crema. En tot cas, és un orgull haver començat i acabat la meva carrera al Barça. Sempre voldré estar lligat al club, però veurem què passa en el futur”, va deixar anar Sada, que hi va afegir: “La veritat és que no m’ha quedat res per fer. Bé, potser deu triples en un partit [riu].” En aquest sentit, va admetre que ara pot disfrutar de moltes coses de la vida que en la seva etapa de jugador en actiu no podia fer.

Qüestionat sobre el moment més important de la seva carrera, plena de títols, va triar “l’Eurolliga de París del 2010”. I en relació amb el Barça actual, va afirmar: “No crec que s’hagin oblidat de guanyar. El Barça vol guanyar, però es passen etapes i hi ha gent que juga millor que tu. Ara ha començat un procés de canvi, toca remuntar i començar a guanyar.”

DADES

419
partits
en l’ACB ha sumat el badaloní, repartits entre el Barça (297), el Girona (74) i l’Andorra (48). Amb els blaugrana, també en va jugar 166 en l’Eurolliga.
21
títols
en la seva carrera, 19 amb el Barça (1 Eurolliga, 5 ACB, 3 copes, 4 supercopes i 6 lligues catalanes) i 2 amb el Girona (1 copa FIBA i 1 Lliga Catalana).
2
medalles
amb la selecció espanyola absoluta, l’or en l’europeu del 2011 i la plata en els Jocs Olímpics de Londres (2012).

LES REFLEXIONS

M’hauria agradat acabar millor la meva carrera, però tot s’ha de mirar amb perspectiva. M’ho he passat molt bé fent el que m’agrada
Quan vaig sortir d’Andorra, se’m va posar la creu. Vaig tenir una situació dura amb la meva parella i vaig decidir estar al seu costat
Paro per l’aspecte mental. El bàsquet és molt bonic, però crema, i jo ho he viscut al màxim. Això sí, el sentiment Barça ho supera tot
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)