Un entrenador que tenia quan era petit em deia que no hi havia res millor que guanyar per tenir bones sensacions. Quan, a més, ajudes que es guanyi es gaudeix més. I es valora molt el que estem fent per la dificultat de l’ACB. El grup està molt bé.

No s’ha parlat de res al vestidor ni a quina posició hem d’estar. Però no és marcat per ningú, cadascú és diferent però en això anem en la mateixa línia. El més important és que lluitem del minut 1 al 40. Aquesta és la mentalitat. Després els resultats manen però tenim clar d’on venim i quin equip som. Hem d’anar partit a partit i no és una frase clàssica. Sinó només cal mirar el partit de dissabte.

Moltes vegades no es pot tenir tot. Però hi ha moments que un ha de pensar en la seva carrera i veure quines sensacions tens. Com a professional sempre vull més i m’agradaria jugar a un nivell més alt, però per mi estar a la Penya era clau ara per recuperar sensacions. Però soc ambiciós i en algun moment intentaré jugar l’Eurolliga o a l’NBA. Però a dia d’avui estic feliç a Badalona i ha estat un encert renovar a la Penya.

A l’NBA hi vaig arribar per circumstàncies i érem quatre bases jugant-nos un lloc. No va arribar en el moment adequat de maduració. A més l’NBA és una lliga amb jugadors molt físics i jo no ho soc tant. I a l’Eurolliga a Vitòria crec que les circumstàncies tampoc van ser les ideals. Són dues lligues que com a jugador ambiciós que soc no hi renuncio a jugar-hi.

És una peça molt important del projecte. Està portant molt bé el dia a dia de l’equip. Té una comunicació bona amb els jugadors i una relació que va més enllà de ser entrenador-jugador. Això ens fa estar tranquils i poder treballar. Per tots és molt important.

No. El nostre capità és Albert Ventura, s’ho ha guanyat, s’ho mereix i jo com a segon jugador més veterà de l’equip –té 28 anys– tinc la responsabilitat de conduir l’equip.

En ser un partit per setmana és més fàcil fer un esforç extra i jugar tants minuts. Amb una altra competència o més partits és més difícil. Però la manera que em cuido i m’entreno és per estar 30 minuts al màxim a pista. Sé la responsabilitat que tinc a l’equip. No carregar-me de faltes és clau. M’agrada ser-ne el líder però a l’equip hi ha molts líders més en diferents facetes que són claus.

Soc el primer en pèrdues eh... Tinc moltes coses a millorar. Hi ha coses que m’agradaria fer millor. Però m’agrada com jugo i sobretot que l’equip funcioni, l’equip té moments de gran bàsquet i que fem un joc brillant. Però ho hem de fer amb més regularitat.

Badalona i la Penya. És una ciutat que es respira bàsquet. Això ho veus ràpidament quan arribes. Sempre hi ha algú entrenant-se. Que tinguin oportunitats i els joves responguin. Es treballa molt bé i amb detall. És un lloc ideal per créixer. Per als joves i per mi. I l’afició entén la filosofia Penya perquè el seguidor del Joventut té molt coneixement del bàsquet i ho noto cada dia.

Em va costar molt arribar-hi i a l’Argentina valorem molt poder jugar pel país. Els últims anys els grans jugadors que hi ha hagut han posat el llistó molt amunt, ara s’està renovant la generació i reconstruint-nos per estar al mundial de Xina i hi ha molta fam per ser-hi.

Ha estat un exemple per als argentins i esportistes. És una gran persona i com a professional ha cuidat molt la premsa, les xarxes, s’ha cuidat ell a la pista, en la salut... i hem de copiar-lo perquè és un referent.

Messi és el que és per com juga i pel que representa. És molt difícil que a un argentí no li agradi el futbol, hi ha molta passió. No sé si ha estat millor jugador Messi o Maradona però els dos són argentins.

Amb nervis. A casa meva som tots de Boca i, et confessaré una cosa, tinc pocs amics de River. Per sort...

Soc una persona molt tranquil·la, no em preocupo molt per les coses que no m’agraden. Amb els anys tinc menys paciència.

Mmmm. Ja hem dit que anem partit a partit –riu– però no descarto res.