Bàsquet Eurolliga

Espectador al xou blanc

El Barça rep un correctiu d’un Madrid que dona una lliçó de bàsquet, d’actitud, d’amor propi i d’intensitat a uns blaugrana entregats

Tot va quedar sentenciat al descans (53-30) i amb falta preocupant de líder

Esbroncada de 40 minuts de Pesic als seus homes al vestidor quan va acabar el matx. No és per menys. Quan fa 20 dies el Barça va guanyar al Palau de 17 punts al Madrid tothom li va donar molt mèrit perquè el tenia. Però la sensació va ser que els blancs no hi havien posat tot el que feia falta. Ahir, igual com fa una setmana contra el Fenerbahçe, va quedar evident que el Barça a hores d’ara -la temporada és molt llarga- està lluny dels millors equips d’Europa. I els de Pablo Laso ho són no només pels títols dels últims anys sinó pel joc i la sensació que transmet. Fa falta urgent una reflexió en el Barça perquè els blaugrana poden perdre a Madrid però no ho poden fer amb un correctiu com el d’ahir. No ho poden fer amb una manca d’actitud i d’intensitat -al darrer quart es va entrar en bonus de falta a l’últim minut tot i perdre de 30 punts- quan t’estan triturant. Els de Pesic continuen tenint les opcions intactes d’acabar entre els vuit millors, que és l’objectiu a curt plaç, però no pot viure, per història, per amor propi i per respecte, situacions ridícules com ahir on el Barça va ser un espectador més del showtime del Madrid. Per no haver-hi no hi va haver ni una antiesportiva, ni una tècnica, ni una picabaralla per intentar canviar la dinàmica. Això amb jugadors com Sada, Grimau, Pete Mickael... no passava. I passa el temps i es continua trobant a faltar un líder. Ahir Singleton 0 punts i -3 de valoració sense jugar tot el segon temps. Tomic desaparegut i l’únic que exerceix de líder és Hanga, Oriola ho intenta i la resta poc més. Cal una reflexió urgent. Dimarts vinent Olympiacòs i dijous a Vitòria. No hi ha temps per lamentacions.

Sense història

Quant el matx la història s’’explica ràpid: monòleg blanc. Des del salt inicial. Tot i que Hanga es va situar sobre Llull, que reapareixia, el protagonisme el va agafar Randolph que en el primer quart va fer 13 punts en una exhibició. Els de Laso van agafar 10 punts de renda (34-23) i ja va anar creixent progressivament. El Madrid va fer rotacions i tot el segon quart el cinc titular va estar a la banqueta. Però és igual. El Barça no jugava a res en atac, accions individuals i puntals. La majoria desencertades i precipitades i únicament Heurtel encertat en atac. El festival blanc no tenia fre i abans del descans la renda es va disparar per sobre els 20 punts. Només faltava la rúbrica i va arribar amb la jugada de l’any de Campazzo anotant de cistella a cistella a l’últim segon. Al descans 53-30 i cap a casa.

Al segon temps només s’esperava una reacció d’amor propi, que les paraules de Pesic fessin reaccionar els blaugrana. Momentàniament ho va aconseguir amb un 0-12 amb dos bases a pista i amb intensitat de Smits, Pustovoy i Claver ( 64-49). Però va ser un miratge perquè de nou el Barça es va desinflar, va agafar una depressió col·lectiva i la renda va arribar fins els 30 punts (92-62). Un ridícul en tota regla.

Homenatge a Ferrándiz

El Madrid, igual com el Barça va voler fer en l’homenatge a Navarro, també va aprofitar el clàssic contra l’equip blaugrana per homenatjar una llegenda viva com és Pedro Ferrándiz que feia 90 anys. Amb 4 copes d’Europa, 11 lligues i 12 copes d’Espanya a les seves espatlles va rebre l’ovació del Wizink Center al costat d’altres mites com Corbalán, Rullan, Luyk...

LA DADA

8 a 11
minuts
van jugar els 10 jugadors del Madrid en el primer temps. Repartint entre el què va jugar menys (8:38 Causeur) i el què més (11:22 Carroll)
És important analitzar el partit complet de forma detallada, però a vegades com comences et condiciona la resta del matx
No hem estat al nivell per competir contra un Madrid que té molt talent i molta experiència i que ha defensat fort
Svetislav Pesic
TÈCNIC DEL BARÇA LASSA

Era el tretzè duel europeu

El d’ahir va ser el duel número 13 en competició europea entre el Madrid i el Barça a la pista dels blancs. Fins ara s’havien enfrontat dues vegades sota el mandat de la FIBA i 10 més en competició de l’Eurolliga. El balanç fins ara és de 5 victòries locals i 8 de blaugrana. El Barça, però, no ha estat capaç de guanyar des del gener del 2016. Una pista que en els últims anys està sent quasi inexpugnable.

Tomic contra els grans

Ante Tomic, el capità del Barça, va ser renovat aquest estiu perquè fos una peça desequilibrant en el joc interior. Però el croat està topant amb rivals durs, i això fa que li costi. En l’Eurolliga, contra el CSKA va fer 6 punts i 4 rebots (8 de valoració); contra el Fenerbahçe, 7 punts i 2 rebots (5 de valoració); contra el Madrid, 6 punts i 1 rebot (2 de valoració); contra el Panathinaikòs, 6 punts i 5 rebots (11 de valoració).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.