Memorial de greuges

La pista de Fontajau presentava, aquest darrer partit de lliga de l’Spar Citylift com a local –els tres següents han estat a fora–, el mateix aspecte que en la resta des que va entrar en vigor la normativa dels 6,75 metres per a la línia de tres. La diferència? Que en aquest últim la tripleta arbitral –tres dones per primer cop en la història del bàsquet estatal– va redactar un informe, a posteriori i no el mateix dia, en què es feia constar la possible confusió per a les jugadores d’ambdós equips. Els mateixos que van jugar la final de lliga el curs passat o de la copa el febrer del 2017 amb el vistiplau de la FEB. També en aquest darrer partit, amb més de 4.000 espectadors, es va desplegar una pancarta de grans dimensions darrere la taula d’anotadors abans del salt inicial, en què es demanava l’alliberament dels presos polítics. Una reivindicació amb més accions, com ara les banderoles que mostraven assistents al partit.

A Fontajau hi juga l’Spar Citylift i també el Bàsquet Girona, a la LEB Plata. I, només a la competició femenina, hi ha nombroses pistes en què si es vol es veuen les dues línies. A la Seu d’Urgell –de color gris la de 6,25 i blanc la de 6,75–, sense anar gaire lluny. O al Gasca, l’última pista en què va jugar, diumenge passat, l’Uni: l’interior de la zona blau fort, el de triple blau cel amb el 6,25 visible i el 6,75 blanc. Més descarat és, també a la pista d’Ibaeta i en moltes altres, que hi hagi línies d’altres esports o fins i tot pistes de bàsquet dibuixades de manera lateral.

L’Araski juga aquesta mateixa jornada en un altre pavelló, sense la línia lateral pintada amb un altre color en l’entorn de fora de la pista –com el vermell a Fontajau–; el Ferrol ha jugat les darreres temporades amb les cistelles penjades al sostre, i, aquest curs, l’única sanció és aquesta.

Sospites i antecedents

A l’Uni hi ha la sospita que la multa, que si no paguessin es descomptaria de l’aval dipositat a la federació, és una represàlia a les accions del club; que en molts casos sap també que quan el partit s’ofereix en directe per Teledeporte, com aquest, es mira d’evitar que a les imatges hi hagi banderes estelades o altres símbols reivindicatius.

L’11 de gener de l’any passat Juan Manuel Sánchez-Bustamante, subdelegat del govern espanyol a Girona, va marxar del partit de tornada de l’eliminatòria de l’Eurocopa contra l’Olympiacòs. El subdelegat del govern del PP, que és aficionat al bàsquet i ja havia assistit a alguns partits de l’Uni abans, va abandonar la llotja de Fontajau deixant anar que elaboraria un informe amb els motius de la seva absència. Segons va explicar aquell dia l’Uni –li correspon organitzar el protocol d’autoritats, encara que la instal·lació sigui municipal–, l’Ajuntament, després de la violència policial de l’1 d’octubre, va decidir que si un representant municipal coincidia amb qualsevol càrrec del govern de l’Estat en algun esdeveniment, en marxaria. L’alcaldessa, Marta Madrenas, i tres regidors eren aquell dia a la llotja i, amb el partit ja començat, el subdelegat es va presentar a l’avantllotja. Si Bustamante ocupava el seu lloc la resta de representants de les institucions s’aixecarien i marxarien. Bustamante va decidir ocupar un altre lloc que se li havia ofert i, davant la possibilitat que la seva presència fes que la llotja –molt concorreguda– es buidés i tenint en compte que el partit era televisat, va optar per evitar el risc de veure’s sol i va marxar.

Tant el president Carles Puigdemont –com a alcalde gironí abans, per descomptat– com la presidenta del Parlament Carme Forcadell, ara a l’exili i en presó preventiva respectivament, havien presenciat els partits de l’Uni. I fins i tot celebrat els èxits al vestidor gironí, en el cas de Forcadell acompanyada d’Anna Caula.