Bàsquet ACB

ROMÁN MONTAÑEZ

DIRECTOR ESPORTIU DEL BAXI MANRESA

“Hem tornat a enganxar la gent”

[La copa]“Quedar-se’n fora va ser un cop dur, però un cop acceptable. Arribar a l’últim partit depenent de tu mateix és també un èxit” [’Play-off’]“Des de l’inici estem entre els vuit millors. Tenim il·lusió, però no ens hem de posar pressió”

Que Renfroe marxés no era el millor esportivament, però beneficiava el club. Ara ningú més té ja clàusula de sortida

Va penjar les vambes l’estiu del 2017, i des de llavors s’encarrega de la direcció esportiva del Baxi Manresa, el club de la seva vida. El curs passat, es va assolir l’ascens a l’ACB i enguany la trajectòria de l’equip és extraordinària. Román Montañez (Sant Joan de Vilatorrada, 18-2-1979) reflexiona sobre el moment dolç actual i les dificultats que s’han trobat en el camí.

Després del partit de dissabte a Màlaga, arriba una aturada de tres setmanes. Incomoda?
No, crec que ens anirà bé. Després de tots els canvis que hem fet les últimes setmanes, ens servirà per introduir de ple els nous en la dinàmica col·lectiva i per tenir continuïtat d’entrenaments per créixer. De moment, hem constatat que els nous reforços [Fisher, Zubcic i Murphy] eren idonis per mantenir la línia que estava traçant l’equip. També ens permetrà recuperar efectius. Gintvainis i Jou han sortit de lesions, i Sakho ja es comença a entrenar; esperem tenir-lo a punt per després de la finestra de seleccions.
Si a l’estiu li diuen que en la jornada 19 el balanç seria d’11-8, què hauria pensat?
Que era molt i molt complicat assolir-ho. El que sí que teníem clar a l’estiu era que l’equip transmetria el que estem veient: que competeix en tots els partits i que la nostra gent s’hi identificaria. El còctel entre joves i veterans ha sortit bé. Pel mig, hem passat moments de gran dificultat, per lesions, jugadors que han marxat, per altres que han vingut i havien d’entrar en l’equip... Però el saber fer dels tècnics ho ha facilitat tot, fins arribar a les onze victòries. Estem en un moment bo i l’hem de disfrutar.
Ha paït la decepció de quedar fora de la copa?
Ha estat un cop dur, però un cop acceptable. Al final, tenir la possibilitat de jugar-t’ho en l’últim partit, a casa i contra el Madrid depenent de tu mateix, és un èxit del projecte. Ja s’ha vist que l’equip s’ha refet ràpidament. El més positiu d’aquest grup és que té clar cap on ha d’anar i com ho ha de fer, com jugar, quins són els seus punts forts i en quins aspectes ha de treballar per millorar com a equip. Això és cabdal.
Manresa està bolcada amb l’equip i el Nou Congost s’omple, amb un ambient brutal.
Aquest és l’èxit més gran del moment que estem vivint. Hem tornat a enganxar la gent. Venen al Congost i hi disfruten. En l’anterior temporada en l’ACB, venia poc públic perquè no s’identificava amb l’equip. Ara és tot el contrari. Ho vam iniciar en el play-off d’ascens el curs passat i ha tingut continuïtat. Òbviament, que estiguem a dalt hi ajuda, però hi torna a haver xup-xup de Bàsquet Manresa a la ciutat. Que el dilluns al matí la gent parli del partit del cap de setmana fent el cafè o a la feina és el que ens omple.
La història recent diu que amb dues victòries més, la salvació està lligada. Ho tenen quasi fet.
Com tots els equips de la nostra lliga, l’objectiu és assegurar la permanència com més aviat millor. No negaré que és a prop, però la nostra fita ha de ser, tal com està treballant i competint l’equip, treure el màxim de victòries possibles. No veig el grup conformant-se amb 13 o 14. I tant de bo arribem aviat a aquestes xifres! Però crec que estem en disposició de somiar.
Fixar el ‘play-off’ com un objectiu ara seria un error?
Tenim possibilitats de jugar-lo perquè estem des del primer dia entre els vuit primers i no n’hem sortit. I tots, jugadors i tècnics, tenen ganes de continuar-hi. Il·lusió? Tota. Però no ens hem de posar pressió. L’únic objectiu que ens hem de fixar és competir tots els partits, com hem fet fins ara, llevat potser del partit a València.
Comptant també els joves, han utilitzat vint jugadors enguany. Tanta entrada i sortida ha generat estrès als despatxos?
No ha estat fàcil de gestionar. Al final, hi ha coses que les pots controlar com l’adeu de Renfroe, que sabíem que es podia donar, però d’altres no, com les lesions. Així, quan marxa Renfroe, es lesiona Gintvainis i ens quedem sense bases. Ens vam haver de reinventar col·locant Lundberg a la posició d’u i començant a mirar el mercat. La nostra economia no ens permetia moure’ns fins saber segur que Renfroe marxava. Tot s’ajunta i passem un mes i mig amb moltes urgències.
Però l’equip competeix sempre.
En els partits potser no es notava perquè els jugadors feien un pas endavant, però el treball diari era complicat. Hem entrenat amb joves que ens han intentat ajudar, però el nivell dels entrenaments no era el millor per preparar els partits. En paral·lel, hem portat Fisher; dos quatres que ens ajudessin; Sima per cobrir la lesió de Sakho; Paco del Águila, que feia feina de rotació interior, també es va fer mal... Ha estat un període amb molt d’estrès, en el sentit que necessitàvem jugadors, però no podíem dur qualsevol. Havien d’encaixar en el nostre preu i en la manera de jugar.
Té la percepció que l’afició ha entès l’adeu de Renfroe?
Totalment. L’afició sap que no podem aspirar a aquest tipus de jugadors sense una clàusula de sortida. Era un risc, però ell ens va ajudar a guanyar vuit partits! No està malament. Podem parlar de si hagués jugat a Tenerife, tal com vam competir-hi, podíem haver-hi guanyat. Però no se sap. Potser sí o potser no. El club que el volia [Partizan] tenia la urgència d’inscriure’l en l’Eurocopa i el club va decidir fer l’operació quatre dies abans del que tocava i posava en el contracte. Som el Manresa, i les decisions, equivocades o no, s’han de prendre mirant el benefici del club, en perspectiva. Esportivament no era el millor, però s’havia de fer.
Hi ha risc d’alguna altra fugida d’aquest tipus aquest curs?
No, ningú té ja clàusules de sortida actives per marxar.
L’ha sorprès la facilitat amb què s’han adaptat les noves incorporacions?
No, per la qualitat humana de la plantilla. Molts venen de la LEB Or i tenen una gran identificació amb el projecte, i els que han arribat nous tenen experiència i són fàcils de portar. Per entendre’ns, no hem portat cap boig que pogués descol·locar la plantilla. A vegades, va bé tenir un boig d’aquests, però no era el nostre cas. Necessitàvem estabilitat. Per exemple, el Ryan [Toolson] ha entès la complexitat del moment, amb tants canvis, i ha donat exemple, arribant primer als entrenaments, esforçant-se, implicant-se al màxim. Veure un paio com ell de 34 anys tan identificat que agafa els fitxatges el primer dia i els explica què necessita l’equip d’ells s’agraeix. Aquestes facilitats han ajudat els nous, que constaten el que ells mateixos veien des de fora: un lloc amb bon ambient i il·lusió, i moltes ganes de créixer.
A aquest pas retenir Joan Peñarroya serà impossible.
En [Joan] sap el que té aquí. Ell és molt estimat i la seva feina es valora moltíssim. Està ajudant el projecte a tenir estabilitat en l’ACB, a consolidar-s’hi un altre cop. I tant ell com els seus ajudant en són parts fonamentals. Veurem què passa a final de temporada. Si tot continua igual, potser tindrà possibilitats d’anar a un equip més gran. I ens n’alegrarem. Però, lògicament, és una peça vital i el nostre desig és que continuï.
El peatge d’un gran any és que molts jugadors puguin tenir temptacions de fora a l’estiu?
És inevitable. Nosaltres intentarem que se’n quedin molts perquè volem mantenir el bloc. A més, molts tenen contracte, però ja se sap que si ve un club i paga per ells, potser et convé a tu com a club o al jugador perquè se li obren noves expectatives, esportives o econòmiques. Nosaltres podem arribar fins on podem arribar. Si tenim 5, no podem gastar 6, i aquests 5 s’han de complir. I estem en això, estabilitat esportiva, però també econòmica.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.