A meitat de desembre i havent perdut de mala manera a Las Palmas (83-68), el Divina Joventut estava fora dels llocs de play-off, firmant un 6-6. Ara, dos mesos i mig després, la situació ha canviat positivament, i no perquè no hi hagi hagut dificultats. Han arribat lesions greus (Dawson i Birgander), i ara ha aparegut el cas Mathias, però la Penya no ha parat de créixer, fidel a la idea de Carles Duran, amb Laprovittola i Marko Todorovic de pals de paller i la resta posant-hi el gra de sorra, cadascú amb el rol definit.

Des de la jornada prèvia a Nadal (la 13a), no hi ha cap equip que hagi sumat més victòries que el verd-i-negre en l’ACB. El 7-2, amb derrotes a casa contra el Baskonia (67-68) i a Andorra (102-89), suposa el millor balanç en les últimes nou jornades, que firmen també el Madrid i el Barça Lassa, els dos primers. Però, més enllà del què, té una gran influència el com. La Penya s’ha enfilat fins a la quarta plaça de l’ACB –només té al davant els tres equips de l’Eurolliga–, amb un joc dinàmic, atractiu i tremendament efectiu. Els triomfs durant aquest tram de campionat han estat per 16,6 punts de mitjana, amb la pallissa de diumenge a Fuenlabrada (+32) com a punt àlgid. I pel mig, també va disputar la copa, en què va ser capaç d’eliminar el Baskonia a quarts per acabar cedint en la semifinal contra el Madrid, precisament el pròxim rival a l’Olímpic, el dissabte.