Forces

El dissetè triomf seguit en la lliga de l’Uni va ser contra el rival a què ha fet més punts i ha guanyat de més en els nou anys que fa que juga en la categoria (42-96, 9 desembre). El context, ahir, era un altre. Sense Reisingerova, Nàdia Colhado va sortir a 2:31 (12-8) per acabar el primer quart –just quan van xiular a Núria Martínez l’única falta del partit en el primer quart– en el lloc de Dongue, titular i que no pot jugar a Europa. La brasilera, amb una lesió al braç des de fa setmanes, va deixar el parquet a 5:53 (25-15) per al descans, substituïda per Hampton. I no va jugar més, amb el partit resolt en la mitja part: 37-22 amb 15/40 tirs de camp de les gironines (8/33 Ferrol) i 7 pèrdues per banda. El 34-11 en rebots i la poca entitat del contrincant feien que 15 punts fossin un món. Les assistències de Núria Martínez a Buch (14-8 al contraatac) i Colhado (16-10) o la de Palau a Oma (20-14) donaven color al partit. També els triples de Williams (23-14) i Martínez (37-22), amb les visitants entregades abans de passar pels vestidors. I el de Rosó, després (45-25), en ple parcial de 10-0 que tancaria Hampton al contraatac.

Èric Surís va esperar menys i, a 3:38 per acabar el tercer quart, va fer sortir Aina Martín, que anotaria la primera cistella des que havia entrat, de tres (50-27). La màxima diferència la va establir després Oma, també amb la defensa del Ferrol encara creuant la pista (52-27). Recórrer a Laia Moya en el cinc que començava el darrer quart per a la rotació interior –amb Sánchez– era tota una declaració d’intencions: no prendre mal. Rosó va dirigir l’equip tot aquest parcial amb Oma i Martín al perímetre. També Júlia Soler va sortir, a 4:28 per acabar, per Martín. I va tenir una entrada que, tot i no anotar-la, va fer aixecar bona part del públic, voluntariós, del seient.