Eurolliga

I tu, on eres fa 25 anys?

Avui fa dues dècades i mitja que la Penya va enlairar a Tel-Aviv la Lliga Europea després de culminar la feina d’una generació històrica

El Joventut d’avui i el de fa 25 anys conversen sobre el passat i el present de l’entitat

22.02 h del 21 d’abril del 1994. Fa 25 anys, la Penya es convertia en el primer club català a ser campió d’Europa de bàsquet –el Barça havia perdut unes quantes finals– i el primer club només de bàsquet de l’Estat espanyol –l’havia guanyat el Madrid–. Badalona sortia al carrer. Els havia eliminat tots dos en quarts i en semifinals. En la final, l’Olympiacòs de l’ex-NBA sancionat per drogues Roy Tarpley, que quan era a punt de passar el control antidopatge un grup d’aficionats va entrar a la sala i la va destrossar. Hauria donat positiu? Joventut 59-Olympiacòs 57. No va ser el millor partit, però sí el més important dels 64 anys que tenia l’entitat verd-i-negra. I dos noms lligats sempre a la memòria: Corny Thompson, pel triple, i Zeljko Obradovic, per ser l’ídol.

Però per entendre aquella gesta s’ha de fer un salt fins a mitjan anys 80 una nova junta va agafar la Penya. Amb Conesa de president, amb Cairó com a arquitecte d’aquella Penya campiona, Llamas en l’apartat econòmic i Casellas d’enllaç amb l’equip. I a la pista, un grup de joves (germans Jofresa, Villacampa, Montero, Morales, Pérez, Ruf... tots ells sota el mentor, Pepe Margall). El creixement va ser progressiu: l’arribada de Mike Smith, estrangers de nivell com ara Pressley i Thompson i amb la cirereta de Ferran Martínez va culminar un equipàs. La Penya deixava de ser l’eterna segundona després de perdre tantes finals que els va fer madurar. Ho explica l’excapità Villacampa en una conversa amb l’ara capità Ventura: “Pensa que vaig arribar a set finals de copa i les vaig perdre totes menys la de Lleó, i no la vaig jugar.” La pregunta que es fa a la Penya actual és: “I tu, on eres aquell dia?”. Un reportatge de Televisió de Badalona que s’emet avui (21 h) ha emparellat un ídol de la Penya del 1994 amb un del 2019 d’on n’han sortit conclusions curioses: Conesa reflexiona amb Morales sobre el pressupost: “Quan vam tenir diners per competir amb el Barça o el Madrid vam guanyar dues ACB i la copa d’Europa, el Baskonia era un més.” Jofresa fa broma amb Nico sobre qüestions tècniques: “Hi havia 30 segons de possessió i amb Zeljko vam fer bàsquet control, recorda que l’estadística va donar una assistència entre els dos equips i va ser meva!”. Todorovic tenia dos anys i Martínez li recorda com eren els pivots: “Ara és difícil trobar pivots que no llancin de tres, però llavors no passava, jo era un dels pocs que ho feia i també Corny, als quarts contra el Madrid vam marejar Sabonis perquè el trèiem de la zona.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)