FEB

El comptador, a zero

Salt inicial de la cinquena final seguida entre l’Avenida i l’Spar Citylift, que si la vol guanyar com el 2015 ha de vèncer a Salamanca, pista prohibida des de llavors

L’Uni s’enfronta al campió dels darrers nou títols FEB

L’Spar Citylift afronta la seva cinquena final de lliga, totes seguides, en nou anys en la categoria. I per aixecar el títol com el 2015, en la memorable diada de Sant Jordi a Fontajau, ha de tornar a guanyar al Würzburg contra l’Avenida, la bèstia negra gironina, que avui la disputa per catorzè cop seguit. Les castellanes són el dominador de les competicions FEB i, des que van perdre aquella final (0-2) i les dues següents –supercopa amb l’Uni de Miguel Ángel Ortega (61-59) i copa amb el Conquero de Rosó Buch (52-60)–, no han deixat escapar cap títol estatal dels nou darrers disputats. Tots, menys la darrera supercopa (72-62 amb Lino López, fulminat al gener), amb el tècnic de l’Hospitalet a la banqueta blava. L’Uni ha aixecat els braços al Würzburg en dues ocasions, totes dues l’any del seu títol: 56-64 en la jornada 1 i 70-85 en el partit que obria la final. Primer amb Ramon Jordana d’entrenador i després amb Roberto Íñiguez.

La distància

Aquest estiu, el projecte gironí va apujar l’aposta per mirar de trencar l’hegemonia castellana. Els fitxatges de Laia Palau i Shay Murphy n’eren la mostra més evident i el triomf en el partit de lliga a Fontajau al desembre, la constatació que el camí era el correcte: 79-53 amb 18 i 21 de valoració de les dues campiones de gairebé tot. Aquell resultat va fer reaccionar el club castellà, que al gener i amb l’Spar Citylift líder en la lliga, apostava de nou per Ortega i hi afegia la incorporació d’una campiona del món i de la WNBA, Jewell Loyd. Mentrestant, a Girona, les eliminatòries europees anaven migrant l’estat físic d’una plantilla que des del segon dia –lesió de Bea Sánchez en la roda d’escalfament de la supercopa– havia de conviure amb els imprevistos i els canvis forçats. Com a la copa, amb Gabby Williams compartint vestidor amb Murphy, que jugava el seu darrer partit en la final que, un cop més, seria blava (71-79). La lesió de Julia Reisingerova per un cop amb Erika de Souza, MVP aquell dia, s’afegia a la de Nádia Colhado. El 80-53 a Salamanca en partit de lliga i la posterior operació al canell de la brasilera de l’Uni tornaven a eixamplar la distància entre campió i aspirant.

Els factors

Perdut el primer lloc en la classificació i el factor pista en aquesta final, el conjunt d’Èric Surís sí que va arribar a la semifinal de l’Eurocopa, l’eliminatòria que es resistiria a l’Avenida –58-50 i 65-70 amb el Nadejda, campió en vèncer el BLMA, botxí de l’Uni en la semifinal–. Resolt el primer lloc, i el segon, l’Spar Citylift va acabar perdent dos partits a casa mentre a Salamanca s’anaven readaptant a la filosofia del seu tècnic, que torna a tenir en la intensitat la condició sine qua non per saltar al parquet. Sí que els dos conjunts arriben a la final sense perdre en play-off. També, perquè els seus rivals en la semifinal havien hagut de jugar el tercer partit als quarts (el València fora i el Cadí a casa, amb pròrroga). I el dia que l’Uni havia d’esperar que Yurena Díaz fallés els tirs lliures en l’esperpèntic desenllaç arbitral a la Seu –hi va encaixar un 19-0 en la primera meitat– l’Avenida es passejava per la Fonteta, d’on tants cops havia sortit escaldat pel Ros Casares de Palau i Murphy, entre altres.

“Hem de ser ordenades i dures mentalment, que físicament és obvi. En el seu joc de provocar errades i en aquell ambient, quan les comets el més important és ser forts per no cometre la segona. Perquè en una mala ratxa de dos minuts ho pots pagar molt car”, assenyala Surís en la prèvia, en què reconeix que Julia Reisingerova no arriba en un bon estat físic. Tampoc està al cent per cent Angel Robinson, a l’equip d’Ortega. L’entrenador, que no ha perdut cap final –ni partit contra l’Uni–, es refereix als canvis en l’equip gironí: “Tant Williams com Pierre Louis els donen molta consistència i m’agrada, ara mateix, com estan.” Èric Surís, en el seu tercer any a la banqueta de l’Spar Citylift, subratlla la presència de l’equip en aquesta final, pel camí i els contratemps que ha hagut d’anar superant l’Uni.

2
victòries
gironines a Salamanca en 9 anys, totes dues el curs 2014/15: 56-64 en la primera jornada i 70-85 en la final (72-54 a Fontajau després)
L’equip arriba bé, després d’aquest ‘play-off’ ha carregat les piles. Els hem d’intentar forçar un mal partit i nosaltres fer bé les coses
Hem recuperat sensacions, confiança i físic. L’equip ha experimentat canvis i té més solidesa defensiva, que ens ha permès créixer
Les jugadores saben com ha costat arribar a aquesta final. La gent ha de tenir clar que l’equip ho donarà tot
Èric Surís
Deu títols seguits, quatre lligues... Això és deixar empremta i em fa una especial il·lusió, però no sento cap pressió. Sento que guanyarem
Würzburg és Würzburg i t’hi sents molt acompanyat. Condiciona el rival i, allà, passarà el mateix. És un plus
Miguel Ángel Ortega
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)