Igual o millor

“És una jugadora molt contrastada i la poso al nivell de les millors jugadores que han passat pel nostre equip”, diu Puig, que la compara amb Chelsea Gray (2015), Gabby Williams (aquest darrer mig curs) o Charde Houston (2013). La comparació amb Williams reforça la intensitat que es pressuposa a Sykes i que l’aficionat gironí va saber apreciar en el relleu de Shay Murphy des de la copa. Els altres dos exemples són, de llarg, les dues jugadores amb més talent que han dut la samarreta de l’Uni a Fontajau. Amb passaport nord-americà, perquè Laia Palau, el passat llunyà de Marta Xargay o el futur immediat de Sonja Petrovic hi podrien dir la seva.

Ni Houston ni Gray van superar la dotzena de partits. La primera (19,63 punts per partit) va jugar els onze primers del curs 2013/14. Al principi tot l’equip jugava per ella i, després, havia de renunciar a qualsevol opció que no fos Houston perquè quan la nord-americana tenia la pilota ja no la deixava. Res a veure amb Gray (18 punts per partit), que amb deu (2015/16) es va posar Fontajau a la butxaca amb talent, capacitat d’anàlisi i facilitat per desequilibrar a partir del seu un contra un, del seu tir o –per sobre de tot– d’una visió de la passada que, al principi, va costar d’assimilar a la resta de companyes.

El trencaclosques

L’arribada de Brittney Sykes implica un altre factor a tenir en compte: el passaport. Ella i Colhado ocupen les dues places d’extracomunitàries en la Lliga Femenina perquè Adaora Elonu és cotonou per a la FEB. Però no per a la FIBA, i per tant a l’Eurolliga només dues d’aquestes tres jugadores poden ser a cada partit. A priori, tot fa pensar que Sykes serà la primera sacrificada perquè, sense Elonu i en espera del darrer reforç interior, la pintura de l’Spar Citylift presenta un evident desequilibri també quantitatiu respecte al perímetre. Sykes tindria un evident protagonisme en la LF, en detriment d’altres peces del joc exterior d’Èric Surís.