Bàsquet ACB

Molta fe i molta justícia

El Barça força el quart partit després que Thompkins fallés l’últim tir sol sota el cèrcol en el darrer segon després d’un parcial final de 7-0

El base (21 punts) torna a ser el factor desequilibrant quan més encallat estava el Barça

Aquest Barça té orgull. Només així es pot explicar que pogués remuntar en els dos últims minuts un partit que tenia més que complicat (71-77) contra un Madrid que va fer cistelles d’una qualitat estratosfèrica des de la línia de 6,75 metres. Ahir, a més, es va fer justícia després del que es va viure amb el triple de Carroll en el segon assalt. És cert que l’estadística diu que mai ningú ha aixecat un 2-0 en una final. Però les estadístiques també hi són per trencar-les. Demà, quart assalt també en un Palau que, no és un tòpic, va ser el sisè jugador.

Amb Bartomeu a la llotja, el tècnic Pesic va deixar d’entrada Tomic i Ribas a la banqueta i va donar entrada a Oriola i Kuric, però va topar amb un encert espectacular del Madrid en el triple (4/5). Algunes de les cistelles, d’un nivell de dificultat absolut i això li va donar un avantatge inicial (8-13). Però l’entrada de la segona unitat del Barça va canviar la dinàmica i una cistella d’un Heurtel en estat de gràcia va situar la màxima del matx (27-21).

Triples i més triples

El temps mort de Pablo Laso va servir per ressituar les idees i sobretot per anul·lar els punts forts del Barça, que va encadenar error darrere error alhora que explotava les seves virtuts ofensives sobretot des de la llarga distància. En aquesta fase, el control del ritme i del joc de Campazzo va ser decisiu. El Madrid va fer un 2-16 que va ser un primer avís (29-37). En el descans, però, el Barça estava molt viu (34-40).

En el segon temps els blaugrana van veure com el Madrid els castigava carregant sobre el jugador que defensava Heurtel. Des d’aquesta situació els blancs van generar dues accions de triples i primer Randolph i després Taylor van posar la màxima diferència del partit (38-49). Però va aparèixer el caràcter i l’orgull d’un Barça ferit. D’un Barça que en el segon assalt havia quedat enfonsat davant la cistella de Carroll però conscient que en un Palau tal com estava no es podia abaixar la persiana encara. Els de Pesic van començar a multiplicar-se al darrere aprofitant que Tavares no tenia el dia i que Ayón era superat per Tomic, i els blaugrana es van anar tancant per ofegar en defensa el Madrid. El parcial de 12-0 servia per posar-se al davant (50-49). Es va entrar en una fase d’igualtat amb els blancs vivint gràcies a cistelles increïbles. Però quan quedava 2:15, i amb 71-77 en el marcador, el Barça va reaccionar per fer un 7-0 final i enfonsar un Madrid que va tenir l’última, però no sempre és festa.

LES DADES

1
falta
tenia el Barça a 1:31 per al final, cosa que li ha permès ser agressiu en els últims instants.
17
triples
anotats és el rècord que té el Barça en un ‘play-off’. El Madrid en va fer ahir 15.
14
rebots
més va atrapar el Barça (35-21). En va agafar 8 d’ofensius.
Estic fent un gran ‘play-off’, però em sentiré més feliç quan guanyem la lliga; si no, no serveix de res
Thomas Heurtel
En nits com aquestes és quan es veu la màgia del Palau, però en volem més i no ens rendirem mai
Pierre Oriola
Els meus jugadors han fet un treball espectacular. Han cregut que podien aixecar el partit. És un premi per a ells
Svetislav Pesic

Homenatge als primers campions

La sala París serà aquesta tarda (19.30 h) l’escenari de l’homenatge que el Barça retrà als membres de l’equip blaugrana que van guanyar la primera lliga nacional la temporada 1958/1959. En aquell equip hi havia Jordi Bonareu, Nino Buscató, Joan Canals, Raúl Cano, Alfonso Martínez, José Luis Martínez, Jaume Mateu, Josep Maria Meléndez, Josep Miró i Roberto Plana, dirigits per Jaime Isal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.