“Vaig marxar de Girona el 2001 amb l’esperança de tornar algun dia per jugar en un equip de la ciutat, però ha estat com una maledicció que m’ha perseguit i no ho he pogut fer”, es lamenta Garrido, que va negociar la temporada passada amb el Bàsquet Girona de Marc Gasol i que es va tornar a oferir a l’equip fa uns mesos. “L’any passat va ser Quim Costa, ras i curt, qui no em va voler perquè acceptava jugar per 1.500 euros al mes; els diners eren l’últim dels obstacles, el que volia era jugar en un equip de la ciutat”, explica el base.

Aquesta temporada, reconeix, només tenia dos objectius, o renovar pel Lucentum o fitxar finalment pel club de la ciutat. Es va trobar amb el director esportiu del club –Àlex Formento– i Garrido va tornar a exposar que tenia la intenció d’ajudar-los i que els diners no serien cap problema. “Passaven els dies i no em trucava i finalment ho vaig fer jo i em van dir que amb Albert Sàbat i Sergi Costa ja tenien el lloc de base cobert, com si en el bàsquet modern no es pogués jugar amb dos bases a la pista. De fet en el Lucentum ho fèiem sovint i no ens va anar precisament malament”.

Tot i l’arribada de Sàbat, Garrido –que s’ho mira des de fora– esperava un projecte esportiu més ambiciós aquesta temporada a Fontajau, amb jugadors més experimentats i noms més coneguts. Per paradoxes del destí, el CB Sant Narcís, el club de Garrido, és ara col·laborador del Girona.