La millora contínua
L’Spar Citylift i el Cadí la Seu, primer i tercer el curs passat, s’han reforçat a consciència pels reptes continentals
La irrupció del València permet que referents com Queralt Casas tornin a la competició
Els catorze equips de la Lliga Femenina tenen enllestides les plantilles per al curs que ve, el tret de sortida del qual serà a Saragossa quan ja s’hagin repartit els primers títols oficials, la lliga catalana (15 de setembre, la Seu) i la supercopa (22, Girona). L’Avenida i el Gernika han posat la darrera setmana l’última peça als seus trencaclosques, amb pólvora al perímetre: Karlie Samuelson a Würzburg i Julie Wojta a Maloste. El Sedis ho va fer fa un mes amb la cinquena catalana a l’equip: Lucila Pascua (1,95 m, 1983) i l’Uni abans de Sant Joan amb la sèrbia Tijana Ajdukovic (1,97 m, 1991). La posterior desvinculació de Nádia Colhado fa que el campió de la darrera edició sigui dels únics que encara ha de lligar una peça. És, també l’equip d’Èric Surís, el que ha fet el fitxatge estel·lar i que transcendeix la competició estatal perquè es tracta de l’MVP de l’Eurolliga 2018, Sonja Petrovic. Un element que per si sol ja justifica el preu d’un entrada i que, afegit a Núria Martínez, Laia Palau i Brittney Sykes, fa que el compte enrere sigui etern.
Tendències
La derrota en la final de la lliga, 0-2 en el retorn de Miguel Ángel Ortega a Salamanca, ha obligat les castellanes a fer el procés que l’estiu abans no van fer. La mitjana d’edat de la plantilla ha baixat tres anys (de 30 a 27) i només la capitana Sílvia Domínguez (32) i l’MVP de la copa, Erika de Souza (37), superen els 30. La companya de Sykes i Tiffany Hayes a la WNBA, Maite Cazorla (22), i Andrea Vilaró (26); la jugadora franquícia de l’equip revelació del darrer curs –Cadí la Seu– són el prototip de jugadora amb el qual a Salamanca confien recuperar l’hegemonia. Evvelyn Akhator (1,90 m, 1995) comparteix selecció nigeriana a l’Afrobasket amb Adaora Elonu, que ha canviat la tendència entre els dos favorits als títols segons la qual les jugadores anaven de Girona a Salamanca els darrers anys (Givens, Robinson, Gidden i Antoja). El va començar Marta Xargay quan ara fa deu anys les que entraven en una nova dimensió eren Laura Camps i Petra Štampalija arribant a un debutant. Jael Freixanet el va mantenir després (2012), fins que va alçar el primer títol gironí (2015). Leo Rodríguez (2015/16 a Girona), derrotada la final, va ser la darrera a fer el trajecte que ha recuperat Elonu.
Permís
La condició d’equip revelació la temporada passada per al Cadí té l’asterisc del València. Els dos debuten a Europa –el Gernika i l’Avenida també juguen l’Eurocopa– però al Pirineu mantenen la filosofia dels darrers anys. Sense Vilaró, Díaz, Etxarri i Bahí seran el pal de paller de l’equip amb més catalanes en què Jovana Nogic i sobretot Sydney Wiese han d’assumir el rol anotador al perímetre. Un altre estil és el del València, que per al seu primer any a la lliga ja va preparar un equip que va arribar a la copa i a les semifinals de lliga i que, ara ha pogut lligar l’MVP de la final, Julia Reisingerova, i fer tornar Queralt Casas i Leticia Romero a l’Estat des de clubs de l’Eurolliga.
Els nou equips sense competició entre setmana tenen dos objectius. El primer és assegurar-se la permanència, aparentment fàcil per al Guipúscoa i l’Araski, els dos que tenen entrenadores i estan més ben posicionats pel segon: tornar a la copa i al play-off.
Tots els equips tenen el mateix tècnic que va acabar el curs anterior menys a Càceres, que ja va canviar-lo a mig curs i que ara aposta per la via portuguesa i molts fitxatges (7). No tants com a Zamora, on totes són noves.
LES BANQUETES
Només un equip, l’Al-Qázeres, ha canviat el tècnic que va acabar la temporada 18/19LES CATALANES
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024