FEB

QUERALT CASAS

JUGADORA VALÈNCIA BASKET

“Casa sempre és casa”

“Necessitem, com tothom, un temps d’adaptació perquè a més som unes quantes jugadores importants que som noves, però podem fer una gran temporada”

“El veig molt preparat i anant endavant en l’Eurolliga”

El destí
“No en tenia ni idea... I quan vaig sortir de Saragossa jo tenia signat un contracte amb el Ros Casares però per tot el que va passar vaig anar a Rivas. Potser sí que era el destí!”, diu Casas sobre el lloc on va debutar a la lliga femenina, el 10/10/10 a la Font de Sant Lluís en un Ros - Mann Filter contra l’equip de Laia Palau i Núria Martínez. A Rivas hi guanyaria la lliga el seu segon any (2-0 en la final contra Avenida) i, després, va passar per Galatasaray (2014-15), Nantes (2015-16), Landes (2016-17) i Carolo i Sopron.
Segurament hauria estat uns anys més a fora perquè, quan tornes, hi estàs tan bé que marxar... No m’hi vaig pensar

Queralt Casas (Bescanó, 1992) és un dels fitxatges de la lliga femenina. La seva arribada a València, amb un contracte de tres anys i amb altres reforços de pes com Julia Reisingerova, situa el primer rival de l’Spar Citylift –dissabte a Saragossa– com a alternativa als títols estatals per a l’Uni i l’Avenida.

S’acosta el dia, estan a punt?
Tenim un bon equip i molt equilibrat, en la línia interior i exterior. Sí que es nota que necessitem, com tothom, un temps d’adaptació perquè a més som unes quantes jugadores importants com la Julia [Reisingerova], la Leti [Romero] que som noves... Ens hem d’adaptar a la competició i les noves companyes però mirant el roster i les habilitats de totes les jugadores podem fer una gran temporada.
El projecte impressiona i en el segon any a categoria. És això el que la fa tornar a la lliga?
Sí que crida l’atenció, la veritat. L’any passat pugen i es classifiquen per a la copa i les semifinals de la lliga. Estan fent les coses molt bé, però com dius és un projecte, requereix temps. A l’estranger m’hi trobava molt bé i, sobretot, a França que és on hi he passat els millors anys a nivell esportiu i fora també. Hi estava molt bé però casa sempre és casa i quan em van explicar el projecte em va cridar molt l’atenció. Si no hagués sortit això de València segurament hauria estat uns anys més a fora perquè, quan tornes, hi estàs tan bé que tornar a marxar... No m’hi vaig pensar massa.
La sortida del Carolo, l’any passat amb la lliga començada, és l’altra cara de l’esport? Però acaba jugant la Final Four amb el Sopron de Roberto Íñiguez.
Va ser el millor que em podia passar: tot va anar a millor, la veritat. És un club molt estrany i peculiar i quan hi vaig signar ja havia demanat opinions i hi anava avisada, per moltes històries. Ja m’havia reunit amb el meu agent per deixar-lo per Nadal, perquè són qüestions que tu hi vas a treballar i fer el que t’agrada i hi ha interessos diferents. Al final vaig sortir abans, sobre el 10 de desembre, i abans de Nadal ja vaig poder jugar amb el Sopron, un partit d’Eurolliga i un de la lliga hongaresa.
Tres anys de contracte, tal com estava la lliga quan marxa...
Durant un temps moltes jugadores vam marxar perquè sortien les oportunitats de competir a més nivell. Però ara mires la selecció i som la meitat o més que estem aquí. Sempre ho dic, que sí que ens hem reforçat i que diuen que podrem competir per la lliga, però si mires Girona, Gernika, Salamanca... Serà més complicat guanyar-la però és una molt bona notícia: de mica en mica agafa el nivell que tenia fa sis o set anys.
Quan se’n va el 2014 és amb la lliga a Rivas. Com ha canviat?
La federació i els equips estan donant cada vegada més valor al bàsquet femení. El ressò que hi ha quan juguem un europeu o un mundial, anys enrere no el teníem. Les coses creixen i fem passos endavant. València fa aquest projecte vinculat amb els homes, he sentit que Unicaja també té pensat fer-ho i pot ajudar a fer créixer el femení.
Recordo veure-la a Fontajau el dia del títol de lliga, una de les 5.500 persones a la grada.
Posa la pell de gallina: veure bàsquet femení en un pavelló ple i tan gran. I és el que volem nosaltres, a l’esport femení la gent s’hi enganxa després de veure’l per primer cop i potser no tenim les mateixes capacitats físiques però, per exemple, aquest partit de la final va ser un gran partit i és molt maco un pavelló ple. A València em diuen que s’emplena bastant, n’he vist algun i és un pavelló molt gran però espero que aquí i a molts clubs també pugui passar, això.
No es veuen al mateix nivell de l’Uni i l’Avenida, però segur que els volen discutir els títols.
Bé, jo no dic que no puguem guanyar-los aquest any ja. El que sí sabem és que som moltes jugadores noves que ens hem d’arribar a conèixer bé. I el que sé segur és que aquest cap de setmana no estarem al nostre nivell. No hem competit tant a la pretemporada i veig el Girona més rodat però al final, a priori, em veig al mateix nivell que elles i Salamanca. Això és un projecte que cada any anirà a més i no és per dir-ho però tu agafes el roster i el nostre joc interior mateix, no sé si algun equip de la lliga el té. A part que són molt bones hi ha molta rotació a dins. Ens hem d’arribar a entendre i no vol dir que nom per nom l’equip ja guanyi. Girona i Salamanca ja tenen un nucli que es coneixen. O fins i tot jugadores ja hi havien estat, i saben com és el club. Això és un gran projecte i no hi ha pressa, com més aviat millor però sense la pressa que tinguin allà.
L’Eurocopa els pot anar bé o pot arribar a ser una càrrega?
Físicament es notarà, són dos partits al màxim nivell per setmana. I pels viatges, però crec que ens ajudarà a fer que ens coneguem més. Com més competeixes, més ho fas i tenim una plantilla molt llarga: són dotze jugadores que poden jugar bons minuts perfectament. És un punt a favor nostre per no notar tant el cansament i no cal que una jugui 35 o 40 minuts.
Veu preparat l’Uni per a l’Eurolliga? Almenys millor que el primer cop que hi van, el 2015.
El veig molt preparat i potser no per a una final a quatre però sí que el veig anant endavant, superant el grup. Tenen un equip molt bo en l’aspecte individual i amb bastant equilibri del joc interior i exterior. Fins i tot pivots que s’obren i poden jugar u contra u de cara, tirar... I cincs com Coulibaly que és molt forta a la zona i t’ajuda en atac i en defensa. L’Eurolliga és més exigent, és clar, que l’Eurocopa i la lliga femenina, però tenen un equip molt físic i crec que els anirà bé.
El format de l’Open Day l’adapten de França. Els agrada, a vostès? A més juguen al Siglo XXI, que va ser el seu pavelló els dos anys que va jugar a Saragossa.
Allà ja fa 26 o 27 anys que ho fan. Crec que és una molt bona iniciativa, és important pel ressò que comentàvem abans: ajuntar tots els equips, fins i tot els àrbitres i tota la federació, un cap de setmana al mateix lloc. Fa que la gent en parli i espero que als partits també hi hagi força públic. És una bona manera de començar la lliga, hi estic acostumada de França que n’hi he viscut quatre i em sembla una bona idea.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)