Eurolliga

Eurolliga

El secret de Plaza

El català s’ha emportat Lluís Riera, Samaniego i Andrín a Sant Petersburg per explotar el projecte rus, on exerceix de director esportiu i d’ideòleg del club

“L’estructura que tenim no és encara d’Eurolliga, he fitxat set ex-ACB, casats i de 29 a 33 anys per evitar sorpreses”

El president del Zenit és Aleksander Tserkovnii, el propietari de l’empresa Gazprom –exportadora de gas a Europa– però qui porta el club és Joan Plaza, un català que exerceix de tècnic, de director esportiu i de cervell del projecte. Un projecte ambiciós que lidera ell: “Han comprat un pavelló on es vol passar dels tres equips de base a 13, tenir una estructura i fer-se gran; ara mateix hem fet el salt a l’Eurolliga, però l’organització del club no ho és; aquest estiu he fet jo els fitxatges i he escollit un perfil de jugador amb experiència, que conec, però sobretot he prioritzat que tenen entre 29 i 33 anys, casats, ambiciosos i que conec, per reduir sorpreses.” És per això que té set ex-ACB. El Zenit té un curt recorregut. De fet té cinc anys, perquè abans era el Triomph. Per Plaza no és fàcil adaptar-se a tot plegat: “Som a quatre hores de Barcelona però estem molt lluny en cultura i tradicions, i el temps condiciona, però fer gran el club és un repte. Tot i ser el segon pitjor pressupost de l’Eurolliga, volem ser ambiciosos en la VTB per repetir en la màxima competició el curs vinent si arribem a la final.” Plaza va arribar a mig curs passat, va fer una anàlisi i ha corregit fent el seu grup de treball fitxant Lluís Riera, ex-Penya i Baskonia, mantenint Samaniego, exajudant de Salva Maldonado, i fitxant el preparador físic argentí d’origen veneçolà Germán Andrín, que va conèixer a Màlaga quan era a l’Unicaja: “Quan vaig ser a San Antonio i Boston vaig veure que per créixer havia de tenir nivell al meu voltant, com ara Popovic. Els ajudants que tinc poden estar al Barça, al Madrid, al Fenerbahçe o on sigui, són top, tant el catedràtic Riera com l’estudiós Samaniego o el savi Andrín.” El Zenit no és fàcil –no hi va triomfar l’MVP de l’ACB Laprovittola fa dos anys–, però a la freda Sant Petersburg hi ha caliu. Ho reconeix Lluís Riera: “Tenim molta connexió i estar al costat del Joan fa que l’experiència sigui enriquidora i motivant, tot i no ser fàcil estar sense la família.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)