ACB

ALEIX FONT

ALER DE L’OBRADOIRO CEDIT PEL BARÇA

“Sabia que fora del Barça feia fred i ara ho he viscut”

Aleix Font, un dels joves amb futur al Barça, torna a somriure a l’Obradoiro després d’una mala experiència al Bamberg

“Crec que al Barça puc aportar coses i estic preparat per tornar”, assegura l’aler

La meva teoria és que dels 18 als 24 anys per als joves és una travessia pel desert, és difícil que et donin oportunitats

Aleix Font (Barcelona, 11/3/1998) és una de les joves perles del Barça. Després d’estar en el cinc ideal de la LEB Or el curs passat i debutar amb el primer equip, va decidir fer les maletes per agafar experiència fora del Barça per tornar més preparat. Ara, en només cinc partits a l’Obradoiro, ja ha jugat deu vegades més a l’ACB (66 minuts) que en tot el curs passat (6). Té només 21 anys però sembla més madur. Escoltar-lo pot servir d’exemple per a molts joves que volen ser professionals.

Déu-n’hi-do el capítol que li va tocar viure a Bamberg...
La cessió em va semblar una bona opció i ho vaig proposar al Barça. Primer va costar però després el club ho va veure millor. El Bamberg ràpidament es va interessar en mi perquè tenia un projecte en el qual volia que formés part. Però el Barça només volia una cessió d’un any. Vaig anar allà i les dues o tres primeres setmanes van ser perfectes, però a finals d’agost, a mitja pretemporada, em van agafar i em van dir que s’havien equivocat a l’hora de confeccionar l’equip i que pensaven que no hi tenia cabuda. Que volien fitxar un nord-americà en la meva posició perquè tenien unes mancances que no les podia cobrir jo. Em van dir que m’havien de sacrificar a mi perquè als alemanys no podien perquè necessitaven cupos i el fet que el Barça pagués bona part del contracte feia que fos més fàcil rescindir-me’l. Els agraeixo que m’ho diguessin i no em tinguessin allà perdent l’any i em van ajudar a trobar una sortida perquè pensaven que seria una cosa i va ser una altra. Però a l’agost els equips ja estaven fets i va ser complicat trobar el nou destí.
I què fa quan rep la patacada amb tot el curs al davant?
Una vegada ja no em sentia jugador del Bamberg vaig decidir que treballaria per mi mateix. Ells em van ajudar a fer hores extres al gimnàs i a la pista amb l’Stefan, un preparador personal que també fa un treball amb els Brooklin Nets i que és amb el Bamberg, i també amb el preparador físic que havia estat deu anys al Montepaschi Siena, que em va servir per agafar cinc quilos de treball extra. Tenia dues opcions: lamentar-me o ser positiu i treballar, que és el que vaig fer. Vaig guanyar fortalesa mental després d’estar un mes i mig a Bamberg menjant-me els mocs.
D’una il·lusió a una decepció?
M’havien advertit que fora del Barça feia molt fred i és així. Igual com passa a la vida, la competència al món del bàsquet és com la que hi ha al món laboral. Tot fora del Barça és diferent: arribes a l’Obradoiro i el gimnàs on ens entrenem és compartit amb usuaris del carrer, el pavelló no és a 25 graus..., i tot això et fa apreciar el Barça quan ja no hi ets perquè són coses que donaves per normals.
El salt del Barça a qualsevol lloc és molt gran?
Anava preparat i no m’ha sobtat tant. Sí que no m’esperava això del Bamberg, però per la resta era conscient que havia de lluitar molt fort i és el que faré per fer-me un lloc. No em rendiré.
De fet, en la seva generació no està sent fàcil: Figueras, Diagné, Esteban, Sergi Martínez...
Sempre tinc una teoria que és que dels 18 als 24 anys per als joves és una travessia pel desert i és molt difícil que et donin oportunitats si no ets un megacrac. La recompensa a la quantitat d’esforç que hi posis durant aquests sis anys serà més endavant perquè durant aquest període no n’hi haurà. Quan t’hagis format com a jugador i en funció de tot el que hagis treballat i l’esforç que hi hagis posat, tindràs lloc o no. Òbviament si veus una oportunitat t’hi enganxes a mort, però la norma diu que no és així i només queda que treballar. Ara em trobo amb la circumstància que el Pol Figueras és a Ourense i jo a Santiago de Compostel·la i ens veiem molt. Som grans amics i vivim una experiència plegats fora del Barça que ens servirà segur per créixer.
Té contracte amb el Barça i està cedit. Espera tornar aviat?
És una decisió del club. Tenen una plantilla de megacracs com cada any, però ara hi ha més noms. Mai se sap el meu futur. Crec que estic preparat i amb capacitats de jugar minuts ara mateix. Si en un altre lloc he de tenir més minuts s’ha de valorar, però crec que al Barça puc aportar coses.
Quin seguiment li fa el Barça?
Van estar molt a sobre meu amb el tema del Bamberg. En Nacho Rodríguez i el Juan Llaneza m’han fet veure que soc una aposta seva i per això m’han cedit per créixer fora, i tenim contacte per saber com estic.
Com veu el Barça?
Estan jugant de manera increïble, gaudeixo molt mirant els partits, és com una versió millorada de l’any passat i poden aspirar a tot.
Creu que a Espanya els joves tenen oportunitats? I al Barça?
Hi ha dos camins al Barça: pots marxar i anar-te formant en un lloc on tinguis més minuts o quedar-te perquè enlloc pots créixer tant entrenant-te com al Barça pel nivell de jugadors que hi ha. Evoluciones de la mateixa manera per dues vies diferent. No sé quin és el millor camí. Eriksson està demostrant que pot tenir nivell a l’Eurolliga i va haver de marxar. S’aprèn més jugant, però hi ha exemples diferents en les dues vies.
Està brillant el jove Bolmaro i està en dinàmica del primer equip Sergi Martínez. Els veu amb futur al primer equip?
Es troben en la situació en què estava jo l’any passat. També em vaig entrenar cada dia amb el primer equip, però ells han tingut minuts per les lesions que hi ha hagut i ho han fet molt bé. Parlo molt amb ells i estan contents perquè sempre tens l’esperança de tenir oportunitats. En el meu cas no va ser així o ho va ser molt poc.
És un professional atípic, amb el cap centrat i que estudiava medicina. Encara pot fer-ho?
Si hagués hagut de continuar a Barcelona no hauria pogut seguir perquè els tres primers anys són teòrics i els tres següents són pràctics. Ara em requeriria tot el matí seguir amb un cirurgià i molta cosa de clínica. Ho he apartat per reenganxar-m’hi més endavant. Però no estic amb els braços plegats perquè penso que és molt important exercitar la ment quan ets jove i no estar a casa només jugant a la Play i mirant la tele. Estic fent educació primària bilingüe en castellà i anglès a través de la UNIR, una universitat on line, i ho puc fer sense problema. El meu pla A a la vida és el bàsquet; el pla B, medicina, i el pla C, educació primària.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)