Jugar amb els ulls tancats
La protagonista. Marta Xargay reapareix amb l’Uni i té els millors moments associada amb Palau i Vasic: “Amb la Laia fa set anys que jugo a la selecció i amb la Sonja ho he fet a Praga i a Kursk”
Marta Xargay va tornar a jugar a Fontajau, però amb l’Spar Citylift. Ho havia fet per últim cop el 27 de novembre amb el Dynamo de Kursk (79-61, en què va ser la més valorada (12). La gironina no jugava a Fontajau com a local des del 19 d’abril amb l’Uni contra el Valls (89-53), el penúltim partit de lliga a casa –l’últim va ser a Palau– abans de l’ascens en el qual seria MVP i que representaria el seu adeu per emprendre una aventura professional que, títols com el d’Eurolliga del 2011 a banda, li ha permès establir una gran amistat amb jugadores com ara Laia Palau i Sonja Vasic, amb les quals tornava a compartir minuts per a gaudi de Fontajau i tot bon aficionat al bàsquet d’Europa. “Estava nerviosa per tornar i davant tota la gent, però he intentat ajudar l’equip el màxim possible”, va dir acabat el partit.
Ovacionada per Fontajau en la presentació, com en la seva darrera aparició fa un mes i mig, des de l’altre costat de la pista; Xargay va entrar a 2:45 per al final del primer quart després que Vasic fes el 6-10 de tir lliure. I ja no es va seure més fins al descans. Els primers punts de la número 10, el dorsal que sempre havia dut a Girona, es van fer pregar. Perquè en la seva primera visita a la línia de 4,60 metres va fer 0/2 i, en la segona, 2/3 per empatar a 20 –fallaria el tercer de la falta rebuda quan tirava el seu segon triple–. El segon llançament de 6,75 m en la taula estadística va ser la seva primera cistella en joc amb l’Spar Citylift, a 3:52 per a la mitja part (23-20) i després d’un teva meva amb Vasic, a qui va recomanar fitxar per l’equip gironí a l’estiu.
Sense mirar
La pilota de la segona cistella de Xargay també va arribar de les mans d’una gran amiga, Laia Palau. Sense mirar, la barcelonina picava la pilota perquè quedés suspesa al mig de la pintura, just on sabia que la gironina apareixeria, tallant per fer el 29-22. Abans, ja havia deixat la seva signatura en l’assistència de camp a camp, després de rebot defensiu, de cullera per deixar Mendy en l’un per un al contraatac (27-22).
“Estava una mica perduda, però amb la Laia i la Sonja al costat tot és més fàcil”, reconeixia la gironina, que a la segona meitat entrava per Mendy a 4:17 per acabar el tercer quart i, en l’últim, seria una de les darreres a anotar una cistella en joc, a 7:10 per acabar amb el 58-63 assistida per Palau. La màquina del temps va fer que Laia Palau després de recuperació creués el camp amb Vasic a la dreta i Xargay a l’esquerra. La barcelonina la donaria a la sèrbia, que a 5:25 anotaria el 61-65 de tres.
“He seguit l’equip tota la temporada i és el joc que tenim: amb la Laia fa set anys que jugo a la selecció i amb la Sonja ho he fet a Praga i a Kursk”, explicava i sobre el resultat deia: “Fa ràbia perquè ens n’anem de 10 i perdem de 2.” El premi, a la grada just acabar el partit amb els pares, la germana i la neboda.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024