Partits com el de diumenge, que va acabar amb derrota contra el Guipúscoa (53-55), o com la victòria d’unes jornades abans contra el Mann (52-40) exemplifiquen la crisi existencial que viu l’Spar Citylift aquesta temporada quan li toca atacar la cistella rival. Són les dues pitjors anotacions de l’equip a Fontajau en la Lliga Femenina en més de cinc anys i mig. En la jornada 13 de la temporada 2013/14 l’equip es va quedar en 40 punts contra el Cadí. Des de llavors mai s’havien fet dos partits amb tanta escassetat de punts. El problema, amb tot, no es concreta en casos puntuals sinó que comença a ser més preocupant globalment.

En els primers setze partits de lliga de la temporada passada l’exuberància era la marca de la casa. La mitjana estava per sobre dels 80 punts i ara no s’arriba ni als 65. Les jugadores d’Èric Surís no han aconseguit arribar, de fet, cap vegada als 80 punts, mentre que en els 16 primers partits del curs passat deu vegades van superar-los. En el partit amb menys encert es van quedar en 72 punts i aquesta temporada la màxima anotació davant l’afició ha estat de 65 punts. Malauradament aquest moment coincideix amb quan més fervor hi ha a les graderies, fruit sobretot del títol conquerit la temporada passada. Surís ha lamentat que l’equip, que ha jugat els seus millors partits fora de casa –Salamanca i València–, no pugui oferir aquesta millor versió davant l’afició. Que l’equip no compleix les expectatives a Fontajau ho confirma una de les piulades del president després de l’última derrota: “Quan jugues amb foc et pots cremar i avui ens hem cremat!”

Els problemes ofensius de l’equip tenen diverses explicacions que comencen, és clar, pel desencert en el tir exterior i per una falta de concentració que es reflecteix sobretot en els primers minuts d’alguns partits. Pel mig també hi ha l’Eurolliga, els viatges, l’acumulació de partits, les diferents baixes i els canvis a la plantilla amb jugadores que necessiten més temps per adaptar-se a l’equip.

Si com diu la màxima els atacs guanyen partits i les defenses títols, l’equip té la feina més difícil, a darrere, ben treballada, com ha demostrat a Europa, però amb un cinc titular format per Palau, Mendy (o Xargay), Vasic, Elonu i Coulibaly és evident que necessita trobar nous mecanismes per fer mal a les seves rivals. Com ha advertit Surís, el nivell mitjà dels equips de la Lliga Femenina va pujant i és difícil guanyar partits amb la llei del mínim esforç.