ACB

Copa blanca a ritme de tango (68-95)

El Madrid es passeja en la final contra l’amfitrió, l’Unicaja, amb un Campazzo estel·lar que domina l’escenari quan i com vol

Laso fa més gran la seva llegenda i els blancs frenen els que posaven en dubte el seu mal moment

unicaja 68 madrid 95

UNICAJA:Jaime Fernández (4), Adams (7), Topuane (2), Thompson (6), Gerun (4) -cinc inicial-, Brizuela (22), Díaz (2), Elegar (7), Waczynski (2), Eim (4). 25/45 de 2. 4/20 triples (2 Suárez, 1 Adams i 1 Brizuela). 6/14 lliures. 36 rebots (6 Suárez). 11 assistències (3 Adams i 3 Brizuela) i 62 de valoració (19 Brizuela)..MADRID:Campazzo (13), Carroll (20), Deck (8), Randolph (5), Tavares (12) -cinc inicial-, Causeur (5), Rudy Fernández (6), Laprovittola (3), Reyes, Llull (4), Thompkins (10) i Taylor (9). 19/35 de 2. 17/30 triples (4 Carroll, 3 Taylor, 3 Campazzo, 2 Rudy Fernández, 2 Thompkins, 1 Laprovittola, 1 Causeur i 1 Randolph). 6/7 lliures. 33 rebots (5 Reyes). 25 assistències (13 Campazzo) i 126 de valoració (29 Campazzo).PARCIALS:13-26, 15-17 (28-43); 14-25 (42-68) i 26-27 (68-95).

6

copes

té Laso. Supera Aíto (5)

Superioritat insultant. El Madrid es va passejar en la final al Martín Carpena contra un Unicaja que tornava a una final 11 anys després. Però la realitat és que no hi va haver partit, perquè els blancs van convertir el matx en un monòleg absolut. Els de Pablo Laso tornen a recuperar el tron que havien perdut durant les dues últimes temporades, en les quals havia guanyat el Barça.

Queda molt camí per arribar als títols més grans com l’ACB i l’Eurolliga, però els blancs han tornat a demostrar que tenen una plantilla educada i preparada per a les grans cites. Amb qualitat, però també amb mentalitat.

El Madrid, a més, té dues peces clau, Campazzo i Tavares, que marquen la diferència. El primer, perquè està a un nivell NBA i domina l’escenari com ningú, i el de Cap Verd, perquè té el control amb una autoritat dins la zona de manera imparable i determinant.

Blanca des del minut 1

La final no va tenir història perquè va ser un monòleg blanc des del salt inicial, com ja ho havia estat la semifinal contra el València. Al capdavall, haurà estat el Bilbao, en els quarts, l’equip que ha donat més resposta als blancs, que arribaven a la final molt sencers perquè contra el València no van tenir gaire desgast.

Els de Pablo Laso van agafar ja 21 punts d’avantatge en el primer temps (14-35) i van anul·lar totalment l’atac malagueny. Només l’aparició de Brizuela, amb 12 punts seguits, va semblar que igualava el matx (25-36), però va ser un miratge, perquè en la segona meitat l’avantatge es va disparar fins als 30 punts, que ja no van deixar escapar. Pablo Laso, amb el tècnic català Paco Redondo com a ajudant, continua regnant i ja té sis copes, de manera que deixa enrere una llegenda com Aíto García Reneses, que en va guanyar cinc. El vitorià, però, no es cansa de guanyar. Amb el partit decidit, Laso va fer seure l’estrella del matx, Campazzo, perquè s’endugués l’ovació de tothom, i va fer entrar Laprovittola per jugar els últims quatre minuts amb +30 en el marcador. Laprovittola havia estat el protagonista de l’edició anterior, amb 50 de valoració contra el Baskonia. Sergi Llull només va estar a pista vuit minuts.

ELS VESTIDORS

Quan guanyes un títol, s’obliden els mals moments
Pablo Laso
En un joc col·lectiu com el bàsquet, l’MVP és per a l’equip. Jo sol no hauria pogut guanyar res
Facundo Campazzo

Èxit absolut de l’arbitratge català en la copa

Després de molts anys, el comitè d’arbitratge de la FCBQ va tornar a tenir tres representants durant el torneig del KO, amb José Antonio Martín Bertran, Òscar Perea i Juan de Dios Oyón. Els reconeixements se’ls va endur Bertran, que va xiular un partit de quarts i una semifinal, i va ser el principal en la final. El referent de l’arbitratge a Espanya i a Europa, amb més de 1.000 partits dirigits en l’ACB, ha fet 55 anys i caldrà veure si pot continuar xiulant, perquè a priori és el límit.

Izquierdo guanya la copa amb el Fenerbahçe

A la resta d’Europa, també s’han jugat la copa en les lligues nacionals. A Turquia, el català Josep Maria Izquierdo va guanyar amb el Fenerbahçe la final contra el Darussafaka (74-71). L’Efes, igual que el Barça, va quedar fora dels quarts en perdre contra el Darussafaka. A Itàlia, el Milà va caure en semifinals contra el Venècia (67-63).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)