Eurolliga

Aferrades a una idea

L’Spar Citylift necessita vèncer aquest vespre el campió italià a Fontajau per mantenir-se viu a Europa

L’Uni ja va estar a punt de guanyar a la pista italiana quan encara no tenia Martínez, Vasic, Xargay i Bishop

L’Eurolliga torna a trucar avui a les portes de Fontajau (20.15 h, Esport 3) per última vegada aquesta temporada. En aquesta penúltima jornada l’Spar Citylift ja no té a l’abast els quatre llocs que donen l’accés als quarts de final, però el somni europeu encara persistirà si l’equip és capaç de tombar el campió italià, l’Schio. Una victòria és imprescindible per aspirar a la sisena plaça del grup, que enviaria l’equip a les eliminatòries de quarts de final de l’Eurocopa, on l’esperaria, entre altres, el Perfumerías Avenida. Dentetes. Hi ha altres ingredients que fan del partit una atracció imperdible per als seguidors de l’equip. Una victòria seria, de fet, un rècord per al club, que en l’Eurolliga 2015/16 es va quedar amb un balanç de 4-10.

Mantenir Europa en l’equació d’aquesta temporada extraordinària, en tots els sentits, no serà fàcil, però tampoc sembla una quimera derrotar les italianes, que a casa van patir de valent per fer-se valer contra l’Uni (58-55). Teòricament, perquè el paper ho resisteix tot i el parquet no, l’Spar Citylift té ara un equip molt més consistent que el que va cedir a Itàlia. Han sortit del roster Rosó Buch, Brittney Sykes i Helena Oma i han entrat Núria Martínez –que va jugar algunes temporades a l’equip italià–, Marta Xargay, Sonja Vasic i Abby Bishop. La millora, doncs, és considerable.

Pel que es va veure contra l’Avenida diumenge, a més, l’equip d’Èric Surís ha recuperat l’esperit competitiu que va perdre en algunes de les derrotes a la Lliga Femenina. Vasic i Martínez, a més, han tingut uns dies més de recuperació sense viatges pel mig. L’Schio, per posició (segon), és la revelació del grup, però és un equip capaç del pitjor i el millor. En menys d’una setmana va ser humiliat a la pista de l’Asvel (85-48) i es va refer com si res a Montpeller (60-73).

L’Schio viu bàsicament de la força de les seves jugadores interiors, la francesa Sandrine Gruda (16,6 punts i 6,4 rebots) i Eva Lisec (9,7 punts i 4,3 rebots), amb el suport de l’alera Jillian Harmon (7,9 punts i 5,9 rebots). En el joc exterior la marxa de la nord-americana De Shields va ser suplerta amb l’escorta Leo Rodríguez, ben coneguda a Fontajau. La internacional espanyola s’ha fet ràpidament un lloc entre les titulars pel seu encert en el triple, potser el principal dèficit que tenia el conjunt italià. També és intocable la base italiana Francesca Dotto, jugadora molt de l’estil de Laia Palau. No necessita anotar per brillar ja que és la principal assistent de pilotes a les interiors (4,3).

Les combinacions

A l’Uni, a banda de guanyar el seu partit, el que més li convindria seria una derrota del Kursk a Sopron i això li permetria arribar al partit contra el Montpeller de la setmana vinent depenent d’ell mateix per segellar el sisè lloc. Ara bé, menys el Fenerbahçe (10-2) i el Gdynia (3-10) pràcticament tots els altres equips tenen feina per fer. El mateix Schio, tot i que és segon, es complicarà molt la classificació per als quarts si perd avui a Girona.

“No estem preocupats per les múltiples combinacions que s’han de donar. Simplement volem competir al màxim perquè fa temps que no juguem un partit d’Eurolliga a Fontajau i sabem que l’afició gaudeix tant com nosaltres”, explica l’entrenador gironí, Èric Surís, que admet que no continuar a Europa seria un “cop dur”, però que no es podrà retreure a l’equip la seva extrema competitivitat tot i els canvis que ha anat experimentant la plantilla.

Entremig dels dos partits europeus les jugadores es jugaran dissabte la segona plaça de la fase regular de la lliga a la pista del Gernika, un fet que no preocupa el tècnic. “L’equip està molt bé; tot i que Sonja té encara alguna petita molèstia, hem entrenat molt bé.”

LA PRÈVIA

Amb una victòria l’Uni superarà el seu rècord de triomfs en la competició Patrocini
Guanyar el clàssic va ser una injecció de moral no només per a l’equip, sinó també per a l’afició, que aquest curs no falla mai
A la seva pista vam saber aturar Gruda però ens van faltar taules i un pèl d’encert per guanyar el partit; elles són molt sòlides
Del que tenim més ganes és de tornar a sentir la química amb l’afició; això és el que més ens esperona en jornades com la d’avui
Èric Surís
Entrenador de l’Uni
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)