Bàsquet FEB

La corona de Castella

Copa. L’Uni, en clara línia ascendent, i el Cadí, sense pressió, afronten un torneig en què l’Avenida ho té tot preparat a Salamanca perquè la reina Letizia els concedeixi el seu desig

La copa arrenca aquesta tarda a Salamanca al Multiusos de la ciutat castellana amb un derbi basc (Gernika-Araski) i amb el debut de l’amfitrió i defensor del títol, l’Avenida, que ho té tot preparat per recollir el trofeu diumenge de les mans de la reina Letizia, que ha decidit treballar el dia de la dona. Un equip català té garantida la plaça en les semifinals ja que l’Spar Citylift i el Cadí se les hauran demà en un duel teòricament desigual ja que les gironines hi arriben en plena forma després d’encadenar victòries a la lliga i a l’Eurolliga contra l’Schio, l’Avenida, el Gernika i el Montpeller.

“Tenim l’ambició de guanyar, és indubtable. I no hi anem amb cap altre objectiu que no sigui aquest”, diu Èric Surís en la prèvia de la seva quarta participació en la copa, en quatre anys a la banqueta de l’Spar Citylift. L’Uni afronta el repte amb la millor plantilla que ha tingut mai, com a vigent campió dels dos darrers títols FEB i després de superar el seu botxí en les tres finals de copa que ha jugat, l’Avenida, els últims cinc cops que s’hi ha enfrontat. Els dos partits del play-off el curs passat, la supercopa i els dos de la lliga regular.

Si el conjunt gironí alça diumenge el títol que se li resisteix, completarà la col·lecció, enllaçarà els tres títols que es disputen cada curs i ho farà a la ciutat del club que el va derrotar a casa el 2017, quan li va remuntar la final amb un 21-2 en el tercer quart (80-76). “Som conscients que són competicions extremes, tot passa molt ràpid i un mal dia pot deixar fora a qualsevol”, explica Èric Surís, que reconeix que l’equip es presenta a la cita molt fi: “Hi arribem en un molt bon moment, en línia ascendent físicament i anímicament. Però les copes, i amb aquest format, no hi entenen, de bons i mals moments”,

“Aquest mes tan exigent, de baixada física, viatges, no entrenar-nos, canvis... Havíem entrat en una dinàmica negativa que feia que les coses no sortissin bé”, recorda Èric Surís sobre la costa de gener, en què l’equip va perdre cinc partits, tres en la lliga i de manera consecutiva –dos a casa, un a Fontajau (Guipúscoa) i l’altre a Palau (Araski), i que va salvar amb el triomf a Logronyo (57-73) abans de l’aturada FIBA. “Va anar bé per canviar de xip, descansar algunes, i altres no ho van fer van poder canviar d’aires”, exposa el tècnic sobre l’aturada, de quinze dies i que va donar aire a l’equip, amb dues incorporacions (Xargay i Bishop) aquell mes. “Feia molts mesos que no enllaçàvem una setmana per entrenar-nos” és l’explicació de la revifalla de l’Uni, que des de llavors no ha parat: “Quan canvies jugadores i tens baixes jugues amb set i no recuperes, no t’entrenes... És un peix que es mossega la cua i amb l’equip sencer aquella setmana vam preparar el partit de l’Avenida, ens va sortir molt bé. I arrencar una setmana molt dura amb Schio i Gernika en 48 hores. Tres partits en sis dies de màxima exigència.”

La il·lusió per bandera

“Aquest és un llarg cap de setmana especial perquè hi som els vuit millors de la primera volta; a totes ens fa molta il·lusió”, assenyala l’entrenador del Cadí, Bernat Canut. “La temporada passada ja vam jugar contra l’Uni a les semifinals de la copa i de la lliga; més que de la indiscutible qualitat del rival prefereixo parlar del meu equip, que té ganes de sortir i fer un partit desacomplexat. Ja hem sabut competir contra elles quan hem sortit desinhibides, sense por a la derrota, com vam fer al desembre a la lliga.

Tenim l’ambició de guanyar, és indubtable. I no hi anem amb cap altre objectiu
Èric Surís
Entrenador de l’Spar citylift
Tenim ganes de jugar de forma desacomplexada, que és com poder fer més mal a l’Uni
Bernat Canut
Entrenador del Cadí
Som conscients que són competicions extremes, tot passa molt ràpid i un mal dia pot deixar fora a qualsevol
Patrocini

Elonu, l’especialista

“No sé si guanyarem, espero que sí. És difícil, però si fem el nostre joc tindrem possibilitats de fer-ho”, diu Elonu, que encadena quatre títols de copa: el 2016 amb el Conquero i des del 2017 a Fontajau amb l’Avenida, sempre contra l’Spar Citylift en la final (2018 Saragossa i 2019 Vitòria). Palau també té la copa en el palmarès, amb el Ros (2007-10), mentre que Martínez (2005 i 06) i Marta Xargay (2012, 14 i 15) van alçar aquest títol quan jugaven amb l’Avenida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.