FEB

Núria Martínez: “És la temporada més estranya que he viscut en vint anys”

Bàsquet. La base ha enllaçat la seva primera lesió greu des que juga, el temporal Glòria que va inundar Fontajau i els efectes de la COVID-19

“El nostre dia a dia en el confinament està sent força entretingut” diu Núria Martínez (1984), en una entrevista al canal oficial de l’Spar Citylift a You Tube. La base hi explica que conviuen tres famílies en un mateix espai amb la seva germana, el marit i el fill, els seus pares i ella i la seva parella, Alfons Alzamora. “Vulguis o no sempre tens la manera d’estar entretingut amb el nen o amb jocs de taula amb tota la família” explica la base de l’Spar Citylift, que aquest curs va estar de baixa fins el febrer per una lesió als isquiotibials.

“Mantenir la forma està resultant bastant complicat. Sí que tenim la sort de tenir terreny i hi dono voltes o faig els meus exercicis , però no és el mateix que estar en dinàmica d’equip, les rutines diàries, poder entrenar amb altres jugadores. Ho trobo a faltar i es perd la forma” diu sobre com mira de no perdre el to físic.

Companyia

La mataronina es comunica amb moltes jugadores, interessant-se per les seves rutines: “Estic en contacte amb moltes de les companyes d’equip i no només de l’Uni Girona sinó amb excompanyes o amigues que he anat fent durant aquests anys: és important saber com estan elles, la seva família i com és el seu dia a dia. Tots necessitem recolzament anímic i saber que tots passem pel mateix i que ens en sortirem”.

En cadena

Qüestionada sobre si és una temporada estranya, ho eleva a la màxima expressió: “Sense dubte, la que més en les vint temporades que porti jugant a bàsquet. Començant per una lesió greu, que no havia tingut mai, seguint per la inundació de Fontajau i continuant pel coronavirus que ho ha acabat de rematar.”

“Estranya, surrealista i esperem que la situació s’estabilitzi una mica, que no hi hagi més repercussions negatives i que la gent ho pugui superar de la millor manera possible” hi ha afegit.

Cul inquiet

“Quan pateixes una lesió greu el primer que penses és en quant temps estaràs fora, què pots fer per a escurçar-lo i començar a treballar” és com diu una de les capitanes de l’Spar Citylift de com va afrontar el primer entrebanc amb què es va trobar, a l’estiu i quan només havia jugat el primer amistós de pretemporada. “En una recuperació de sis mesos hi ha dies que estàs a dalt i dies que estàs a baix. Sóc molt activa i inquieta i no sé estar-me en un sofà. El primer mes em van dir que havia d’estar del sofà al llit i del llit al sofà” recorda, de com se li va fer una muntanya i de la paciència que té la gent del seu entorn més proper. “Han aguantat bastant i m’han fet veure les coses diferent, això m’ha ajudat a fer-ho més lleuger i suportable” reconeix, agraïda.

Tornar a casa

“Quan es va reobrir Fontajau per a nosaltres va ser molt especial” recorda, posant en valor la tasca dels treballadors que s’hi van deixar la pell per fer-ho possible, les entitats, les institucions. “Tornàvem a casa per jugar davant l’Avenida i el pavelló estava ple de gom a gom” recorda sobre el que va ser el seu primer partit oficial del curs: “va ser una passada, molt especial”.

El millor

“La tornada a Fontajau, després de la inundació, quan estem totes esperant el moment de sortir del túnel de vestidors. Fer-ho totes en fila i fer el crit des del mig del camp, davant de la teva gent i el teu públic, per a mi va ser el moment més emotiu i més maco” acaba dient Núria Martínez.

Patrocini
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)