Una primera rua d’or
El Bàsquet Girona celebra l’ascens de manera virtual, amb tots els jugadors i tècnics felicitant-se i agraint l’esforç col·lectiu que els ha dut a l’èxit
La pinya al vestidor, amb Sevillano de líder també fora de la pista, present
Som Or Girona és la primera rua virtual amb què el Bàsquet Girona celebra l’ascens a la LEB Or, amb jugadors i tècnics i la conducció de Joan Danés i Marc Tresserres. Una celebració tan atípica com el desenllaç de la temporada, anunciat dilluns després d’unes setmanes d’incertesa per si es podria disputar amb garanties sanitàries la fase.
Danés inicia una retransmissió de prop d’una hora i mitja amb un vídeo commemoratiu, seguit d’una primera intervenció dels patrocinadors –n’hi hauria més, d’entitats, clubs i equips de la base–. Amb Tresserres, tots els protagonistes són presentats lluint la samarreta vermella els jugadors i el polo negre els tècnics, tots amb la gorra en què es podia llegir “Som Or” i xocant la mà dreta a la càmera des d’on intervenien.
Fil conductor
No hi ha balcó ni micròfon però tots hi diuen la seva. Max Esteban obre el foc, desitjant salut a tots i agraint el suport de l’afició i la ciutat que ha descobert aquest curs. L’aler que venia del Barça B passa el torn a Graham, la darrera incorporació de l’equip a l’hivern, que continua amb les felicitacions, successives i amb el desig de trobar-se aviat amb tota l’afició com a fil conductor.
Tots els estaments del club són anomenats al llarg dels parlaments i, el primer brindis –tots tenien una cervesa d’un dels col·laboradors del Girona–, ve a petició de Sergi Costa; un dels dos supervivents de la plantilla del primer curs a LEB Plata juntament amb Cosialls.
Més a prop
Víctor Moreno és el primer de pronunciar-se respecte a la proximitat del club, ara a LEB Or, amb l’ACB, la categoria que segons l’aler de Madrid mereix la ciutat i l’afició.
Àlex Formento assenyala a la figura de Marc Gasol, que va fer que el club fos una realitat, i agraeix la confiança al seu president. “L’èxit és de tots”, diu per ressaltar la tasca del personal del club i els entrenadors de la base, abans de destacar la feina i el compromís dels jugadors des del primer dia. “Ni un dia he arribat a l’entrenament i no m’he trobat un ambient positiu. Ha estat molt fàcil i a la pista la solidaritat en el joc ha estat la clau. És molt difícil de veure”, diu abans d’afegir els seus ajudants al capítol d’agraïments. La implicació dels estrangers és una altra de les causes de l’èxit que indica el tècnic, que també destaca el suport de la seva família i la tasca dels jugadors de la base, a qui ha fet cantar una cançó.
“Qui no vulgui cantar que balli”, diu Gerard Sevillano. La masovera, que canta l’afició en els tirs lliures dels rivals, és el tema escollit.
Sevi valora la unió del grup i la qualitat de tots els estaments del club, incloent-hi l’afició: “Ha estat un goig veure cada dia més gent, la grada d’animació i els Engaviats.” El líder de l’equip en punts i valoració aquest curs afirma que preferiria estar en un bus, a Fontajau o al balcó de l’Ajuntament i reitera el desig de celebrar-ho tots junts abans d’un segon brindis.
El capità Albert Sàbat mostra la gratitud per anar tots a l’una. “Em fa molt feliç i sent d’aquí no puc estar més orgullós. Com a aficionat i jugador gironí fa anys que vam viure un cop molt dur i no vull deixar d’agrair a Marc Gasol que estiguem aquí.”
Les promeses
Sevillano recorda que el cos tècnic s’havia de rapar el cap i algun d’ells, com Àlex Formento, s’aixeca la gorra per demostrar-ho. Arnau Sacot i Miki Fuentes són els dos que no ho han complert i l’entrenador els amenaça advertint-los que en els seus anteriors ascensos el que no ha complert la promesa no ha tingut mai més sort. La celebració acaba amb una onada, després d’ensenyar la gorra perquè se’n pugui llegir el missatge.
L’ANÈCDOTA
La Masovera interpretada pels ‘rookies’, un dels moments més delirantsPublicat a
Notícies
Dijous,18 abril 2024