Inesperat final. Resolt incomprensiblement amb una badada imperdonable de Kuric en la defensa sobre Vildoza que li va fer una porta enrere per anotar sol una safata des de sota el cèrcol a 3,2 segons per al final. En l’últim tir pel Barça Higgins no va anotar el triple i el títol tornava a Vitòria deu anys després de guanyar-lo per última vegada. Ivanovic ha tornat a donar aquell segell competitiu històric al Baskonia que havia perdut darrerament. El Barça tanca una temporada en blanc sense supercopa, ni copa, ni lliga. No guanya el títol ACB des del 2014.

L’excepcional final de l’ACB resolta a un sol partit, cosa que només ha passat un cop a la història, el 1983, va caure del costat del Baskonia. El Barça no va saber gestionar molts aspectes del joc perquè els vitorians van portar el matx al terreny que més els convenia. A més, és indubtable que no es van presentar molts actors principals, sobretot Mirotic (4/14 tirs de camp) anotant tres cistelles en els primers tres minuts. Però no només ell perquè al capità Tomic encara se l’espera i Higgins va acabar amb un 4/13. Curiosament, l’únic que es va salvar de la desfetea va ser Heurtel, que durant la temporada regular només havia estat capaç de poder jugar dos partits per lesió. I el caràcter guanyador i de líder del base va donar vida en molts moments quan el seu equip estava mort. Tampoc va estar encertat Pesic, que no va gestionar bé alguns moments, com ara mantenir a Mirotic amb quatre faltes als últims set minuts o no tenir Heurtel a la pista en l’última acció per fer el tir guanyador. Sumava 21 punts i tenia confiança.

Amb Hanga fent de base titular, amb Heurtel i Ribas a la banqueta i Pangos i Bolmaro descartats, el Barça va apostar per un jugador físic en la direcció per guanyar presència. La final va començar amb un Mirotic on fire amb sis dels set primers punts blaugrana (7-4). Però els de Pesic van començar amb massa nervis i van perdre cinc pilotes que van permetre fins a 10 punts de contracop. Un triple de Shields va situar la màxima diferència per al Baskonia (9-15) sense que Shengelia anotés un sol punt. La reacció va arribar amb l’entrada d’Heurtel a la pista, que va provocar desajustos defensius i amb més intensitat per clavar un 17-2 (26-17) coincidint, curiosament, amb Mirotic descansant a la banqueta i el Barça jugant amb Oriola i Davies a la pista. En aquesta fase, el francès, en set minuts, ja havia anotat 9 punts i 12 de valoració. En aquesta fase el Baskonia va trobar a faltar moltíssim la seva gran estrella perquè Shengelia estava amb 0 punts, amb 0/5 tirs de camp i -6 de valoració. Amb 28-21 va tornar a la pista Mirotic. La renda es va mantenir fins al descans (39-33) amb un Barça encertat des de la línia de 6,75 metres (5/19) tot al contrari que l’equip vitorià amb un 1/10. Mirotic, curiosament en aquest segon període, va estar nefast (0/5 tirs). Els de Dusko Ivanovic van trobar a faltar alguns dels seus referents i Dragic, que havia fet 21 punts contra el València, ni tan sols va jugar en el primer temps.

En el segon temps, el Baskonia va millorar ràpid el seu desencert des del triple per anotar-ne tres dels seus primers quatre llançaments. Els vitorians van empatar a 41 després d’un triple de Vildoza, que va fer un recital de joc, i sobretot van portar el ritme del partit i van repartir per als companys. Shengelia no va estar tampoc bé en atac (4/14), però es va multiplicar per fer altres coses per a l’equip, sobretot amb duresa física. Es va arribar al tram final del matx amb el Baskonia al davant i sense saber rematar un Barça tocat. El talent blaugrana i el caràcter d’Oriola van servir per empatar (67-67) a 10 segons per al final. Tot això abans del desenllaç ja conegut. La patacada del Madrid ja no és tan gran.

2014

últim

títol ACB del Barça