Bàsquet ACB

CARLES DURAN

ENTRENADOR DEL JOVENTUT

“Aquesta Penya val menys diners que la de fa un any”

El Joventut ha fet una plantilla il·lusionant i el seu tècnic parla del present, del futur, de Neno, de Laprovittola, de Tomic i el retorn dels exverd-i-negres per fer “una Penya de la Penya”

Patrocini
En algun moment s’ha desvalorat Tomic, és un referent a Europa. És poc creïble encara que estigui en el Joventut

Carles Duran (15/01/1976, Vilassar de Mar) ha estat un dels artífexs del canvi de la Penya en només dos anys. Aquest curs afronta un repte majúscul, amb una Penya amb vuit jugadors formats al planter.

Ribas és el nou líder?
En Pau és de la Penya. En alguns moments li han donat un rol secundari, però a València va ser designat en el cinc ideal de l’ACB entrenat per mi. Ve a liderar un equip que vol créixer. La seva implicació serà d’un 200 per 100 i és aquí perquè ha volgut, perquè tenia contracte amb el Barça. No és un superanotador, però pot anotar, pot generar per als companys, pot defensar, pot cobrir dues posicions... És un luxe.
I Bassas, una debilitat seva?
L’he entrenat molts anys i sempre l’he intentat fitxar, tant a Bilbao com l’estiu passat. Té un estil molt clar de joc, que l’ha fet a la Penya, que m’agrada molt i marcarà molt bé el ritme que jo vull. En els seus anys tant a Tenerife com a Burgos ha demostrat la seva maduresa, i els seus millors anys encara han d’arribar, i serà a Badalona. Serà clau a la pista perquè té caràcter guanyador, generarà bona dinàmica al vestidor que aquest any no hem tingut, per desgràcia.
Han fitxat Tomic: què bestia, oi?
Ve per un tema familiar i pel projecte que ha vist. Els diners ja els ha fet i, tot i que estarà ben pagat a la Penya, ha fet un esforç. Li vaig explicar la realitat, que som un equip jove, amb potencial i que ell ha de ser un referent. Igual que el Pau, li queda molt bàsquet i ve de ser el pivot titular del Barça, top 3 de l’Eurolliga i líder de l’ACB. En algun moment s’ha desvalorat Tomic, i és un referent a Europa. És poc creïble encara que estigui amb nosaltres i amb il·lusió. Em va dir que no ha jugat mai l’Eurocopa i amb l’equip que esteu construint podem aspirar a moltes coses. Ve amb ambició.
Està decebut amb Wiley?
Li vam fer una oferta i sabíem que el Gran Canària podia igualar-la. És el negoci. Però dins el negoci també parlem amb persones, i feia la sensació que venir a la Penya era una oportunitat, i no ha estat així, ni per a ell ni per a l’entorn. Volem fer un bàsquet agressiu i ràpid, i el Tomic ha estat en un equip com el Barça fent-ho. La clau és tenir bons jugadors, i aquest any en tenim uns quants.
A Todorovic li van fer oferta?
Era l’opció número 1. Abans del confinament m’hi vaig reunir a Badalona i li vaig demanar que estigués amb nosaltres. Té la Penya al cor, però l’oferta de la Xina era inigualable.
Heu tingut possibilitats amb Laprovittola?
No ha estat a prop de la Penya. Vaig parlar amb el Nico i tenia ganes de venir a Badalona perquè no ha trobat, o no li han trobat, el seu espai en el Madrid, i necessita recuperar sensacions, però no es plantejava sortir del club blanc. No ha estat una qüestió econòmica sinó de timings perquè ja tenim la posició de base ocupada.
Què passa amb Dimitrijevic?
La Penya li va fer una oferta d’ampliació de contracte molt bona. Ens va dir que no. Ell deu tenir els seus motius, i sembla que el València el pot adquirir. Si al final es fa, és una bona operació per al Joventut, perquè d’aquí a un any acaba contracte i marxaria lliure. Aquest any li he demanat més compromís. Si es queda haurà de tenir clar cap on va l’equip i el club. Si no puja al carro tindrà un any molt difícil. La Penya ja no juga perquè la utilitzin com a trampolí. El Joventut juga per guanyar. No és un aparador per fer els seus números. L’exemple és el Xabi, que va renovar perquè volia créixer amb la Penya. No podem comptar amb jugadors que tinguin el cap en un altre lloc. El que va passar en l’últim partit de la fase final, que no va jugar perquè suposadament tenia problemes físics ja són passat. Quan dic tenir ambició em refereixo a ganes que l’equip jugui bé, que guanyi, a ganes de fer vestidor. En definitiva, sentir-se de la Penya. Estem fent un equip que ho té. La millor Penya de la història tenia jugadors que sentien el Joventut. S’ha de ser de la Penya no per marxar-ne sinó per fer-la gran.
Ara s’exigirà molt a l’equip?
Més que pressió, sento responsabilitat. S’està creant una superil·lusió i estic content. Ens exigiran més, però seguirem sent la plantilla més jove de l’ACB. M’agradaria que aquesta il·lusió es transmetés a l’Olímpic i m’agradaria assolir un repte que no hem aconseguit: enganxar la gent. És un dels grans reptes que té el club. Ja no podem jugar per no baixar, sinó per estar amb els grans, que n’hi ha molts ara amb els canaris. Hem demostrat que amb joves podem ser en la copa, en el play-off i arribar lluny a Europa.
Hi ha qui diu que amb els diners de Grífols tot és més fàcil?
La plantilla actual és un mica més barata que la del curs passat. La gent parla de Grífols però el propietari és Scranton, i el que ens han donat és estabilitat i garanties per fer bé la nostra feina. El Jordi Martí ha fet molt bé la seva feina i ha portat quatre jugadors top amb els mateixos diners. De Scranton destaco la inversió que fan, però sobretot la implicació que tenen.
I Birgander i Dawson?
Juguem doble competició amb aspiracions i hem d’anar a jugar amb una plantilla llarga. L’any passat vam notar les baixes, vam confiar en ells i els vam trobar a faltar. Hem fet quatre fitxatges extraordinaris i la plantilla està bé, però la clau de l’èxit seran Brigander i Dawson.
És el somni fet realitat: una Penya de la Penya?
Hi ha entrenadors que han vingut i han preferit jugadors de 30 anys. He crescut amb una idea de la Penya i sempre he tingut la idea clara. Són joves però elshem d’exigir i cuidar. En Pau i el Ferran han vist que des de fa un any i mig la Penya ha canviat. Volien tornar i coincidir amb mi perquè quan ho han fet han estat a bon nivell. El Joel i l’Arturs han arribat un pèl abans i estaran en el primer equip per tercer any. En l’època de l’Aíto, el Pau o el Henk feien el salt en el tercer any sènior. Hem de ser més Penya que mai, els jugadors són dels nostres.
Brodzanky és el tapat?
Pot fer parella amb qualsevol altre interior. N’espero molt, d’ell. Vol créixer aquí, i no un sol any com d’altres. També vull destacar la renovació del Conor, que ha tingut un any dur i no ha tingut una bona implicació amb Prepelic i Omic. Però volia seguir a Badalona perquè se sent de la casa tot i no sortir del planter. Està per explotar.
Quin parell, Omic i Prepelic...
Són extraordinaris i bons jugadors. Però són íntims amics i en algun moment no han entès o no els hem ajudat i han sortit del camí que volíem. La gent que tenia més pes al vestidor com el Ventura o el Xabi no han sabut integrar-los i han fet un grup paral·lel. El que ens ha passat és responsabilitat de tots.
Havia vist xiular tantes tècniques a algú com a Prepelic?
He tingut jugadors amb caràcter, però aquest any en algun moment m’ha sobrepassat. L’he intentat ajudar però durant la competició ha perdut el cap.
Per què no segueix Trifon Poch?
Ha fet una feina extraordinària, però és una decisió de club.
I el seu amic Aíto, que renova amb l’Alba als seus 73 anys!
Quan deixi d’entrenar espero que ens posem drets i no deixem d’aplaudir. Veus l’Alba com juga i és un espectacle, el creixement que ha tingut és increïble. És únic.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.