FEB

JORDI PLÀ I COMAS

DIRECTOR ESPORTIU DEL BÀSQUET GIRONA

“A Girona creiem en el bàsquet de proximitat”

“La majoria dels jugadors que tenim a l’equip eren la nostra primera opció i s’adapten a la nostra idea de joc”

“Som uns nouvinguts a la categoria, ara es tracta de consolidar l’equip a la LEB Or”

Patrocini

El director esportiu del Bàsquet Girona, antic periodista de L’Esportiu, ha configurat en el seu “debut” en els despatxos una plantilla que pot convertir l’equip en la revelació de la LEB Or en el primer curs del club a la categoria. Ell, amb tot, manté que l’objectiu del club és consolidar l’ascens.

Té l’equip que desitjava?
Alguns jugadors i no pocs eren clarament la nostra primera opció, i, per tant, estem satisfets. Crec que amb ells podrem dur a terme les idees de joc que tenim al cap.
Quines són aquestes idees?
Tant ofensivament com defensivament, ser molt conscients sempre de què fem i per què ho fem i sobretot tenir present el concepte de l’espai. Gran part de les complicacions del bàsquet modern tenen relació amb l’espai. Els jugadors són més grans, són més ràpids, salten més i tècnicament estan més dotats. Es tracta d’eixamplar el camp quan ataquem i d’empetitir-lo quan defensem. Els jugadors que tenim ens permetran tenir sempre present aquest concepte.
Un pivot com Rozitis pot marcar la diferència a dins?
Volíem un jugador interior de referència a la categoria i ho és, no només per la temporada de l’ascens que va fer al Delteco sinó per com va jugar a l’Ourense.
L’últim d’arribar, Aleix Font, és un talent que ha d’explotar a Girona?
Des que vaig començar a planificar l’equip tenia el seu nom sobre la taula i vam preguntar per ell. Durant molt de temps ens deien que era impossible portar-lo, però el Carles [Marco] i jo vam parlar amb ell i va sorgir la possibilitat que vingués. Va veure que el projecte de Girona s’adequava a les seves necessitats i, tot i que hi intervenien altres clubs, sobretot el Saragossa, tot va ser més fàcil. És un jugador que té molts punts a les seves mans, però, sobretot, molt marge per créixer.
Quin paper ha tingut Marc Gasol en la confecció de la plantilla?
Sempre parlem entre tots d’allò que ens convé o el que necessitem, i ell en sap molt. També hem de tenir en compte la realitat econòmica de cada moment. Forma part de l’equip de treball, però qui proposa és sempre la direcció tècnica.
Set jugadors catalans, no és casualitat?
No. Entenem que, essent un club català i essent el bàsquet del país una referència mundial en tots els sentits, no només de jugadors sinó també en l’àmbit tècnic, pensem que hem de poder donar resposta als jugadors catalans. Així, quan algun s’adequa al perfil que estem buscant, hem anat a buscar-lo. Creiem en el bàsquet de proximitat.
Alguns són jugadors que venen del planter de la Penya, el Barça o el Manresa. El Girona haurà de tenir també reforçar la seva base a mitjà termini?
Des del primer dia que es va fundar el club, el 2014, s’està treballant en aquest sentit. Aquesta temporada tindrem dos jugadors del sub-19, Adrià Moncanut i Ricard Noguer, que faran la pretemporada amb nosaltres. Volem que el primer equip sigui una porta oberta tant per a jugadors com per a tècnics.
De totes les incerteses que hi ha per culpa del coronavirus, quina li preocupa més?
No hi podem fer gaire res. Quan surti el calendari ja l’estudiarem i estem fent els testos PCR com tothom. Ara comencem la pretemporada i quan arribi el primer partit, si aquest no es pot jugar per circumstàncies alienes a nosaltres o s’ha de fer a porta tancada, doncs ens hi adaptarem. És una situació que no podem controlar, només adaptar-nos-hi.
És agosarat o utòpic pensar en l’ACB?
Com a equip que acabem de pujar la idea que tenim és consolidar-nos dins la nova categoria. Caldrà, doncs, guanyar tots els partits que ens calguin per continuar la temporada següent a la LEB Or. És el primer i únic objectiu que ens hem posat. Hi ha molts clubs que han fet plantilles únicament i exclusivament per pujar a l’ACB. Nosaltres hem de continuar creixent i ser una mica millors que la temporada anterior.
En la seva presentació parlava d’il·lusió i responsabilitat. Què pesa més?
La responsabilitat sempre hi és, perquè és com he intentat fer sempre les coses per respecte a les persones amb les quals treballo i a l’entitat. És innegable que ara estic més adaptat, perquè han passat uns mesos i si tinc preocupacions, que en tinc, és perquè tot ho puguem fer en les millors condicions possibles. El nerviosisme i la inquietud inicial que podia tenir, ja han passat.
Essent un nouvingut en l’esport professional, ha demanat consell a gent que ja coneixia del bàsquet?
Ho he fet i ho continuaré fent. Hi ha persones que vaig conèixer fent de periodista amb les quals amb el pas dels anys he mantingut una relació que va més enllà del bàsquet. Vaig demanar-los consell quan vaig saber la proposta i ho he estat fent aquestes setmanes i aquests mesos, quan veia coses que no acabava de tenir clares. Des del primer moment ells, amablement, van oferir la seva ajuda. Dins el club, en cap moment n’he sentit sol o desemparat, començant per la gent de la casa.
Quan li van oferir el càrrec, quina va ser la primera reacció?
M’ho havia de pensar, és clar. Conec molt l’Albert Sàbat, però sobretot, saber que en Chus Escosa hi estava des del primer dia, em donava una garantia que aquest és un club on es treballa amb seriositat.
Va ser arribar i fer fora l’entrenador de l’ascens. No devia ser fàcil.
Va ser una decisió tècnica. L’entrenador que necessitava l’equip era un altre, ja consolidat a les banquetes, sobretot a la LEB Or, i que pogués fer créixer els jugadors i que això es traslladi en minuts de joc. Carles Marco compleix aquest perfil. Ara toca treballar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.