Alessandro Gentile (12-10-1992) s’enfronta avui (18.30 h, #Vamos) al Barça que el va temptejar el 2016. Però aquell projecte d’estrella, aquell jove que va ser seleccionat al draft pels Wolves (número 53, en segona ronda) ha acabat a l’Estudiantes. Com pot ser? Un aler de dos metres, duríssim, amb bona mà i amb el bàsquet a la sang pel fet de ser fill d’una llegenda del pallacanestro, Ferdinando Gentile. A Madrid, on viu sol, intenta trobar el seu lloc al món però, com els nens petits, la culpa mai és seva: el profe em té mania.

El de Maddaloni, format al planter del Benetton Treviso, va signar un contracte amb l’Armani Milà però el seu caràcter va fer que l’equip italià li busqués sortida. Va anar cedit al Panathinaikòs de Xavi Pascual, però tampoc es va adaptar i va marxar abans d’acabar el curs. Va anar al Hapoel de Jerusalem, on tampoc va encaixar tot i que hi havia el seu compatriota Piangiani a la banqueta. I va acabar al Virtus de Bolonya. Va buscar refugi temporalment a l’Estudiantes, i després va provar sort al Trento, on tampoc va encaixar. Quan es repeteix tant la història una cosa és clara: el problema el té Gentile. És un incomprès. Una estrella estrellada. A l’estiu va provar sort als Rockets però se li va tancar la porta en lesionar-se en un dit. Molts desenganys i tot amb 27 anys.

Gentile (18,2 punts de mitjana i en el cinc ideal de l’europeu sub-20 del 2011) es retroba cara a cara amb Mirotic, contra qui va perdre la final contra Espanya (82-70) amb 28 punts del blaugrana. L’italià va ser fitxat fa dos anys per l’Estudiantes tot i que no feia falta un aler. Però es va posar a l’abast i els madrilenys es jugaven el descens. Aquell curs el quart entrenador era Javi Zamora i el montgatí Berrocal, que era el primer, el va posar a fer entrenaments individuals amb Gentile, que, tot i ser un eixelebrat, té disciplina de treball quan vol. Quan a Zamora li van donar l’equip Gentile va veure bona opció tornar. Li dona màniga ampla. A l’estiu va fer una dieta estricta i ha tornat finet, més ràpid, amb un tir infal·lible però encara amb una desmotivació evident en molts partits. Un dels problemes que ha arrossegat, per bé i per mal, és el pes del seu cognom. El seu pare Ferdinando va ser una llegenda del bàsquet italià i després tècnic.