ACB

El Madrid, desencadenat

Bàsquet. Rebrà el Barça diumenge després d’un parcial de 18 victòries i només una derrota en dos mesos malgrat l’adeu de Campazzo i fidel a l’estil ofensiu de Pablo Laso

Mentre el Barça de Sarunas Jasikevicius busca encara la seva identitat i es troba enmig de la crisi provocada per la situació insostenible d’Heurtel, el Madrid passa pel millor moment de la temporada i l’espera amb els braços oberts per al partit de diumenge de l’ACB al WiZink Center. Els blancs no només són líders destacats i invictes en la lliga (14-0) sinó que s’han recuperat de sobres a l’Eurolliga després de la derrota al Palau Blaugrana el 23 d’octubre (79-72). Des d’aquell partit l’equip de Laso ha encadenat 18 victòries i només una derrota en les dues competicions. La derrota, a més, va ser per la mínima (74-73) a la pista del gran favorit de l’Eurolliga, el CSKA.

El Madrid de Laso és un equip que no deixa de sorprendre. D’entrada, ja té un títol aquesta temporada, la supercopa, i ha gestionat l’adeu del seu jugador franquícia, Facundo Campazzo, sense que de moment el nivell de joc de l’equip se n’hagi ressentit. Laso ja va entomar el cop de Doncic, quan l’eslovè va fitxar pels Mavericks, sense despentinar-se i apostant precisament per Campazzo com a nou líder de l’equip. L’argentí va jugar el seu últim partit contra el Manresa (100-78) el 22 de novembre. Des de llavors, amb Laprovittola, el joveníssim Alocén i Llull, circumstancialment, com a bases l’equip, ha guanyat el Baskonia (92-83), l’Unicaja (91-84) i el Burgos (60-74) a l’ACB i a Europa ha fet un ple al desembre (5-0) apel·lant també a l’èpica i no només als sistemes: dues pròrrogues contra el PAO (93-97) i una contra l’Olympiacòs (82-86), partit en què Laso va perdre un altre dels seus referents, Randolph, aquesta vegada en el joc interior, per tota la temporada. El club ja ha confirmat que està buscant un pivot per reforçar aquesta posició, un jugador que encara no haurà arribat aquest diumenge.

Des que Laso va aterrar al Madrid (2011), va marcar el seu propi estil a l’equip, marcat per un joc ofensiu que li ha fet perdre més d’un títol, sobretot a l’Eurolliga, però al qual no ha renunciat mai tot i les renovacions constants de la plantilla. En la ratxa de 18-1 dels dos últims mesos l’equip ha anotat més de 87 punts per partit i no ha parat de córrer, tot i que el seu jugador més determinant és el gegant Tavares (11,9 punts i 7,8 rebots a l’Eurolliga i 10,5 punts i 7,1 rebots a l’ACB). Respecte a la temporada passada han fet un pas endavant Gabriel Deck (9,9 punts i 4 rebots), un jugador seguit ja per moltes franquícies a l’NBA, i Thompkins (46 per cent de triples jugant de 4), ara encara més important sense Randolph.

En el joc exterior Abalde està demostrant l’encert del seu fitxatge liderant l’equip en molts partits al davant de les vaques sagrades, Llull, Rudy i Carroll, que intervenen just quan els partits estan més calents. Laso, a més, continua apostant pels joves. Garuba (18 minuts per partit a l’ACB) és l’última perla del planter blanc.

0
Titolet.
Text

Heurtel havia de ser el colofó

El Madrid no només triomfa a la pista sinó que també ho fa sovint als despatxos amb fitxatges de gran rendiment. L’última operació que preparava Juan Carlos Sánchez, la mà dreta de Florentino a la secció, era “robar” Heurtel al Barça en una maniobra a quatre bandes en què participaven també el Fenerbahçe, com a testaferro, i l’agent del jugador. Havia de ser el substitut de Campazzo, però el Barça va descobrir a temps l’operació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)