El Barça ha començat el 2021 com una piconadora. Ahir va tancar el gener amb la desena victòria en deu partits (sis d’Eurolliga i 4 de l’ACB) i ho va fer, tal com vol Jasikevicius, des de la defensa en un tercer quart en què l’equip va col·lapsar l’UCAM de Sito Alonso, que en la primera part s’havia fet valer (37-36). Els blaugrana van tenir els seu rival gairebé sis minuts sense anotar en la represa (25-9), fet que va obrir la llauna per a l’exhibició ofensiva final en els darrers minuts, amb protagonisme per als menys habituals, sobretot Westermann, Bolmaro i Pustovyi.

Abans Higgins, Mirotic, Calathes, Sergi Martínez , Hanga i Davies van ser, en l’aspecte defensiu, unes paparres. Van ser els primers en gaudir sobre la pista de l’exhibició de l’equip, amb pressió a tota la pista, dos contra u, canvis defensius, taps i rebots. El segon màxim anotador de la lliga, Frankamp, les va veure quadrades (0 de 6 en triples) però els seus companys (21 pèrdues) també van quedar desactivats per l’energia i actitud dels blaugrana, que van portar al límit la màxima que igualant la intensitat d’un rival tècnicament inferior aquest no té cap possibilitat.

La defensa i l’esclat de Kuric al final del tercer quart i l’inici de l’últim van desintegrar el partit. Després del segon triple del nord-americà la diferència va saltar pels aires (68-45) davant la impotència d’Alonso i els seus jugadors. Durant molts minuts l’exentrenador del Barça va aconseguir portar el partit al seu terreny ja que els blaugrana, tot i manar en el primer quart (20-11) amb Martínez com a estilet, van veure’s superats en el segon davant els triples d’Strawberry i les cistelles de Lima sota el cèrcol. Amb 34-36 un triple de Hanga sobre la botzine va ser la senyal que alguna cosa podria canviar, com així acabaria passant, en la represa.