Lliga femenina

Alfred Julbe, el tècnic de la paritat

Bàsquet. Podria ser el primer tècnic en aixecar una copa masculina, amb la Penya, i una femenina, amb l’Uni

Alfred Julbe es pot convertir avui en l’entrenador de país que ha guanyat dues copes, una en categoria masculina i una altra en femenina. El 1997, quan dirigia el Joventut, va ser capaç de classificar en l’última jornada la Penya per a la copa que es va disputar a Lleó i, contra pronòstic, va acabar guanyant. Els verd-i-negres havien eliminat el Caja San Fernando en els quarts (97-88), i l’amfitrió, el Lleó, a semifinals, i en la final van topar amb el Càceres, que havia eliminat de manera sorprenent el Barça. En la final (79-71), la Penya va trobar en Xavi Crespo el seu gran heroi, ja que va encadenar tres triples seguits i va permetre remuntar un partit que tenien perdut amb un 0-17 de parcial i una zona 1-3-1 de Julbe determinant. En aquell Joventut, igual que enguany en l’Spar Citylift amb Gray, també hi havia un base nord-americà que marcava diferències com era Andre Turner, MVP del torneig. Al seu costat hi havia també Andy Toolson (15 punts en el segon temps) i Tanoka Beard, en el que seria l’últim any de Jordi Villacampa com a jugador. El després president de la Penya, lesionat, no va jugar. Ja hi ha, però, un entrenador que ha aconseguit els títols de copa amb equips d'homes i dones. Va ser el serbi Miki Vukovic, campió amb el Pamesa (1) i amb el Ros Casares (4).

Campiones

Laia Palau té la copa en el palmarès, amb el Ros (2007-10), i avui iguala Elisa Aguilar en partits en aquesta competició (30). També ha guanyat abans el títol Adaora Elonu, amb el Conquero el 2016 i del 2017 a Fontajau al 2019 a Vitòria amb l’Avenida. Laura Antoja, mà dreta d’Alfred Julbe, va guanyar-la el 2012 amb l’equip de Salamanca, en l’edició del debut de l’Uni.

Pel València, Queralt Casas, amb el Rivas (2013), Laura Gil (Avenida, 2017-20) i Maria Pina (Conquero, 2016) també tenen la copa en el palmarès.

Patrocini

Fi a la ratxa d’Íñiguez, a València i contra l’Uni Girona

Roberto Íñiguez sabia que tard o d’hora arribaria el dia en què perdria el seu primer partit a la banqueta d’un equip de l’estat en categoria femenina, en competicions FEB. La seva primera experiència la va tancar el 2012 amb el Ros Casares i un balanç de 21-0, i el seu pas per la banqueta de l’Uni, el 2015, va afegir partits a la ratxa, perquè amb 11-0 alçava la seva segona lliga, a Fontajau, per Sant Jordi, contra l’Avenida. El seu fitxatge pel club castellà, màxim rival dels seus dos anteriors clubs en la Lliga Femenina, va convertir en llegendària la seva condició d’invencible, amb 2-0 en la supercopa, 25-0 en la lliga i 6-0 també en l’Eurolliga, en què els dies 17 i 19 juga els quarts de final a Würzburg contra l’Spar Girona. En aquesta copa, la competició que l’Avenida havia guanyat els quatre darrers anys –en té deu, sis des del 2014– acabava amb 1-1.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)