Lliga femenina

La Contracrònica

‘I have got a feeling, woo-hoo’

La cançó que la FEB posa en l’entrega de premis era la de la decepció de l’Uni en la copa, fins ahir
L’Uni no havia preparat res per si guanyaven. El club té temps, un any. La temporada està salvada

La cançó dels The Black Eyed Peas que el protocol de la FEB fa sonar en la cerimònia d’entrega de premis, abans del We are the champions que durant uns anys vam associar a l’himne del Madrid, es va convertir en la banda sonora de la decepció de l’Uni en la copa. Els assajos de les dues anteriors edicions, a Vitòria i a Salamanca, amb tot el voluntariat repetint ara sí i ara també el paper que faran àrbitres, MVP, subcampió i campió l’endemà, amb la melodia com a fil musical ininterrompudament per marcar els ritmes mentre m’esforço a evitar que em tanquin al pavelló quan miro d’acabar la feina –m’ha passat, com avui fa un any, que quan ja estava l’equip de neteja havia marxat a sopar...– era una tortura auditiva que, quan ahir la sentia a la Font de Sant Lluís per primer cop a tot drap des del 8 de març del 2020, em recordava com d’agre és perdre una final.

Una sensació similar a la que deuria patir Marie Gulich a les quatre de la tarda i pocs minuts. La pivot alemanya dels Sparks, encara vestida de partit a excepció del calçat, arrossegava una maleta gegantina que estava coronada per una bossa de paper en què s’hi intuïa el menjar preparat que totes les jugadores havien rebut en sortir de la bombolla en què havien estat tancades de l’hotel al pavelló els dies de la copa. Tota sola per l’avinguda dels Germans Maristes, on hi ha la Font de Sant Lluís. Com Maria Pina, en un altre sentit i amb la mateixa indumentària, maleta i bossa. Queralt Casas, com a mínim, marxava acompanyada del que devia ser un familiar a la recerca del cotxe, evitant en la mesura del possible mullar-se més del que calgués. La internacional bescanonina encara devia mirar d’assimilar la tècnica per haver trepitjat la línia de banda en defensa al servei de l’Spar Girona, que ja du 3-0 amb el València en la copa l’endemà de trencar el 0-6 a l’Avenida en la competició que ho accelera tot. Fins i tot el cotxe, per evitar ser escombrat de la grada –hi havia ACB a les 20 h, amb tova al Baxi– des d’on la premsa miràvem de seguir el partit. Perquè en una cistella –la de l’Uni en la segona meitat– tres focus gegantins sense els quals deu ser impossible l’espectacle de llum i color que s’ofereix abans de les presentacions a la Fonteta eren en la línia visual.

El València no és cap nou-ric. El seu equip femení és l’extensió d’un macroprojecte de mecenatge –el seu cap visible no es va perdre sortir a la foto amb els dos equips a l’inici, darrere la pancarta que deia “La igualdad se entrena cada día”– que ha convertit la ciutat en un pol d’atracció de l’esport de primer nivell. Aquest migdia en sortegen el quadre de l’europeu femení del juny. I la copa ja està adjudicada al club taronja també pel 2022. D’aquí a un any, si la situació sanitària ho permet, amb el pavelló ple com un ou d’aficionades, també de l’Uni, que és un cop de cotxe. No com ahir amb els teòrics 150 aficionats que havien adquirit els paquets d’entrades, de 20 a 30 per a grups de convivència, i que en el darrer quart ovacionaven una falta assenyalada a Laia Palau, després de dues seguides a Ferrari, la primera d’elles en atac en l’acció posterior a l’antiesportiva que la capitana de l’Spar Girona, referència d’aquell Ros Casares campió de tot que a València van veure com s’esfumava d’un dia a l’altre el 2012, havia forçat a Anna Gómez; capitana del València que si no hagués fallat una entrada claríssima fa dos anys a Vitòria, l’Uni no hauria començat a ser llavors la bèstia negra de les taronges en la copa.

M’explicava Cayetano Pérez després del títol que l’Uni no havia preparat res per si guanyaven. El club té temps, un any. Perquè no és la copa, és una temporada que es tancarà amb dèficit i que ja està salvada amb la classificació per a l’Eurolliga de bon començament. I queden els quarts europeus, el play-off. I treure’m el That tonight’s gonna be a good night del cap. Woo-hoo...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)