ACB

Les dues torres

Bàsquet. El Barça i el Madrid inicien una final en què el poder de Tavares (Madrid) i el rol de Pau Gasol (Barça) poden desequilibrar en dos equips molt desgastats

Des que va començar la temporada amb la Lliga Catalana el Barça acumula ja 90 partits comptant també l’ACB, l’Eurolliga i la copa, una xifra que ha portat l’equip a un desgast físic i mental al qual haurà de fer front en una final al millor de tres partits contra el Madrid, que comença al WiZink Center (18.30 h, #Vamos) i que s’entreveu duríssima. Els blaugrana no guanyen la lliga des del 2015.

Els blancs també estan notant l’acumulació de partits i tenen baixes rellevants (Laprovittola i Thompkins) i jugadors encara tocats però on rau el seu gran poder, sota les anelles, l’amenaça no només de Tavares sinó la de Garuba, un gegant en els dos últims mesos, es manté intacte, o encara amb més impacte per l’arribada de Poirier (2,13 m).

L’efecte Gasol

Davant la intimidació permanent de Tavares i companyia aquí és on entra en joc el factor diferencial del Barça les últimes setmanes, Pau Gasol, que ja va sotmetre els blancs fa vint anys. Els números del pivot de Sant Boi al play-off parlen per si sols (12,3 punts, 5,5 rebots, 41,7% en triples i 74,1% en tirs de dos). Físicament, Pau té les de perdre contra el gegant blanc, però com diu la dita, el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell. En atac li pot buscar les pessigolles amenaçant de tres i assistint com un base. Una altra cosa és com el frenes en defensa, sobretot en el rebot, ja que el Madrid té constantment segons tirs per la feina del jugador de Cap Verd, ara amb el suport de Garuba (8,4 punts, 7 rebots i amb amenaça de tres).

L’encert

D’antuvi la batalla dels pivots sembla decantar-se físicament a favor dels blancs també pel fet que Mirotic no arriba en el seu millor moment, com es va veure en la final a quatre de Colònia. Ara bé els blaugrana semblen partir amb cert avantatge en l’amenaça de tres, tot i la irregularitat en el play-off d’Abrines i Higgins. Kuric, amb tot, és una garantia i Bolmaro i Hanga, dos jugadors físicament en molt bones condicions, també són una amenaça. Jasikevicius també ha respirat en aquests últims partits amb la recuperació de Calathes, que si bé no té ni el tir ni l’estat de forma ni la capacitat atlètica de l’argentí és l’únic desllorigador quan l’equip té problemes en atac posicional i últimament n’està tenint molts, sobretot quan Davies, irreductible en l’esforç, no anota les pilotes que li fan arribar els companys.

El públic

No és casualitat que els dos finalistes hagin perdut en les semifinals els dos partits que han jugat a fora ara que el públic ha tornat als pavellons, encara que sigui en format reduïts I no només això, sinó que el rendiment del Madrid va baixar en picat a València i el del Barça, que ja havia perdut a Badalona, a Tenerife. El Barça té poc marge de maniobra. Això no és un play-off a cinc partits en què el factor pista és més relatiu. Si l’equip no juga amb la mateixa energia i encert a Madrid es pot trobar ja dimarts, en el partit del Palau, en una situació límit. El doblet passa per no especular i anar a totes des del segon zero.

LA PRÈVIA

Tots els jugadors arriben tocats, però la grandesa d’un equip consisteix a sobreposar-s’hi
Saras Jasikevicius
entrenador del barça
El Madrid té un caràcter increïble i quan sembla que no hi son, apareixen un altre cop
Pau Gasol
jugador del barça
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)